Imagina estimar algú amb tota la teva ànima, però que aquesta persona, la teva parella, no se senti realment estimada. Sembla una paradoxa, oi? Però no és només una qüestió de percepció; és el secret ocult que pot erosionar les bases d’una relació, deixant una sensació de buit que res no omple. Totes busquem aquella connexió profunda, plena, que ens fa vibrar, però, ¿estem fallant en allò més essencial sense adonar-nos-en?
Aquesta pregunta, que moltes de nosaltres ens hem fet en silenci, té una resposta clara i, per a molts, alarmant. Un estudi recent ha destapat una realitat incòmoda que impacta directament en la felicitat de milions de parelles arreu del món. De fet, els resultats et faran replantejar completament com entenem l’amor i quines són les bases que hem de tenir clares per construir un vincle definitiu.
La psicòloga Sonja Lyubomirsky, una de les grans veus de la investigació sobre la felicitat, juntament amb Harris Reis, ha revelat una xifra esfereïdora: fins a un 40% de les persones en una relació no se senten prou estimades per la seva parella. Aquesta dada, extreta del seu llibre “Cómo sentirse amado” (publicat el 2026), no només ens dona una bufetada de realitat, sinó que assenyala l’origen de molts dels nostres conflictes íntims més profunds. Ens pensàvem que l’important era estimar, però la clau podria ser sentir-se estimat.
L’error que ens impedeix connectar: per què no ens sentim estimades?
La nostra naturalesa humana està dissenyada per crear llaços forts i duradors. L’evolució va afavorir aquells individus integrats en xarxes de suport mutu, no només en parelles romàntiques, sinó també en famílies i comunitats. És un fet biològic, un impuls inherent a la nostra supervivència i benestar, que busquem aquest vincle i sentir-nos part d’alguna cosa important. Però, ¿com és possible que, malgrat això, gairebé la meitat de nosaltres no arribi a sentir-se plenament estimada?
La solució a aquesta anomalia no és senzilla, perquè “estimar i fer sentir estimat no són exactament el mateix”, com apunta Bárbara Montes Saiz, especialista en sexologia clínica i teràpia de parella. Podem sentir un amor immens per algú, però si aquest amor no li arriba d’una manera que pugui reconèixer, el missatge es perd. La percepció que la nostra parella ens entén, ens valida i té en compte les nostres necessitats és fonamental per a la intimitat i la seguretat del vincle.
Hem d’entendre que la forma en què la nostra parella es comporta i ens fa sentir és sovint més important per a la satisfacció de la relació que la nostra pròpia percepció de com actuem nosaltres. És un joc de miralls on la percepció ho és tot.
Així ho va confirmar un estudi del 2026, “Feeling loved versus being loving: perceived partner behavior predicts relationship satisfaction”. Aquest informe va revelar que la satisfacció en la parella s’explica millor per les percepcions sobre el comportament de l’altre, més que per com un mateix es veu com a parella. És un descobriment que capgira la manera com hem de veure les nostres relacions i ens convida a una reflexió molt més profunda del que pensàvem.
El truc ocult per la reciprocitat: El balancí de l’amor
La idea principal del llibre de Lyubomirsky i Reis és que la major part de la responsabilitat per sentir-nos estimades recau en nosaltres mateixes. Sembla contradictori, oi? Però no ho és. El primer pas per sentir-se estimat és, precisament, estimar l’altre. És el que ells anomenen “el balancí de les relacions”: una reciprocitat que s’alimenta contínuament. Si una persona estima a l’altra, l’altra la correspondrà; si s’escolta, serà escoltada.
Aquest efecte “balancí” és un cicle virtuós. Quan donem amor, atenció i suport, creem un ambient on és més fàcil que rebem el mateix a canvi. Però, què passa quan no es produeix aquest intercanvi de tornada? En aquests casos, els experts són clars: és un senyal inequívoc que la relació no funciona i que potser és millor posar-hi fi. No s’hi val a enganyar-se amb un amor no correspost.
Noemi Domínguez, psicòloga sanitària i sexòloga, afegeix un matís important: “Quan una persona alberga creences de tipus ‘no mereixo’ o ‘no valc’ pot ser més difícil sentir-se estimat”. Però de la mateixa manera que alguns vincles són destructius, altres poden ser profundament sanadors quan, finalment, ens sentim estimades en una relació basada en el bon tracte. És una via de doble sentit que ens permet créixer i curar velles ferides.
Més enllà de les paraules: els petits grans gestos que ho canvien tot
Sentir-se estimada, ens recorda Gloria Arancibia, psicòloga i sexòloga, té molt a veure amb aquells “petits-grans gestos” quotidians que assenten les relacions profundes. Parlem de reconeixement, de saber-se escoltat, de tenir ajuda quan es necessita, de resoldre els problemes de manera amable, sense crits ni insults. La bona comunicació, el respecte a la llibertat de l’altre, la complicitat o la reciprocitat són els autèntics afrodisíacs de la relació.
Aquests gestos del dia a dia pesen molt més que els grans regals o les demostracions grandiloqüents d’amor. És la subtilesa, la constància i la cura en la interacció diària el que construeix la sensació de seguretat i amor. Però en aquest joc de percepcions també entra en joc el biaix de gènere, ja que homes i dones rebem educacions i missatges diferents sobre com expressar i rebre afecte.
Hem de deixar de creure que els homes no senten la mateixa necessitat de sentir-se estimats. De fet, estudis recents suggereixen que les relacions sentimentals són, en realitat, més importants per al benestar masculí que per al femení. Nosaltres tendim a extreure suport emocional de més fonts, mentre que per a ells, la parella és sovint el pilar central.
Un home pot estimar profundament la seva parella i haver après a expressar aquest amor mitjançant la cura material o la resolució de problemes. La seva dona, però, pot estar esperant paraules, contacte físic o conversació. El més viral d’aquesta dinàmica és que també passa al revés. Que socialment se’ns hagi permès expressar més emocions no vol dir que sapiguem demanar el que necessitem; sovint esperem que la nostra parella endevini les nostres necessitats.
La urgència de la connexió: un afrodisíac vital per a la teva relació
Sentir-se estimat no és només fonamental per crear vincles profunds, sinó que és un dels millors afrodisíacs que existeixen. Saber que suscites interès et fa interessar-te per l’altre, és un cercle virtuós que alimenta la passió. Hi ha una relació directa entre sentir-se compresa, atesa i valorada per la parella i el desig sexual. Aquesta és una solució potent per a un problema que moltes parelles afronten en silenci.
La percepció de la parella com a receptiva s’associa amb un augment del desig sexual. Això desmunta una idea molt estesa: que per augmentar el desig hem de fer alguna cosa sexual. Sovint, el que necessitem primer és recuperar la connexió emocional per tal que el desig torni a aparèixer amb força, amb tota la seva potència. És el truc que hem estat buscant.
Certament, personalitats amb experiències infantils complexes, com ara el maltractament o la manca d’afecte, poden tenir més dificultat per sentir-se reconegudes. Però el poder d’una relació sana, basada en el bon tracte, és immensament sanador i pot accelerar el procés d’aprendre a estimar-se a una mateixa. És una autopista de doble sentit, un camí que totes mereixem recórrer.
Estem molt entrenades a preguntar-nos què necessitem d’una relació, què ens aporta, què ens fa felices. I tot això és legítim i necessari. Però el problema apareix quan la parella es converteix exclusivament en un escenari on una ha de sentir-se bé, en lloc d’un vincle on una també ha d’aprendre a fer sentir bé a l’altre. Entendre aquest equilibri és la veritable clau per a una relació plena i duradora. ¿I tu, sents que el teu amor està arribant?
