A l’Ajuntament de Barcelona li creixen com la mala herba els problemes amb els palaus de Montjuïc. Després que els impulsors del Museu del Transport presentessin a mitjans d’abril un recurs demanant la revisió d’ofici de la concessió per 50 anys dels recintes en favor de la Fira de Barcelona per declarar la seva “nul·litat de ple dret“, aquesta setmana ha arribat una petició formal per suspendre el pla urbanístic que afecta l’àmbit fins que no es resolgui aquesta impugnació de la cessió a l’organització firal. La demanda l’ha fet la mateixa Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona després que el consistori hagi rebutjat el primer plec d’al·legacions presentades contra el full de ruta que defineix el futur d’aquests terrenys als peus de la muntanya barcelonina, oficialment batejat com a Pla especial integral i de millora urbana per al desenvolupament de l’àmbit dels pavellons firals (PEliMU). Com que l’executiu no ha estimat els vicis de procediment detectats, la plataforma ciutadana ha presentat una nova tongada d’apel·lacions on inclou aquesta paralització cautelar del planejament, un extrem al qual també es podria arribar en cas de presentar-se finalment un recurs contenciós administratiu tant contra la concessió com el pla.
Cal recordar que aquesta cessió dels recintes a l’organització firal es va acordar per unanimitat a la Comissió d’Economia i Hisenda que va celebrar-se el 19 de març del 2025. El punt refrendat per tots els grups donava llum verda al “plec de clàusules reguladores per a la concessió d’ús privatiu del recinte firal de Montjuïc a la Fira […] amb caràcter onerós i un termini de 50 anys, per destinar-lo a la realització de fires, congressos, convencions, exposicions o altres actes d’interès cultural i/o ciutadà”. Després de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), es donava un màxim de vint dies per presentar reclamacions o al·legacions abans de donar-se per aprovat definitivament. Com que no hi va haver cap recurs, es va donar per adjudicada la concessió dels pavellons el 24 d’abril del 2025, sota un cànon anual de 750.000 euros i fins al 2075. En aquest sentit, la plataforma denuncia que no es va seguir el procediment establert en l’adjudicació dels recintes, donat que una mesura així hauria d’haver passat pel Ple. Asseguren que la comissió que la va aprovar és “manifestament incompetent” per fer-ho i que d’aquesta manera es van “lesionar drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional“.
Tot plegat consideren que invalida de facto el procés participatiu que la mateixa administració havia permès i que recollia firmes per ubicar el nou Museu del Transport a l’antic Palau de Comunicacions i Transports, actual seu del palau número 1 de la Fira. Aquesta va ser la iniciativa ciutadana que va acabar arribant al plenari el passat 30 de gener, aconseguint el suport unànime dels grups municipals per a la creació d’una comissió amb tots els actors implicats per analitzar la viabilitat del projecte. El pacte no implicava que el consistori renunciés a la seva proposta d’instal·lar l’equipament a l’anomenada llosa de la Vall d’Hebron, just a sobre de les cotxeres de Sant Genís de Transports Metropolitana de Barcelona (TMB), però sí que almenys garantia que hi hauria un debat i un estudi a fons abans de descartar definitivament el pavelló firal.
Ús exclusiu de “desenvolupament econòmic” i acords no vinculants
Per entendre el perquè d’aquesta petició per aturar el pla dels pavellons firals, hem de fixar-nos en la resposta que l’Ajuntament ha donat a les al·legacions de la plataforma contra el full de ruta urbanístic. En el document al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, l’administració refusa en primera instància incorporar els usos del Museu del Transport al palau número 1, així com l’acord arribat al ple i les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, favorables a la iniciativa ciutadana. Ho fa argumentant que “no és objecte d’aquest planejament incorporar prescripcions que no estiguin dins dels objectius” que marca el Pla General Metropolità (PGM), que defineix per al recinte en disputa l’ús de “desenvolupament econòmic“. Per una banda, indiquen que -el fet d’incloure en el pla la possible activitat de museu- no implicaria “cap compromís jurídicament vinculant“, afegint que la valoració d’una proposta “no constitueix necessàriament la seva acceptació, atès que la decisió final respon a criteris d’oportunitat i priorització de les actuacions públiques“. En tot cas, remarquen que no s’inclourà perquè no es vol “generar un dret adquirit ni expectativa jurídicament exigible”.
Sobre el posicionament del Síndic, al·leguen que es tracta de recomanacions que “no són jurídicament vinculants” i subratllen que la determinació concreta dels usos i equipaments en un determinat àmbit respon a una “ponderació global d’interessos públics que forma part de la potestat discrecional del planejament”. Consideren que el deure de preservar el patrimoni “no determina un ús concret ni atribueix un dret subjectiu a destinar un immoble protegit a una determinada activitat cultural”, sinó que es fa valer mitjançant els instruments de protecció i la regulació dels usos admissibles. Així doncs, insisteixen que el palau número 1 té fixat l’ús de desenvolupament econòmic, que integra centres de congressos i convencions, recintes firals, centres destinats al foment de l’ocupació, l’emprenedoria i la promoció econòmica i vivers d’empreses de titularitat pública. En cap cas preveu el museístic, que es trobaria dins del catàleg de l’ús sociocultural. Quant a l’acord unànime del plenari, es limiten a dir que proposicions com la que es va aprovar a finals del passat gener “tenen naturalesa d’actes polítics“, de manera que “no produeixen efectes jurídics vinculants i fan referència a assumptes i matèries de no competència estrictament local i a qüestions de transcendència social i ciutadana”.
Desestimacions “improcedents” amb l’amenaça de paràlisi
En resposta a aquest pronunciament municipal, la plataforma ha presentat unes noves al·legacions rebatent punt per punt els arguments del consistori. Al document al qual ha tingut accés aquest mitjà, defensen que és perfectament viable incloure en el planejament la reserva d’un espai determinat a un ús diferent del firal. Creuen que la desestimació genèrica i pretesament “tècnica” que es fa de l’activitat museística és inadmissible perquè no indica els motius de la negativa. Pel que fa al rebuig a incorporar al PEliMU tant l’acord del ple com les recomanacions de la Sindicatura, asseguren que és “absolutament improcedent” tenint en compte que són dos posicionaments emesos per òrgans del mateix Ajuntament. Afirmen que la seva omissió implicaria que el consistori oculta ambdós veredictes, un supòsit que infringiria el principi pel qual l’administració “no pot anar contra els seus propis actes declaratius de drets”, així com el dret fonamental de la ciutadania a la “participació en els assumptes públics”.
Quant a la potestat discrecional del consistori per determinar els usos d’equipaments, critiquen que no es detallin quins són els interessos públics que s’han ponderat per definir aquesta activitat de desenvolupament econòmic. Lamenten que en tota la resolució s’entreveu un “evident menyspreu” a les consideracions del Síndic, supeditant la defensa del dret d’accés a la cultura de la ciutadania als interessos de la Fira. Entrant més en detall en la “incompatibilitat” dels usos firals i el museístic, des de la plataforma apunten que aquesta directament “no existeix“, ja que el mateix instrument de planejament contempla de destinar a ús museístic un palau del mateix recinte de Montjuïc, el de Victòria Eugènia, que servirà per ampliar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). “Si aquest palau es pot habilitar com a museu, el Palau de Comunicacions i Transports, també“, reblen. I afegeixen: “No és admissible que es pretengui utilitzar el planejament urbanístic com una eina per frustrar la iniciativa ciutadana que és un dels seus principis fonamentals. Aquesta utilització podria constituir una desviació de poder“.
En resum, els impulsors del Museu del Transport denuncien que la seva proposta està sent objecte d’una sèrie de “maniobres administratives destinades a bloquejar-la” i que l’administració ignorar la voluntat expressada al plenari que, tot i no ser vinculant, no dona via lliure a l’executiu per “decidir arbitràriament si compleix o no la resolució”. Per tot això, insisteixen en la reserva del palau número 1 per a l’equipament i, ateses les nombroses “vulneracions de l’ordenament jurídic” detectades, demanen aturar el pla urbanístic fins que hi hagi una resposta a la revisió d’ofici sol·licitada. “Mentre no es resolgui aquest procediment, no serà possible aprovar definitivament el Pla especial integral i de millora urbana de què es tracta, ja que la possibilitat del seu desenvolupament depèn de la situació jurídica d’aquesta concessió”, precisen.
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona es remeten al que ja han esmentat amb anterioritat: que el tràmit administratiu amb el qual es va adjudicar la concessió ha estat “correcte en tot moment” i que la seva “voluntat de màxima transparència sobre el tema”. Les mateixes veus remarquen que el projecte es va sotmetre al tràmit d’informació pública després d’aprovar-se a la Comissió d’Economia i Hisenda “sense que es presentés cap al·legació“.
