Plaça Catalunya, l’estació d’FGC on tot comença

Es va estrenar el 1863 com a origen i final del Tren de Sarrià i és la parada per on passen més viatgers de la línia que, des de fa cent anys, va fins a Terrassa

Des del Tot Barcelona i Món Terrassa hem fet un viatge per la història de la línia Barcelona-Terrassa d’FGC, que ara compleix cent anys. Hem fet parada, sense pressa, a cadascuna de les 19 estacions que la conformen (des de Terrassa Nacions Unides a Barcelona – Plaça Catalunya). D’aquesta manera, hem descobert en una sèrie de reportatges, entrevistes i cròniques algunes curiositats, anècdotes, històries que donen vida a una línia que transporta anualment fins a 64 milions de passatgers -segons dades d’FGC el 2018- Avui, Plaça Catalunya, final (i principi) de línia. 

L'estació Plaça Catalunya, a la línia centenària Barcelona-Terrassa de FGC / TOT Barcelona

L’estació Plaça Catalunya, a la línia centenària Barcelona-Terrassa de FGC / TOT Barcelona

Aquí és on va començar tot l’any 1863. El trajecte entre el que acabaria sent la Plaça Catalunya –i que aleshores era una àrea d’un Eixample en construcció– i Sarrià és el que va fer néixer la línia ‘Ferro Carril de Barcelona a Sarrià’. De fet, en determinats barris de la ciutat encara es refereixen a aquesta línia com ‘els Ferros’, sobretot a Sarrià i Vallvidrera. Amb els anys, amb aquest tram ja molt consolidat, es va veure la necessitat de fer una connexió amb el Vallès, feu de la indústria tèxtil, i va ser aleshores que es va completar el trajecte fins a Terrassa, el mes passat va fer cent anys. 

A hores d’ara, la de la plaça Catalunya continua sent la principal estació d’aquesta línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), l’empresa a la qual està integrada des de fa 40 anys. És la parada que veu passar més viatgers, 12,6 milions l’any 2018, molt per sobre de Provença, amb 8,5 milions i la segona més utilitzada. També és la més gran: té dos vestíbuls d’accés, sis vies i set andanes. I un anar i venir de gent a totes hores, des de primera hora del matí fins a mitjanit… o fins les dues de la matinada divendres i dissabtes.

L'estació de plaça Catalunya cap a l'any 1865, quan era al carrer, en superfície, abans de ser soterrada / FGC

L’estació de plaça Catalunya cap a l’any 1865, quan era al carrer, en superfície, abans de ser soterrada / FGC

Tothom ha fet servir aquesta estació alguna vegada, a banda dels que hi passen cada dia. Tothom la coneix i sap on és. El que potser no sap tothom és que els primers anys no estava soterrada, i que els trens sortien des d’una estació en superfície situada a la confluència del carrer Pelai amb el que seria la Plaça Catalunya i que els trens enfilaven cap a Sarrià pel mig del carrer Balmes. Es va inaugurar el 23 de juny del 1863 i va entrar en servei l’endemà, dia de Sant Joan. La foto que teniu sobre aquestes línies és, probablement, d’un parell d’anys després, quan ja s’havia aixecat un segon pis en l’edifici de l’estació.

El traçat del tren de Sarrià l'any 1880, pel carrer Balmes / FGC

El traçat del tren de Sarrià l’any 1880, pel carrer Balmes / FGC

Mentre el tren va circular en superfície, els passos a nivell de la Ronda Universitat i la Gran Via marcaven la mobilitat de la zona, igual que les tanques que separaven els vianants de les vies del tren, que són les que marcaran per sempre la frontera entre la dreta i l’esquerra de l’Eixample, que encara és manté ara. 

No va ser fins l’any 1929 que es va estrenar la nova estació, la soterrada, que és la que coneixem i que va entrar en servei el 24 d’abril d’aquell any. L’Ajuntament de Barcelona, però, demanava el canvi des de mitjans dels anys 20, per poder eliminar els passos a nivell.

L'avinguda de la Llum, al costat de l'estació de plaça Catalunya de la línia Barcelona-Terrassa, el 1953 / FGC

L’avinguda de la Llum, al costat de l’estació de plaça Catalunya de la línia Barcelona-Terrassa, el 1953 / FGC

El soterrament va donar lloc a tot un món, i al vestíbul de l’estació, sota el carrer Pelai i sobre la primera nau de vies, va néixer el 1940 la primera galeria comercial de Barcelona, l’Avinguda de la Llum, coneguda en aquella època com a Avenida de la Luz. Va durar fins el 1990, i Loquillo y los Trogloditas encara la recordaven en una de les seves cançons. Hi havia dues fileres de columnes dobles i, a banda i banda, dues fileres de locals comercials: bars, botigues, oficines i fins i tot un cinema. L’estació continua al mateix lloc, i a les andanes encara es veuen les voltes de l’arquitecte Josep Maria Jujol, però el que havia sigut aquesta mítica avinguda subterrània n’ha quedat separada i integrada en el complex comercial d’El Triangle, obert el 1998, i una botiga d’una cadena de grans perfumeries n’ocupa gran part de l’espai: per això és allargada.

El vestíbul de la banda del carrer Balmes de l'estació de plaça Catalunya, amb accés a l'avinguda de la Llum, el 1953 / FGC

El vestíbul de la banda del carrer Balmes de l’estació de plaça Catalunya, amb accés a l’avinguda de la Llum, el 1953 / FGC

El vestíbul de la banda del carrer Balmes feia les funcions d’accés a les andanes de la terminal per als viatgers que accedien per les escales del carrer Bergara o les de la cantonada del carrer Pelai amb Balmes i també de vestíbul de l’Avinguda de la Llum. Actualment en aquest espai es troba la barrera tarifària i les màquines automàtiques expenedores de bitllets. Un espai que és testimoni del tràfec constant d’aquesta estació on tot comença i acaba. 

 

Estació d'FGC Plaça Catalunya / FGC

Estació d’FGC Plaça Catalunya / FGC

Més informació

Nou comentari