Noves esperances per ressuscitar la Foneria de Canons, al capdavall de la Rambla. La propietària de l’edifici, la Generalitat, ha canviat de plans i ja no preveu externalitzar-lo a un privat com va anunciar l’expresident Quim Torra fa just dos anys.

Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, la titularitat s’està traspassant de la conselleria d’Economia a la de Cultura, a fi d’elaborar un projecte propi d’ús cultural. La gestió no seria privada ni amb ànim de lucre, però de moment no està decidit tampoc que l’edifici acabi sent un equipament cultural obert al públic. Portaveus de Cultura admeten a aquest diari el traspàs de l’immoble i que “no s’ha avançat en la concreció” del destí de l’immoble: els dos departaments estan “en converses” per estudiar “quin ús se li pot donar”. Tot i subratllar que no hi ha encara cap decisió presa i que “està tot obert”, auguren que no trigarà “gaires mesos” en donar-se a conèixer un nou full de ruta.

Mentrestant, la Direcció general de Patrimoni de la conselleria d’Economia ha fet obres de millora a la Foneria. Els darrers mesos hi ha fet una “intervenció per impedir la degradació” de l’espai i deixar-lo en bones condicions “sigui quin sigui” el futur ús. Les obres estan ja quasi enllestides i han tingut “especial atenció a la façana”, diu Cultura. La conselleria, que dirigeix la republicana Natàlia Garriga, preveu liderar la nova etapa de la Foneria i de moment no ha mogut fitxa per buscar un acord previ amb l’Ajuntament de Barcelona.

La reforma municipal de la Rambla torna a posar aquest imponent casalot a primera plana: la primera fase d’obres comença aquest any i afecta el tram inferior del passeig, des de Colom fins al límit posterior de la Foneria. Veïns i comerciants de la Rambla, agrupats a l’entitat Amics de la Rambla, voldrien que la Foneria se sumés al reviscolament del passeig, igual que la remodelació i la reobertura del Teatre Principal. Estan oberts a diferents usos, sempre que comportin l’obertura al públic de l’edifici per atraure visitants i barcelonins a la Rambla.

Els plans de Torra

Quim Torra va convocar als mitjans de comunicació a la Foneria per sorpresa el març de 2020, molt pocs dies abans de l’esclat de la pandèmia. La premsa va poder accedir així a un immoble catalogat i amb una llarga història, que porta tancat i desaprofitat des de 2004. L’aleshores president comptava convocar un concurs públic per adjudicar a finals d’any una concessió a un privat, que pagaria la rehabilitació a canvi de gestionar l’espai per un període que no es va arribar a concretar.

Escalinata dins de la Foneria de Canons de la Rambla / MMP
Escalinata dins de la Foneria de Canons de la Rambla / MMP

Malgrat que Torra va assegurar que n’havia parlat amb l’alcaldessa Ada Colau, el govern municipal va criticar l’externalització i va demanar “aportar per projectes no franquiciats”. Els regidors Joan Subirats i Jordi Rabassa van expressar la “sorpresa” i “estupefacció” però es van obrir a col·laborar en la definició del futur ús cultural. El grup municipal d’ERC va replicar que havia demanat dos cops al consistori que comprés l’edifici, mentre que JxCat va defensar l’anunci. Col·lectius veïnals com Amics de la Rambla i Resistim al Gòtim van protestar per la manca de diàleg amb l’entorn a l’hora de decidir l’externalització.

Quasi 20 anys buit

Té una superfície construïda de 3.311 m2 distribuïts en planta baixa i quatre plantes. Fa quasi dues dècades van marxar-ne els últims inquilins, un grup de famílies militars que hi vivien. Va ser construït al segle XVII com a fàbrica d’artilleria i després de la desfeta austriacista el 1714, va passar a fondre campanes. Per exemple va fabricar la Tomassa i l’Honorata de la Catedral. El 1844 el va comprar el banquer i prohom Manuel Girona i hi va obrir el Banc de Barcelona, el primer privat de l’Estat. Aquest ús explica el nom del pintoresc passatge que hi ha darrere l’edifici. Quan va fer fallida el banc, l’Estat el va destinar a seu del Somatent i després de la Guerra Civil va acollir una farmàcia militar, habitatges per a famílies de l’exèrcit i un jutjat castrense.

El 1990 es va eliminar un escut franquista de la façana i s’hi va recuperar el rellotge que hi havia als anys 30. El 2003 la Generalitat va comprar l’immoble a Defensa per fer-hi un Institut Europeu de la Mediterrània que no es va materialitzar. L’Ajuntament de Barcelona havia sospesat ubicar-hi l’ambulatori del barri Gòtic, per al que recentment s’ha anunciat ubicació gràcies a l’agrupament d’oficines municipals a Laietana.

Nou comentari

Comparteix