La Festa Major de Gràcia finalment complirà la promesa que la presidenta de la fundació que gestiona la celebració, Carla Carbonell, va fer mesos enrere al TOT Barcelona. “Ni suspendrem ni ajornarem, transformarem”, va dir llavors. I així ha estat. A punt d’arribar al dia 15 d’agost, el tret de sortida de les festes de la vila gracienca, la nova modalitat virtual de la festa major ja ha estat anunciada i té tot a punt. La consigna d’enguany es basa en recordar als curiosos que no s’ha de visitar el barri perquè no hi haurà concerts, activitats obertes al públic, ni grans guarniments. Ara bé, és una festa per mantenir l’esperit d’unes dates assenyalades entre el veïnat i és per aquest motiu que alguns carrers s’han compromès a decorar l’espai aeri de la seva via –allà on acostumava a haver-hi grans construccions de fantasia casolana.
Aquests nous guarniments al sostre dels carrers han estat anomenats “simbòlics” i també es podran veure mitjançant l’aplicació oficial de la festa major. Aquest diari, a més, ha pogut comprovar com s’hi està treballant aquestes últimes hores i quina mena de propostes es presentaran. N’hi ha que incorporaran ninots que flotaran pels aires, com és el cas del carrer Verdi, i d’altres que ompliran el cel de flors fetes amb ampolles d’aigua, com passarà a la plaça del Nord. En total, són 17 els carrers que presentaran algun guarniment d’aquesta mena. Els altres 7 carrers o bé han preferit no participar en aquesta edició atípica o bé han centrat els esforços a col·laborar amb més contingut virtual.
Entre els que preparen propostes que ja es deixen veure a peu de carrer hi ha el carrer Joan Blanques de Baix de Tot, que és el més avançat de tots i ja ha cobert l’espai entre façanes a banda i banda del carrer amb malles dels colors del parxís –reciclades de l’any passat–. “L’hem anomenat Primavera 2020, en una mena d’homenatge al temps que ens vam perdre pel maleït virus”, diu la Sílvia, just abans que la cridin per donar un cop de mà per assegurar la bastida. Al final, la idea és que els quedi una proposta acolorida, amb làmpades convertides en plantes i amb flors fetes amb un paper de vàter que ja començaven a preparar durant el confinament, quan encara no tenien cap certesa de què haurien de muntar.
Tots els carrers que han volgut decorar l’espai aeri del seu carrer disposen d’un màxim de 20 metres de llarg. Alguns ja tenen del tot clar com els aprofitaran i d’altres encara deixen portes obertes o tenen dubtes que segueixen plantejant a correcuita al districte de Gràcia. “No tinc clar del tot com els ubicarem, però la idea és exposar una mena de vestits acabats amb uns cèrcols que, ves per on, van perfectes per mantenir la distància social”, ironitza l’Imad des del muntatge del carrer de la Perla.
Tant ell com els implicats en la resta de carrers rondinen amb la boca petita perquè si bé els feia il·lusió tirar endavant alguna mena de decorat, en molts casos, la feina se l’han acabat carregant uns pocs. Molts dels que normalment hi col·laboren, davant la incertesa dels darrers mesos, havien fet plans per marxar fora i ara, en el moment que més mans es necessiten, no hi són. “Som 4”, diuen uns. “Som 6”, uns altres. “Tot és gràcies a ell”, afegeixen dues veus del carrer Perill, tot assenyalant el Sebastián Jara. Ell abaixa el cap enrojolat i fa com si res, però els seus amics insisteixen a atribuir-li l’empenta de l’aposta d’enguany. “Ens farem un homenatge i ho guarnirem amb referències als nostres últims cinc anys a la festa”, explica Jara. Així, es barrejaran detalls de la proposta del Perill Ecològic (2019), de Videojocs (2018), el Circ Perill (2017), la Vinàlia de Venus (2016) i la Senyals de Perill (2015).
A Providència tenen les referències menys clares, però els ànims disparats. “Volem donar-hi alegria. No tenim un tema fixat, però hi posarem colors segur”, explica una de les implicades en la proposta. Molt semblant és la proposta que ultimen uns pocs metres més enllà, a la plaça del Nord. “Farem una mena de jardí de flors que es barrejarà amb els arbres”, detalla l’Anna Tolosa. Ho diu mentre acaba de pintar algunes de les flors que han dissenyat amb la base de garrafes d’aigua. Al fons del local on ho guarden tot, però, també l’esperen tot de bosses plenes d’ornaments –més flors i tirabuixons– que han dissenyat durant els últims dies. “Sobretot, alegria”, coincideix Tolosa, en esmentar el que es vol transmetre aquest any.
La referència a la flora apareix també al carrer Mozart i Joan Blanques de Baix. Els primers preparen una proposta anomenada “Jungla de Colors”. Mostrarà plantes, però també farà el salt al món animal. “Tenim fins i tot un paó”, comenta la Raquel, una de les organitzadores del muntatge, en relació amb un ninot fet de cartó. A Joan Blanques de Baix, per la seva part, la disposició se centrarà en la pintura estampada en diferents formes, barrejant colors vius de fons i margarides a sobre. A més, ho fan reciclant materials de guarniments anteriors, apunta el Miquel Àngel Vergara.
Des de la comissió de Verdi del Mig, acostumats a grans escenografies, llueixen calma. Asseguren que van bé de temps, tot i que el seu carrer encara no té tanques ni cables disposats a la via –a diferència dels espais esmentats abans–. Al local, enllesteixen la figura de Giuseppe Verdi, el compositor d’òpera italià que dona nom al seu carrer, que anirà acompanyada de tot de referències a les partitures amb una aposta pel blanc i negre. “Volíem que fos senzill i reconeixible”, resumeix Àlex Giménez.
Al carrer Llibertat en canvi regnarà el poti-poti d’un basar. “La idea és que sigui com un soc àrab”, explica una veïna que participa en els preparatius. Tant hi haurà gerros a una part com cistells a una altra banda. Com si fossin paradetes d’un mercat de carrer, però penjant del sostre.
Els que no guarniran
Per contra, hi ha punts del barri on no es veuran cap mena de guarniments –més enllà de la possible presència de banderoles festives–. És el cas del guanyador del concurs de l’any passat, el carrer Progrés, però també d’altres vies com Tordera, la plaça Rovira i Trias, el carrer Puigmartí o la placeta de Sant Miquel.
Altres sectors, en canvi, mantenen la incògnita fins al final, ja que han estat immersos en debats intensos entre els participants. Així, persones implicades en les comissions de carrers com la Travessia de Sant Antoni ressaltaven aquest matí que tampoc no tenien clar si finalment es faria alguna mena de guarnit a la seva via, tot i que inicialment sí que s’havia plantejat la proposta.
Sigui com sigui, la idea final sempre és la mateixa. És un any atípic, i fins i tot els que s’han animat a guarnir el seu carrer demanen calma. “Després de l’any passat, una mica de tranquil·litat estarà bé”, comenta la Raquel del carrer Mozart. Molts altres veïns implicats en els guarniments al barri reivindiquen un pensament similar i exhibeixen acord total amb el missatge exposat a la presentació oficial de la festa. Els visitants d’altres anys que s’ho mirin pel mòbil. Defensen convençuts que aquesta decoració és una mena d’ofrena a la vida veïnal de la Vila de Gràcia, una tradició que aguanta fins i tot una pandèmia, però que ha de quedar lluny del que passa cada any en aquests carrers entre el 15 i el 21 d’agost. El resultat de la proposta el veurem a partir de dissabte.
