Més testimonis de l’incendi a l’L1 del metro del 27 de juliol passat, entre les estacions del Clot i Glòries, contradiuen la versió del conseller delegat de TMB, Xavier Flores, que el fum va entrar als vagons després que s’obrissin les portes per part d’alguns viatgers a l’interior del túnel. Una desena de persones que anaven en aquells combois asseguren que el fum “es va colar des del principi”. Fa uns dies, el TOT Barcelona ja va donar a conèixer el testimoni d’una altra usuària, la Valèria, que deia el mateix. “El fum va entrar abans que s’obrissin les portes”. El que va explicar la Valèria es pot veure en un vídeo que va facilitar a aquest mitjà.
“Estem indignats perquè el conseller delegat de TMB, Xavier Flores, va dir que el fum va entrar als vagons perquè alguns passatgers van obrir les portes. Es van obrir les portes perquè feia mitja hora que respiràvem fum tòxic, que es va colar als vagons des del principi”, diu un text que un passatger, en representació de deu viatgers, ha enviat a la presidenta del grup municipal d’ERC i alcaldable, Elisenda Alamany.
El conductor “estava tan espantat com nosaltres”
El viatger també es queixa que el conseller delegat va afirmar que el maquinista va anar al vagó del darrere per conduir el metro fins a l’estació del Clot -en sentit contrari de la circulació, com estableixen els protocols-, i no va poder fer-ho perquè es van obrir les portes. “Quan vaig parlar amb ell no s’havia obert cap porta. En cap moment va dir que anés a moure el tren. Estava tan espantat con nosaltres. No ens han demanat disculpes. Estem indignats i dolguts”.
137 atesos pel SEM
L’incendi va tenir lloc quan el metro es dirigia cap a l’estació de Glòries. El foc va ocórrer a la catenària. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 137 persones, de les quals 131 estaven lleus i sis en estat menys greu. Alguns d’aquests usuaris van sortir del metro caminant per les vies fins a l’estació del Clot. En un primer moment, TMB va informar que els evacuats entre les parades del Clot i Glòries eren unes 300 persones. Amb posterioritat, el cap de Bombers de l’Ajuntament, Sebastià Massagué, va reduir la xifra a unes 120.
A petició de Junts per Barcelona i ERC, TMB ha celebrat aquest dimarts un consell d’administració extraordinari en el qual l’empresa ha donat detalls de l’accident. Segons Flores, el foc es va produir en cremar un revestiment impermeabilitzant -d’uns 48 metres de llargada- que es va col·locar el desembre del 2019 durant els treballs de reforç de la volta de l’L1 i en el marc de les obres dels túnels viaris de Glòries. El revestiment s’hauria encès després de mig desprendre’s pel pas continu de combois i tenir un contacte amb la catenària.
Una auditoria per garantir la seguretat
Arran de l’incendi, TMB ha decidit que farà una auditoria dels revestiments dels túnels de la xarxa de metro per garantir que els materials instal·lats reaccionen adequadament en cas d’incendi. “Tot i que les característiques tècniques dels elements actualment instal·lats compleixen la normativa vigent, TMB ha decidit encarregar un estudi específic arran de l’incendi que es va produir el passat 27 de juliol entre les estacions de Glòries i Clot de la línia 1”, diu l’empresa metropolitana de transport. L’objectiu de l’auditoria serà verificar que els materials “no suposen un risc afegit”. Si es detecta algun element anòmal, serà substituït. “Aquesta revisió es fa malgrat que el material que va cremar a la línia 1 no està present en cap altre tram de la xarxa de metro“.
ERC ha reclamat a TMB que aprofiti la investigació oberta sobre l’incendi de la catenària del metro de la setmana passada per revisar i millorar els protocols d’emergència. El regidor Jordi Coronas ha defensat que la investigació ha de servir per introduir millores que evitin que els usuaris entrin en situacions de pànic i obrin les portes dels trens en plena incidència, una actuació que va dificultar la gestió de l’emergència en impedir que el comboi pogués retrocedir perquè hi havia persones a les vies. A més, ha proposat estudiar la instal·lació de bateries als trens perquè, en cas de pèrdua de tensió a la catenària, disposin de prou energia per arribar amb seguretat a l’estació més propera.
