Tothom parla d’ells. Els aliments ultraprocessats estan sota el punt de mira i els titulars alarmants es multipliquen. Però, què són exactament? Realment tots són una amenaça per a la nostra salut?
La confusió és palpable. Un dia et diuen que has d’eliminar-los totalment. L’endemà, que alguns no són tan dolents. Nosaltres també ens sentim perdudes en aquest laberint informatiu. (És normal, la indústria juga amb això).
Les dietistes titulen la jugada. Han revelat la veritat oculta darrere d’aquests productes. Han explicat quins són i, sobretot, han aclarit que hi ha una línia vermella. Una que el nostre cos agrairà no creuar.
El secret dels ultraprocessats al descobert
Molts d’aquests aliments són fàcils de reconèixer. Pensa en refrescos, caramels o pizzes congelades. La dietista Jennifer Pallian ho confirma. També inclou els fideus instantanis i els nuggets de pollastre. (Aquí no hi ha sorpresa).
Però atenció, aquí ve el truc. Alguns productes ens enganyen. Aliments etiquetats com a “saludables”, “lleugers”, “orgànics” o “vegans” també poden ser ultraprocessats. És un error comú que ens costa car.
Pallian posa exemples que ens deixen de pedra. Molts substituts de la carn ho són. També algunes alternatives làcties vegetals. Barres de granola, iogurts de sabors, cereals d’esmorzar envasats. Fins i tot galetes salades o pa de producció massiva. (Nosaltres també hem al·lucinat). El secret està en la fabricació.
Per entendre-ho, hem de conèixer l’escala NOVA. Aquest sistema classifica els aliments en quatre categories. La clau definitiva està aquí.
Els primers són els aliments mínimament processats. Estan en el seu estat natural o gairebé. Pensa en pastanagues o alvocats. Després hi ha els ingredients culinaris processats. Oli d’oliva o farina d’ametlles. Els aliments processats són els que ja porten sucre, sal o oli. Com la tonyina en llauna o alguns formatges.
I finalment, els ultraprocessats. Són els que porten el procés un pas més enllà. Amb colorants, saboritzants artificials i conservants. A més d’ingredients per millorar la textura. La dietista Kristine Dilley ens dóna una pista imprescindible: solen tenir almenys cinc ingredients. I contenen substàncies que no fem servir a casa. (Això és un senyal d’alarma).
Scott Keatley, un altre dietista, ho resumeix. Són aliments que s’han combinat amb una gran quantitat d’ingredients elaborats. Beth Warren, també dietista, alerta. Sovint manquen de valor nutricional. O els ingredients afegits busquen augmentar el dolçor o el sodi. (El nostre paladar no ens enganya).
L’amenaça oculta per al nostre cos
Els estudis científics no deixen lloc a dubtes. Els ultraprocessats no són inofensius. El desembre del 2022, una investigació a JAMA Neurology els va vincular amb un major risc de demència. Van seguir a més de 10.000 persones durant una dècada. Els que obtenien el 28% o més de les seves calories d’aquests productes tenien més risc. (És un percentatge que se supera fàcilment).
Un altre estudi del juliol del 2022 va trobar la mateixa connexió. La demència i els ultraprocessats van de la mà. Però no només això.
La relació amb el càncer també és alarmant. Dues grans investigacions publicades l’any passat van encendre totes les alarmes. Una a The British Medical Journal va analitzar dades de 46.000 homes i 160.000 dones. Els homes amb una dieta rica en ultraprocessats tenien un 29% més de risc de càncer colorectal. (El nostre cos ens avisa).
Un altre estudi, també a The British Medical Journal, va seguir a més de 22.000 persones a Itàlia. Durant 14 anys. Les persones amb una dieta rica en ultraprocessats tenien més risc de mortalitat. Especialment per malalties cardiovasculars. (És un perill que no podem ignorar).
Scott Keatley ens dóna la solució. El problema és que aquests aliments estan descomposats. Són massa digeribles. Donen al cos accés ràpid a greixos i sucres. Amb poca fibra. Això dispara el sucre en sang. I activa el centre de recompensa cerebral. El resultat? Mengem més i més. (Un bucle que ens atrapa).
A més, Keatley adverteix. Com més s’escalfen els greixos i olis, més probabilitat hi ha de generar àcids grassos trans. Aquests s’han relacionat amb el colesterol “dolent”. I amb malalties cardíaques, accidents cerebrovasculars i diabetis tipus 2. (Un secret que la indústria prefereix que ignorem).
No tots els ultraprocessats són iguals
Ara bé, no ens alarmem en excés. Els experts subratllen una cosa imprescindible. Consumir ultraprocessats de tant en tant no ens matarà. L’important és ser conscients de la quantitat. (La moderació és la clau).
Evitar-los completament és poc realista, diu Jennifer Pallian. Són barats, pràctics i estan molt arrelats en la nostra cultura. La solució passa per un enfocament pràctic. Substituir gradualment els que consumim més. Per alternatives mínimament processades.
Beth Warren fins i tot apunta que alguns poden ser beneficiosos. Especialment si tenim al·lèrgies o restriccions alimentàries. Com les begudes vegetals. Un estudi del British Medical Journal va revelar un risc menor de càncer colorectal en dones que consumien iogurts i postres làcties processats. (Aquí hi ha un matís important).
La practicitat és innegable, admet Scott Keatley. No podem conrear el nostre blat cada dia. O munyir les nostres vaques. Està bé usar aquests productes per complementar una dieta saludable. El problema sorgeix quan fem el contrari. Quan són la nostra base alimentària.
Però alerta amb el marketing “saludable”. Kristine Dilley avisa dels aliments ultraprocessats d’origen vegetal. Hamburgueses vegetarianes, substituts del pollastre. Molts són ultraprocessats. I potser no aporten el valor nutricional que esperem. (Un error que pot afectar el nostre estalvi i la nostra salut).
La dietista Deborah Cohen ens dóna un truc: és fonamental llegir les etiquetes. Assegurar-nos que la llet vegetal no té sucre afegit. O que el tofu és sense greixos extra. El processament en si pot tenir un impacte negatiu. Més enllà dels nutrients. Dariush Mozaffarian, autor d’un estudi, ho confirma. Els additius, els canvis en l’estructura cel·lular, els químics de l’envasament. (Tot suma).
En definitiva, Beth Warren ho deixa clar. Busquem aliments menys processats. Molts productes actuals tenen un grau de processament. I això no els fa intrínsecament dolents. Però la dietista Deborah Cohen insisteix en la frase imprescindible: consumir-los molt ocasionalment està bé. Però definitivament, no haurien de ser la base de la dieta de ningú.
Hem desxifrat el codi. Hem revelat el secret. Hem posat llum sobre l’ombra dels ultraprocessats. Ara, la pregunta és: què faràs tu amb aquesta informació?
