Primer obstacle legal per a la concessió per 50 anys dels palaus de Montjuïc en favor de la Fira de Barcelona. Els impulsors del Museu del Transport han presentat formalment un recurs a l’Ajuntament demanant la revisió d’ofici de la cessió perquè es declari la seva “nul·litat de ple dret“. Les al·legacions pretenen denunciar que el consistori no va seguir el procediment reglat establert en l’adjudicació dels recintes firals, donat que una mesura d’aquest calibre hauria d’haver passat pel plenari i no ho va fer. Asseguren que la comissió que va aprovar la mesura és “manifestament incompetent” per donar llum verda a un decret d’aquesta naturalesa i que d’aquesta manera es van “lesionar drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional“, invalidant de facto el procés participatiu que la mateixa administració havia permès i que recollia firmes per destinar un dels pavellons al nou Museu del Transport de Barcelona.
Cal recordar que aquesta cessió dels recintes a l’organització firal es va acordar per unanimitat a la Comissió d’Economia i Hisenda que va celebrar-se el 19 de març del 2025. El punt refrendat per tots els grups municipals donava llum verda al “plec de clàusules reguladores per a la concessió d’ús privatiu del recinte firal de Montjuïc a la Fira […] amb caràcter onerós i un termini de 50 anys, per destinar-lo a la realització de fires, congressos, convencions, exposicions o altres actes d’interès cultural i/o ciutadà”. Després de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), es donava un màxim de vint dies per presentar reclamacions o al·legacions abans de donar-se per aprovat definitivament. Com que no hi va haver cap recurs, es va donar per adjudicada la concessió dels pavellons el 24 d’abril del 2025, sota un cànon anual de 750.000 euros i fins al 2075.
Vulneració de la participació ciutadana i acord a l’esquena del ple
En el recurs presentat per l’Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona i al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, s’indiquen tres irregularitats principals que, a parer seu, fan que l’adjudicació sigui improcedent i incorri en nombrosos vicis de nul·litat de ple dret. Per una banda, consideren que s’ha vulnerat el dret de la ciutadania a participar en els assumptes públics. Argumenten que la iniciativa ciutadana que proposava instal·lar l’equipament a l’antic Palau de Comunicacions i Transports –actual seu del palau número 1 de la Fira- ja feia un mes que estava en tràmit a l’Ajuntament quan la proposta d’adjudicació dels pavellons es va presentar a la Comissió d’Economia i Hisenda. Això vol dir que es va autoritzar la recollida de signatures per portar la demanda al ple, sense cap objecció de cap càrrec polític ni dels serveis jurídics.
“L’acord del Plenari de 30 de gener de 2026 -el que pactava de manera unànime la creació d’una comissió amb tots els actors implicats per analitzar la viabilitat del museu al palau número 1- no és un acte resolutori sinó un acte d’impuls polític de l’acció municipal, però això no significa que es pugui veure impedit ja d’entrada per una tramitació administrativa feta en paral·lel, amb total opacitat i un procediment discutible […] Tenint en compte que aquest acte és la culminació d’un procés participatiu, comporta la vulneració del dret de participació, que queda buit de contingut”, assenyalen.
També argumenten que la Comissió que va aprovar el pla és “manifestament incompetent” per fer-ho per “raó de la matèria“. Es remeten a l’article 60.1 del Reglament de patrimoni dels Ens locals, que assenyala que l’atorgament de concessions de domini públic correspon al ple. La Carta Municipal de Barcelona -aprovada per la Llei 22/1998- afegeix un matís, tot apuntant que és competència del plenari “contractar obres i concessions de tota classe si l’import supera els dos mil cinc-cents milions de pessetes -una mica més de quinze milions d’euros-, i també si es tracta de contractes i concessions plurianuals d’una durada superior als quatre anys, o de plurianuals de menys durada si l’import acumulat de les seves anualitats és superior a la quantia damunt assenyalada”.
La concessió del recinte de Montjuïc a la Fira marca un cànon anual de 750.000 euros, una xifra que multiplicada pels 50 anys de vigència de l’adjudicació dona 37,5 milions d’euros, molt per sobre d’aquest llindar dels quinze milions. “Tant de la Carta Municipal de Barcelona com del Reglament de patrimoni dels ens locals es desprèn que l’atorgament d’una concessió amb aquestes condicions només pot correspondre al Consell Municipal en Ple i no a la Comissió d’Economia i Hisenda”, conclouen.
Una resolució “sense motivació” que genera “indefensió”
Per acabar, l’entitat denuncia que aquesta concessió s’ha fet “prescindint totalment del procediment establert” i ometent tràmits essencials. Justifiquen aquestes acusacions principalment en la utilització de l’aprovació inicial d’un plec de clàusules per atorgar de facto una concessió. “Allò que es presenta com l’aprovació inicial d’un plec es converteix en realitat en una concessió directa, automàtica i per silenci administratiu. En un sol acte es fa l’aprovació inicial, s’adjudica directament la concessió a favor de Fira, se sotmet a informació pública durant el termini de vint dies i es té per elevat automàticament l’acord d’aprovació inicial a definitiva”, asseguren.
Defensen que la forma amb la qual va anunciar-se la proposta d’adjudicació va ser “enganyosa”, donant una aparença de “mer tràmit” a una resolució que implicava una concessió per cinquanta anys d’unes instal·lacions públiques. “[Això] No pot tenir més finalitat que ocultar l’objecte d’aquesta resolució“, subratllen. I afegeixen que el tràmit de posar l’acord a informació pública per permetre possibles reclamacions o al·legacions no substitueix en cap cas a una audiència pública, tal com marca el procediment. “L’Ajuntament hauria d’haver donat audiència a l’Associació en el procediment d’atorgament de la concessió a Fira, com a part interessada. La inexistència d’aquest tràmit ha impedit a l’Associació formular les seves al·legacions en la tramitació de la concessió i li ha causat, per tant, indefensió“, insisteixen.
També afirmen que la resolució ara impugnada “no té la més mínima motivació” i que no s’argumenta perquè es demana una concessió en comptes de la cessió d’ús que fins ara regulava l’activitat dels palaus. “L’Ajuntament s’ha vist privat de qualsevol possibilitat d’intervenir en els usos que es doni als palaus del recinte firal mentre duri la concessió […] Ni Fira justifica per què necessita la concessió ni l’Ajuntament per què la concedeix. La intervenció dels serveis tècnics municipals s’ha limitat al càlcul del cànon de la concessió”, reblen.
Primer pas per a la via judicial
Si la resolució del recurs ara presentat és negativa o bé si passen sis mesos sense una resposta, la plataforma ciutadana podria interposar un recurs contenciós administratiu per impugnar tant la concessió com el pla urbanístic que afecta la zona. La seva més que probable acceptació a tràmit podria suposar la paralització cautelar del Pla especial integral i de millora urbana per al desenvolupament de l’àmbit dels pavellons firals (PEliMU) fins que es resolgui el recurs i els vicis de procediment detectats. En cas de no fer-ho, s’iniciaria un litigi judicial que allargaria el procés de transformació de l’àmbit firal de Montjuïc previst per al centenari de l’Exposició Universal del 1929.
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona mantenen que el tràmit administratiu amb el qual es va adjudicar la concessió ha estat “correcte en tot moment” i subratllen la seva “voluntat de màxima transparència sobre el tema”. Les mateixes veus remarquen que el projecte es va sotmetre al tràmit d’informació pública després d’aprovar-se a la Comissió d’Economia i Hisenda “sense que es presentés cap al·legació“.
