Àtics al Born per 3.000 euros al juliol: la nova vida dels pisos turístics sense turistes

La caiguda del turisme ha fet que molts propietaris canviïn d’estratègia per evitar tenir els pisos tancats

“Àtic temporal moblat amb terrassa al Born”. Un anunci en un conegut portal immobiliari ven les bondats d’un pis situat al bell mig del Born per un preu a l’abast de poca gent: més de 2.000 euros mensuals. Però la paraula clau és temporal. A la lletra petita de l’anunci, la propietat ofereix dues opcions: llogar el pis per tot el mes de juliol per 3.000 euros o esperar fins a l’1 de setembre. Llavors el pis baixa fins als 2.300 euros al mes si es lloga fins a l’1 de juny del 2021, just abans de l’inici de la pròxima temporada d’estiu.

Una cerca ràpida de pisos ubicats al centre de Barcelona permet trobar molts anuncis similars. Un pis amb terrassa al Gòtic s’ofereix per 850 euros al mes i amb “contractes d’11 mesos renovables”. En molts casos, aquests anuncis són de pisos turístics que arran de la pandèmia de la Covid-19 s’han refugiat en el lloguer per mesos per esquivar els efectes de la crisi econòmica que està de camí i que molts experts preveuen que deixarà el turisme internacional sota mínims fins a l’any que ve com a molt d’hora –i no s’espera una recuperació total fins al 2022 o el 2023–.

Transvasament massiu

L’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) calcula que gairebé 4.000 pisos turístics –un 40% de l’oferta legal de la ciutat– han decidit passar-se al mercat residencial i preveuen que s’hi quedin durant força temps. “Sempre hem defensat que el lloguer turístic és molt convenient perquè és molt flexible“, explica al TOT Barcelona el president de la patronal, Enrique Alcántara. “Els pisos més allunyats del centre són menys rendibles i segurament seran els que més trigaran a tornar perquè no hi ha tanta diferència amb el lloguer tradicional”.

Tot i això, des d’Apartur no saben quantificar el nombre de pisos turístics que s’ha reconvertit al lloguer de temporada –és a dir, per estudiants i empresaris que vénen a passar una estada curta a Barcelona– i els que han optat pel lloguer convencional, que implica fer contractes de cinc anys, tot i que els primers són més atractius. “Cada vegada hi ha més persones interessades a passar uns mesos a la ciutat per feina o estudis”, afegeix Alcántara. Inedit, empresa que es dedica a la gestió de pisos i al lloguer d’habitacions per mesos, calcula que aproximadament un 25% dels pisos turístics optarà pel lloguer de temporada almenys fins a l’any vinent.

Assegurar la rendibilitat

Molts propietaris volen “assegurar la rendibilitat dels seus actius a curt i mitjà termini”, explicava recentment la directora de la startup, Laia Comas. Aquesta mena de contractes per mesos, que la llei permet fer de la durada que es vulgui sempre que hi hagi una causa justificada –com un curs o unes pràctiques–, és una opció més versàtil i segura per als propietaris de pisos turístics perquè els permet mantenir-los ocupats mentre duri la crisi i sempre tenen la garantia que els podran recuperar per al mercat turístic tan bon punt es reactivi l’arribada d’estrangers a Barcelona.

El president de la patronal Apartur, Enrique Alcántara, assegura que no es pot donar per fet que els propietaris de pisos turístics apostin només pel lloguer per mesos. “Llogar a cinc anys dona dret a deduccions fiscals molt beneficioses i permet garantir certa rendibilitat en temps difícils”, insisteix. En aquest cas, els pisos més allunyats del centre són els que tenen més números d’apostar per un lloguer més estable, ja que en cap cas han de renunciar a la seva llicència d’Habitatge d’Ús Turístic (HUT) i conserven el seu valor afegit si en algun moment es vol vendre.

La paradoxa de l’Ajuntament

L’estratègia dels propietaris de pisos turístics ha tingut una doble lectura dins del consistori. La primera, clarament negativa. La regidora d’Habitatge, Lucia Martín, s’ha mostrat preocupada per “l’increment de lloguers de temporada per evitar els arrendaments estàndard de 5 anys”. Es tracta d’una pràctica generalitzada –i en molts casos fraudulenta– que l’Ajuntament de Barcelona fa temps que té identificada com una de les causes de l’augment indiscriminat dels lloguers a la ciutat –que frega els 1.000 euros de mitjana–. I l’entrada de milers de pisos turístics en aquesta nova dinàmica genera dubtes.

La segona lectura, més pragmàtica, inclou aprofitar la situació per captar una part d’aquest parc d’habitatges per al sector públic, tan necessitat com està de pisos per a la mesa d’emergència. La setmana passada, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar que, davant la lentitud de construir nous edificis de protecció oficial, el consistori vol llogar pisos turístics per allotjar-hi famílies vulnerables. Ha ofert entre 700 i 1.200 euros a les empreses associades a Apartur, un preu molt per sota del que podrien rebre en condicions normals però que pot ser un veritable salvavides a un preus per sobre de mercat en el lloguer residencial.

Durant el confinament hi va haver un primer intent amb una oferta de 900 euros mensuals, però va ser un fracàs –només van aconseguir dos pisos– i ara han apujat una mica els preus per seduir més propietaris. L’anunci, que ha generat molta polèmica pel que algunes formacions i entitats consideren un rescat encobert dels pisos turístics, arriba en un context d’urgència per al govern municipal, que vol mobilitzar tots els pisos que pugui per compensar la lentitud de l’obra nova. “En un moment d’emergència, en el que hi ha famílies senceres que han passat el confinament en habitacions, i sabent que pot haver-hi rebrots i noves quarantenes, cal mobilitzar tot l’habitatge que es pugui“, defensava en un fil de piulades Carles Spa, assessor de Colau.

Nou comentari