Fa més d’un segle que es va aixecar al final de les Rambles el monument per honorar Cristòfol Colom, que apunta amb el seu dit cap a la Mediterrània amb un significat sempre controvertit. I, tot i això, molta gent i turistes que visiten l’estàtua no s’hi han fixat, però hi ha deu fulles de cànnabis decorant el fust de la columna.
El monument a Colom va ser dissenyat per l’arquitecte Gaietà Buïgas amb motiu de l’Exposició Universal del 1888. I si, el dissenyador va incloure les fulles de cànem entre els símbols que acompanyen l’homenatge al descobridor. I no estan pas amagades, les fulles envolten la part central de la columna sobre la qual descansa l’estàtua del navegant. Era colom aficionat a fumar marihuana? O potser l’arquitecte Buïgas era fan del psicotròpic?
Uns escassos 600 metres separen el Monument a Colom, a la plaça del Portal de la Pau, del Museu del Hash Marihuana & Hemp Museum al número 35 del carrer Ample. Però què uneix el cànnabis i el descobridor de les Amèriques? Doncs que Colom va introduir aquesta planta al nou continent. I de fet en va retornar amb el tabac, unint els dos ingredients dels porros.
Els usos del cànem
Quan se sent la paraula cànnabis, la major part de la població tendeix a relacionar-la tot d’una amb els seus efectes psicoactius, bé sigui fumada o per ingestió. Però el cànnabis és molt més. És i ha estat una de les plantes més versàtils del món. Si bé actualment el cànem és conegut per l’efecte psicotròpic de la planta, a l’època era una de les plantes més útils que hi havia: se’n feia roba, cordes, teixits i un llarg etcètera. El cànem era essencial per a la navegació i sense la seva ajuda, Colom no hagués arribat mai al Nou Món. La fibra de cànem pot ser tan resistent com una corda d’àncora i tan suau com la seda. Després de la fusta, el cànem era el material més utilitzat a la indústria de la construcció naval.
Segons expliquen des del Museu de la Marihuana, les espelmes i les cordes de les seves tres naus estaven fetes de fibres de cànem. Els buits entre les taules del casc del navili s’emplenaven amb fibres de cànem per fer-ho impermeable. Cap altra fibra natural no pot resistir la força de l’oceà i el desgast de l’aigua salada. Fins i tot el celler de la nau insígnia, la Santa Maria, estava ple de llavors de cànem. No només servia com a menjar ric en proteïnes per a la tripulació, sinó que també la va portar per al cultiu de cànem en aquelles terres llunyanes. Els llums feien servir oli de cànem perquè Colom pogués llegir la seva Bíblia, impresa en paper de cànem. En resum, el cànem va ser indispensable per a la travessia de set mesos de Colom.
La persecució legal del cànem
Poc es pensava Colom i la tropa que van arribar a les costes del nou continent que just allà mateix, segles més tard, començaria la persecució del consum de marihuana. Concretament als Estats Units. I no va ser precisament per motius morals. L’any 1937 el Departament d’Estupefaents va aprovar la Marijuana Tax Act, una llei que imposava uns impostos molt forts al comerç de cànem industrial i en penalitzava el consum recreatiu. Per què?
La família empresarial química Du Pont -inventors del niló- i el magnat del periodisme William Randolph Hearst, que tenia grans inversions en fusta per a produir paper, van veure els seus interessos econòmics amenaçats per les potencialitats del cànem. Consideraven que el material era un competidor molt perillós per a les seves indústries i interessos i van pressionar fortament per a tallar-li les ales i ofegar econòmicament el sector econòmic derivat del cànem.
