Plataforma per la Llengua assegura que la Guàrdia Urbana ha multat amb 601 euros un noi per, segons l’entitat, haver-se atrevit a denunciar que els agents es van negar a parlar-li en català. Segons exposen en un comunicat, la policia municipal l’ha multat per una suposada infracció de la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, la coneguda ‘Llei Mordassa‘. La Guàrdia Urbana justifica la sanció per negar-se a ser identificat, malgrat que des de l’entitat asseguren que el noi va acabar cedint.
Els fets es remunten al passat 27 de desembre, quan agents del cos van aturar quatre persones al passeig de Maragall sense cap motiu aparent, segons el comunicat. L’entitat explica que una persona del grup va preguntar per què se’ls identificava i que, quan un agent va respondre-li en castellà, aquest s’hi va negar. “M’entens perfectament en castellà, així que no penso parlar-te en català“, va comentar-li segons el que ha explicat el jove.
Represàlia per denunciar els fets
L’escrit detalla que, un mes més tard d’aquests fets, el jove va rebre una sanció de 300 euros que no corresponia amb els fets ocorreguts. Plataforma per la Llengua critica que els fets denunciats (cants i crits via pública) no es corresponien amb la infracció de l’ordenança general del medi ambient que constava a la sanció. Per tot plegat, l’afectat va decidir recórrer la multa i denunciar la vulneració dels drets lingüístics per part dels agents. L’Ajuntament va acabar arxivant la causa.
Amb tot, el jove va rebre una nova multa un dia abans que el consistori tanques la investigació. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua assegura que és “molt revelador” que el cos policial no decidís aplicar la sensació corresponent a la ‘Llei Mordassa’ fins que l’afectat va elevar la queixa a l’Ajuntament, tres mesos després dels fets.
Els treballadors públics han de parlar català
L’entitat recorda que l’agent va incomplir el Reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona, “que fixa que els treballadors han d’adreçar-se en català als administrats llevat que demanin ser atesos en castellà”. També apunten que s’ha vulnerat el dret d’opció lingüística del ciutadà, “que marca l’article 6.1 de l’Estatut i article 3.2 de la Constitució espanyola i implica que un ciutadà té dret de parlar i de rebre resposta en català amb els treballadors públics”.
