Milers de turistes i veïns passen pel seu costat cada dia sense adonar-se que és una obra d’art plena d’història. El mural ‘Tots junts podem parar la sida de la plaça dels Àngels convida a reflexionar sobre la lluita col·lectiva contra el VIH i va ser un regal inesperat de l’artista Keith Haring (1958-1990), icona de l’art urbà de Nova York als anys 80. No va ser pintat originalment a la paret on és ara, al costat del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), sinó que es va traslladat a la plaça dels Àngels l’any 1992. Amb el pas del temps s’ha integrat plenament en el paisatge quotidià del Raval i enguany celebra tres dècades de reivindicació. L’acció desinteressada de l’autor va tenir com a escenari la capital catalana gràcies a una fortuïta coincidència.
Segons explica el MACBA al seu catàleg virtual, el febrer de 1989 Haring havia viatjat a Madrid per visitar una exposició de l’escenògraf Frederic Amat a la fira Arco i va coincidir per casualitat amb la seva amiga Montse Guillén, propietària del restaurant El Internacional de Nova York. Ja era un artista molt cotitzat, gràcies a les seves obres vitalistes al metro de la metròpoli nord-americana. “Li va suggerir la possibilitat de fer alguna intervenció a Barcelona i Haring va acceptar amb la condició de poder escollir el lloc”, explica el museu. De seguida es van iniciar els tràmits amb l’Ajuntament per aconseguir el permís pertinent.
Keith Haring i Montse Guillén el dia que es va pintar l’obra / MACBA
Haring va voler pintar el seu mural al Raval, que en aquell moment passava anys dolents per l’auge de l’heroïna i els estralls de la crisi econòmica. “Deia que li recordava els barris marginals de Nova York on havia començat a pintar”, recorda el MACBA. I justament va escollir la plaça Salvador Seguí, entre els carrers Robador i Sant Pau, un racó de Barcelona on solien amuntegar-se –i els darrers anys tornen a veure-s’hi amb assiduïtat– xeringues usades i altres residus propis del consum de drogues injectables.
Un vídeo de la intervenció artística va documentar la feina del grafiter, que va completar l’obra en cinc hores i va amenitzar la feina amb la música house d’una radiocassette. Va pintar el mural de les dotze del migdia a les cinc de la tarda del 27 de febrer de 1989. Ocupava el contrafort a un edifici ruïnós: “La paret tenia una inclinació estranya en què era difícil pintar, però […] he trobat una postura que em permet pintar d’una manera homogènia i equilibrada”, va deixar escrita les seves memòries.
Les sinuoses línies vermelles de l’obra dibuixen al llarg de quasi 3 metres i mig una xeringa ofegada per una serp gegant amb la paraula ‘sida’ escrita a sota, mentre una parella amb una tisora ‘talla’ el rèptil i un altre personatge li col·loca un preservatiu a la cua. El títol i significat de la pintura el va deixar escrit Haring en castellà al peu del mural, perquè ningú tingués cap dubte: Todos juntos podemos parar el sida. Un any abans de pintar aquest mural, el 1988, Haring havia estat diagnosticat com a portador del virus del VIH i va morir tot just un any després, el 1990.
Dos mesos després dels Jocs Olímpics, d’acord amb el MACBA i la Keith Haring Foundation, l’ajuntament va decidir reproduir fidelment l’obra a la plaça dels Àngels per la degradació de l’espai original. A més l’edifici s’havia d’enderrocar perquè estava afectat per un pla urbanístic. El dibuix es va calcar a mida real i el color de la pintura es va reproduir amb total exactitud gràcies a l’extracció de mostres de l’original. “La possibilitat de traslladar el mur pedra a pedra es va descartar perquè aquesta opció tenia un caràcter arqueològic que hauria contravingut l’esperit viu de l’obra de Haring“, explica el MACBA, que recorda que l’artista havia concebut l’obra com un mural efímer. A la nova ubicació també ha calgut fer tasques de restauració, perquè en ser a l’aire lliure es degrada amb el pas del temps. Se n’han fet tres rehabilitacions: el 1996, el 1998 i el 2014 per celebrar el quart de segle de la seva realització.
