Amb la col·laboració de

D’oblit en oblit: ruta per les presons de dones de Barcelona

Recorrem les petites i grans històries de Barcelona, de la mà de la historiadora i guia cultural Mireia Pons

Era dia 14 d’abril de 1931, pels carrers es respiraven aires de República. Un grup de dones anarquistes, encapçalades per Maria Rius, van assaltar la presó vella de dones, anomenada Reina Amàlia, al barri del Raval, i van alliberar totes les presoneres, que van marxar en manifestació cap a la plaça Sant Jaume. Entre les recloses, dones que havien comès delictes menors, com robatoris, o que havien exercit la prostitució il·legalment per guanyar-se la vida, i també activistes d’alguns partits i sindicats com la CNT. 

La presó de Reina Amàlia existia des de 1839, quan les autoritats havien traslladat tots els interns, homes, dones i nens, a la seu de l’antic convent de Sant Vicenç de Paüls des de l’anterior de la plaça de l’Àngel. Era un espai en molt males condicions de salubritat, sense aigua ni electricitat, ubicat on actualment hi ha la plaça de Folch i Torres. Des de 1904, moment en què els homes havien estat traslladats a la nova presó Model i els nens a l’Asil Duran, havia estat totalment abandonada i que en aquell moment queia a trossos.

La presó vella suposà una vergonya per a les autoritats de l’època republicana, perquè tot i els projectes de construir-ne una de nova, no s’havien arribat a realitzar mai. No seria fins a l’inici de la Guerra Civil quan un grup d’anarquistes l’enderrocarien amb pics i pales i novament alliberarien a les presoneres, algunes de les quals es van unir a la revolució, mentre d’altres acabarien una altra vegada recloses al nou espai penitenciari successor. 

Pica del pati de les dones de la presó vella / Conxita Ferrer – Servei d’Arqueologia de Barcelona

El salt a les Corts

Fou al barri de Les Corts on es va instal·lar la nova presó, aprofitant l’antic Asil del Bon Consell, dedicat fins llavors a instruir “joves esgarriades” gratuïtament i també nenes òrfenes i desemparades. Allà, durant la guerra, hi va haver captives de totes les condicions, des de les d’ideologia dretana fins a afiliades al POUM després dels Fets de Maig de 1937. Van sobrepassar la capacitat de l’espai durant anys, tot i que mai van arribar a ser tantes com en serien posteriorment.

Quan s’instaurà el règim franquista, les condicions van tornar a empitjorar. La xifra de captives va créixer fins a 1.800 en un espai que tenia capacitat per a només 150 dones. N’hi havia moltes d’empresonades per les seves idees, per ser ‘familiars de’ o per haver destacat en institucions republicanes. El centre el gestionaven les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Allà havien de complir tasques quotidianes, com la neteja dels espais, petites feines exclusives de dones i el treball a l’hort. Se’ls donava vestuari poc acurat i havien de suportar un permanent adoctrinament franquista, amb l’objectiu que perdessin les idees i la identitat.

Antiga imatge de la presó de dones de les Corts / Ajuntament de Barcelona

A partir de 1941, però, el Règim va procedir a indultar molts condemnats per descongestionar les presons i la xifra de recluses a les Corts va anar reduint-se. Finalment es va estabilitzar a 300 o 400, també per sobre la capacitat de l’edifici. Entre 1939 i 1955 van passar per aquella presó 5.000 dones i 11 d’elles foren afusellades per les autoritats franquistes.

Expliquen les testimonis que dins la presó vivien amuntegades, sense matalassos i amb pocs recursos. Tot i així s’organitzaven de forma comunitària per repartir-se tot allò que els duien les famílies, que tenien dret a veure-les 5 minuts cada setmana i, sempre que podien, els duien menjar de l’exterior. 

Cap a Trinitat fent escala a la Model

L’any 1955, les dones van passar un període a la presó Model i, finalment, el presidi es va traslladar a la Trinitat al 1963 amb millors condicions de salubritat però amb les mateixes directrius polítiques. Seria allà fins als anys 80.

L’espai que va ocupar la presó de dones de les Corts fou venuda per les monges amb l’objectiu de construir-hi una escola, però finalment va passar a mans d’immobiliàries i el 1974 s’hi va edificar El Corte Inglés de la plaça Maria Cristina. No va quedar cap record físic del què havia estat anys abans aquell indret. El 2019, després d’anys de lluita associativa, finalment s’hi va construir un monument en record de les dones que hi van ser i de mica en mica se n’ha recuperat la memòria. Pel què fa a l’antiga presó vella de la Reina Amàlia, podem trobar-hi una placa en record del què fou la presó i l’antic convent, des de 2018.

Pedra i metall, els materials bàsics del memorial de la Presó de don
Pedra i metall, els materials bàsics del memorial de la Presó de dones de les Corts / Twitter – Laia Bonet

De la Vila Olímpica a la Zona Franca

Actualment el Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, conegut popularment com a presó de Wad-Ras, és l’únic penal en actiu de la ciutat. Es va inaugurar l’any 1983 a la Vila Olímpica i té un mòdul de maternitat. Hi viuen mig miler de dones i durant la pandèmia ha hagut de ser confinada per brots de coronavirus.

Presó de Wad-ras / MMP
Presó de Wad-ras / MMP

Aquest març Ajuntament i Generalitat han pactat desencallar el tancament d’aquesta presó i la de la Trinitat Vella per reubicar-la el 2027 al carrer E del polígon de la Zona Franca. El futur edifici tindrà 20.000 m2 i capacitat per a 600 internes.

Més informació

Nou comentari