La imponent i desaprofitada Foneria de Canons acollirà un equipament cultural privat “amb vocació pública i social”. El president de la Generalitat, Quim Torra ho ha anunciat aquest dijous al migdia des del mateix edifici, ubicat al final de tot de la Rambla i envoltat de seus de l’Exèrcit espanyol. El segon trimestre d’enguany la Generalitat convocarà un concurs públic per a rehabilitar l’espai i concretar usos. L’adjudicació està prevista per a finals d’any, en forma de concessió administrativa. El projecte privat que guanyi el concurs assumiria les obres a canvi de gestionar l’espai per un termini pendent de determinar.
Torra ha assegurat que abans de l’anunci havia comunicat a l’alcaldessa Ada Colau la voluntat del Govern de reobrir l’espai amb una cessió privada perquè deixi d’estar tancat. També ha obert la porta a parlar amb els veïns sobre el futur ús, que ha sostingut que encaixa amb el pla estratègic de reforma de la Rambla. La directora de Patrimoni de la Generalitat, Elsa Ibar, ha insistit que el futur equipament tindrà vocació “social i educativa” tot i ser de gestió privada en una artèria molt visitada: “En cap cas s’està pensant en un ús turístic”. Té una superfície construïda de 3.311 m2 distribuïts en planta baixa i quatre plantes.
Quim Torra anuncia la rehabilitació de la Foneria dels Canons a la Rambla | MMP
Crítiques municipals
No obstant, la reacció municipal no ha trigat ni una hora. El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, ha negat en un fil de piulades que el consistori estigués plenament informat de l’anunci i ha criticat que quan s’ha interessat pels detalls el Govern només li ha donat “explicacions minses”. A més ha reclamat apostar per “projectes no franquiciats” sense afany de lucre, fets “a mida” del veïnat del Gòtic i la Rambla. A les 16h el regidor i el tinent d’alcaldia Joan Subirats valoraran de forma més extensa l’anunci.
6️⃣ Cal apostar per projectes no franquiciats, que no siguin productes pensats sense tenir en compte els veïns i veïnes, que no busquin el rendiment econòmic.
7️⃣ Treballarem xq el veïnat pugui decidir sobre el projecte, xq es tingui en compte la seva veu i no reproduïm fracassos.— jordi rabassa (@jrabassa) March 5, 2020
L’exregidora de Ciutat Vella, Gala Pin, també ha criticat la concessió privada i l’ha vinculat a la proximitat d’una convocatòria electoral. Pin havia negociat la compra municipal d’aquest immoble, que no es va arribar a pactar per desacord en el preu.
També s’ha posicionat en contra de l’anunci el president del districte i regidor d’ERC, Jordi Coronas. Ha considerat una “irresponsabilitat” anunciar el nou us “sense haver parlat abans amb les persones i entitats que han treballat per la transformació de la Rambla”.
Flipo com la proximitat d’unes eleccions sense data poden condicionar el futur d’un edifici clau pel final de la Rambla, on segur que no es planteja cap innovació de retorn social (com es va fer per la cessió de Can Batlló), només que es faci la inversió i poder fer l’anunci.
— Gala Pin (@galapita) March 5, 2020
Anunciar un projecte a la Foneria de Cànons, sense haver parlat abans amb les persones i entitats que han treballat per la transformació de la Rambla, em sembla una irresponsabilitat. I com a president del districte de Ciutat Vella no estic gens d’acord https://t.co/Qhh5j8sgiK
— Jordi Coronas (@jordicoronas) March 5, 2020
En canvi, la presidenta municipal de JxCat, Elsa Artadi, s’ha posat de part del líder del seu partit i ha defensat que la fórmula permetrà reobrir la Foneria. L’ús final, ha confiat, s’ajustarà al Pla de la Rambla i les necessitats dels veïns.
El MHP @QuimTorraiPla ha anunciat avui que obre el procés per donar ús a l’edifici de la Foneria de Canons. No pot continuar tancat. Ara trobarem un projecte que s’ajusti al Pla de la Rambla i respongui a les necessitats dels veïns, el barri i BCN. No pot ser de cap altra manera. pic.twitter.com/kRBeuOF4Zj
— (((Elsa Artadi))) 🎗 (@elsa_artadi) March 5, 2020
Setze anys buit i moltes vides
L’edifici porta buit des de 2004, quan en van marxar les últimes famílies militars que hi vivien. L’immoble, ara propietat del Govern català, ja viscut moltes vides des de la seva construcció al segle XVII com a fàbrica d’artilleria. Després de la desfeta austriacista el 1714, va passar a fondre campanes i per exemple va fabricar la Tomassa i l’Honorata de la Catedral. El 1844 el va comprar l’inversor burgès Manuel Girona i hi va obrir el Banc de Barcelona, el primer privat de l’Estat, que de fet encara dona nom al pintoresc passatge que hi ha darrere l’edifici. Quan va fer fallida l’Estat el va destinar a seu del Somatent i després de la Guerra Civil va acollir una farmàcia militar, habitatges per a famílies de l’exèrcit i un jutjat castrense.
Vestíbul de la Foneria de Canons de la Rambla, després de la roda de premsa / MMP
El 1990 se’n va restaurar la façana i se’n va eliminar un escut franquista col·locat durant la dictadura. També s’hi va recuperar el rellotge que l’havia coronat durant els anys 30 i que porta anys espatllat: aquest migdia seguia marcant, com cada dia, un quart i cinc de set. El 2003, en plena bonança econòmica, la Generalitat va comprar l’immoble a Defensa per fer-hi un Institut Europeu de la Mediterrània que no va prosperar. Ha estat buit des de 2004 i el seu estat de conservació és precari, malgrat estar catalogat com a patrimoni local. L’Ajuntament de Barcelona havia sospesat diversos usos culturals per a l’espai el passat mandat i fins i tot l’havia assenyalat com a possible ubicació per a l’ambulatori del barri Gòtic.
Escalinata dins de la Foneria de Canons de la Rambla / MMP
