Iil·lustracions del Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, han aparegut en parets de concorreguts carrers de Ciutat Vella. El seu autor no és un altre que el seu mateix creador, Javier Mariscal. L’artista, de 72 anys, ha fet aquests dibuixos com un grafiter més de la ciutat en el marc d’una acció conjunta amb un històric de l’art urbà internacional. Arran de la intervenció, sense permisos, ha confessat que ja havia fet de grafiter abans.
“Sempre he sigut molt discret i sempre ho he fet amb retoladors”, explica, en declaracions a betevé. “No m’atrevia amb l’esprai i amics que són grafiters em volien ensenyar, però no tinc temps”, es justifica. “Estic fent aquest Cobi que està dient: hola, estic per aquí”, diu. “És una mirada”, resumeix. Una mirada que indica que aquell esperit de la Barcelona de pensament gran, renovadora, expansiva, no ha marxat mai. Potser sí que ha canviat l’època, però el Cobi és sinònim indestriable de Barcelona.
L’acció d’aquesta setmana és una col·laboració amb Cornbread, reconegut grafiter estatunidenc que està de visita a la ciutat. Alguns dels dibuixos els han fet junts. La Canal Gallery li dedica una exposició exclusiva. L’estada li ha servit també per una altra provocadora acció: grafitejar l’escultura del ‘Gat’ de Botero.
“Per què m’he d’amagar?”
“Ho he fet molts cops [pintar el Cobi a les parets], però d’amagat i ja arribo als 72 anys i dic: Per què m’he d’amagar?”, es pregunta, en declaracions a la televisió pública de la capital catalana. Explica que durant la pandèmia de la Covid-19 va tenir la idea. Va ser aleshores, durant el pitjor moment, quan el món estava confinat, tancat a casa, que va pensar que seria una bona idea. “És com un missatge que el Cobi ens està mirant, observant i està dient: tenim un futur molt chulo“, afirma l’artista.
Mural protegit de Haring
L’art urbà amb pedigrí ha viscut una setmana de novetats a Barcelona. Aquesta setmana la Generalitat de Catalunya ha declarat el mural original de Keith Haring de Barcelona, anomenat Acid, Bé Cultural d’Interès Nacional. L’obra, que es troba dins d’un local de billars situat al carrer Atenes, corria el risc de ser eliminada per sempre més, però amb l’acció del Govern l’ha protegit contra qualsevol acció. “Els propietaris no se’n poden desfer, eliminar-la, deixar-la que es degradi i, alhora, si la volguessin vendre, ens haurien d’informar i la Generalitat tindria el dret a adquirir aquesta peça“, ha explicat la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Sònia Hernández, en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i betevé.
Realitzat en pintura plàstica el febrer de 1989, el mural va ser pintat per l’artista durant la seva visita a Barcelona convidat per la xef Montse Guillén, després que l’artista participés a la fira Arco. Al llarg de la seva estada a Barcelona, d’aproximadament una setmana, Haring va anar cada nit a ballar a l’Ars Studio, el local de moda de l’època, situat al número 27 del carrer d’Atenes, atret per la música house que punxava el DJ César de Melero. L’últim dia abans de marxar, i com a mostra d’agraïment, va pintar Acid a la part posterior de la cabina del DJ, directament sobre el mur.
Per la seva postura, el moviment que indica el ball, la pintura representa una tipologia seva de personatges que parlen de la cultura del seu moment i de les formes de vida associades. Tot això ho va captar Haring durant la seva visita a Barcelona, en un moment de gran eclosió artística de l’art urbà a la ciutat, que es feia un lloc com referent global. Cal destacar l’existència d’una àmplia documentació, en fotos i vídeos, que mostren com Haring va pintar aquest mural, que prova la seva autoria.
