La Generalitat de Catalunya ha declarat el mural original de Keith Haring de Barcelona, anomenat Acid, Bé Cultural d’Interès Nacional. L’obra, que es troba dins d’un local de billars situat al carrer Atenes, corria el risc de ser eliminada per sempre més, però amb l’acció del Govern l’ha protegit contra qualsevol acció. “Els propietaris no se’n poden desfer, eliminar-la, deixar-la que es degradi i, alhora, si la volguessin vendre, ens haurien d’informar i la Generalitat tindria el dret a adquirir aquesta peça“, ha explicat la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Sònia Hernández, en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i betevé.

Realitzat en pintura plàstica el febrer de 1989, el mural va ser pintat per l’artista durant la seva visita a Barcelona convidat per la xef Montse Guillén, després que l’artista participés a la fira Arco. Al llarg de la seva estada a Barcelona, d’aproximadament una setmana, Haring va anar cada nit a ballar a l’Ars Studio, el local de moda de l’època, situat al número 27 del carrer d’Atenes, atret per la música house que punxava el DJ César de Melero. L’últim dia abans de marxar, i com a mostra d’agraïment, va pintar Acid a la part posterior de la cabina del DJ, directament sobre el mur.

Per la seva postura, el moviment que indica el ball, la pintura representa una tipologia seva de personatges que parlen de la cultura del seu moment i de les formes de vida associades. Tot això ho va captar Haring durant la seva visita a Barcelona, en un moment de gran eclosió artística de l’art urbà a la ciutat, que es feia un lloc com referent global. Cal destacar l’existència d’una àmplia documentació, en fotos i vídeos, que mostren com Haring va pintar aquest mural, que prova la seva autoria.

Dels carrers als museus

Durant la seva estada a Barcelona, l’artista també va fer una altra obra en una plaça al cor del Raval, que aleshores encara es coneixia com a Barri Xino i que estava, en gran part, bastant degradat. Haring va optar per una paret a la plaça Salvador Seguí i, probablement, va utilitzar la mateixa pintura plàstica que en el mural Acid. Pocs dies després va deixar la ciutat i un any més tard moria víctima de la sida. Keith Haring (1958-1990), artista emblemàtic del pop art i més concretament de l’art de carrer, va destacar durant els anys vuitanta amb la cultura del grafit.

La seva obra va ser cotitzada en vida, i dels carrers de Nova York va passar als museus i a les galeries d’art més prestigioses del món. Va fer el seu primer gran mural públic el 1982 a la Houston Street de Nova York. Des de llavors i fins que va morir, set anys més tard, va pintar murals en diverses ciutats com Berlín, París, Pisa o Barcelona. Amb un estil figuratiu, en el qual destaquen els traços amples i negres per remarcar les figures, els seus murals concentren les icones habituals de l’artista: els nens, la vida, el sexe, la mort i, en els darrers anys, la lluita contra la sida. Molt proper a Andy Warhol i Jean Michel Basquiat, Keith Haring va ser una figura fonamental de l’últim terç del segle XX i continua sent una referència per a successives generacions d’artistes a tot el món.

Treball conjunt entre administracions

La declaració s’inicia en el moment que l’Ajuntament de Barcelona informa a la Generalitat i és un treball conjunt entre diferents administracions. Barcelona posa en coneixement de la Direcció Generalitat de Patrimoni la situació de la pintura. Per valorar des de l’originalitat fins al valor de la peça, experts del MACBA van analitzar-lo i van emetre un informe en el qual es feia una recerca important de documentació i fotografies, que va resultar en un informe positiu.

En declaracions a l’ACN, la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Sònia Hernández, defensa que la declaració suposa a la pintura mural el “màxim grau de protecció” que es preveu per a béns, mobles i immobles. Hernández ha explicat que és l’únic que hi ha a Barcelona del traç directe de l’artista ja que el més conegut popularment, a la plaça al MACBA, és un calc. “El mural declarat ara BCIN es va pintar el 89, un any abans de la mort de Haring i representa molt bé la seva trajectòria dins del graffiti i la pintura mural i de l’street art“, ha conclòs.

Més notícies
Mural pintat per Keith Haring el 1989, rere la barra de l'actual Club Billares Ars / Jordi Play

Destí incert per a un mural ‘oblidat’ de Keith Haring a Barcelona

Notícia: Destí incert per a un mural ‘oblidat’ de Keith Haring a Barcelona
Comparteix
És dins d'un local de billars que s'enderrocarà | Un cop protegida l'obra legalment cal pactar-ne la reubicació
Notícia: Destí incert per a un mural ‘oblidat’ de Keith Haring a Barcelona - Mobile

El CAP Raval al costat del MACBA escalfa l’inici de curs polític a Barcelona

Notícia: El CAP Raval al costat del MACBA escalfa l’inici de curs polític a Barcelona
Comparteix
L'estiu i les eleccions municipals han alentit la tramitació i la conselleria s'impacienta | El pacte polític s'ha de plasmar en un conveni amb compensacions econòmiques
Notícia: El CAP Raval al costat del MACBA escalfa l’inici de curs polític a Barcelona - Mobile

L’oposició pressiona Colau perquè assumeixi el triple acord pel MACBA, l’ambulatori i el CCCB

Notícia: L’oposició pressiona Colau perquè assumeixi el triple acord pel MACBA, l’ambulatori i el CCCB
Comparteix
La proposta de Diputació i Generalitat aconsegueix l'aval de tots els partits amb les úniques excepcions de l'abstenció de BComú i el vot contrari de la CUP
Notícia: L’oposició pressiona Colau perquè assumeixi el triple acord pel MACBA, l’ambulatori i el CCCB - Mobile

El ple de Barcelona torna a ajornar la decisió sobre el destí de la Misericòrdia

Notícia: El ple de Barcelona torna a ajornar la decisió sobre el destí de la Misericòrdia
Comparteix
El govern retira de l'ordre del dia la revocació de cessió del solar al MACBA per destinar-lo a l'ambulatori per estudiar la proposta de Diputació i Generalitat
Notícia: El ple de Barcelona torna a ajornar la decisió sobre el destí de la Misericòrdia - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: ciutadà a maig 18, 2022 | 09:13
    ciutadà maig 18, 2022 | 09:13
    Ja veureu com els grafiters el desblinden ràpidament.

Nou comentari

Comparteix