Un estudi recent, amb suport de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ha trobat a les clavegueres de la ciutat el que podria convertir-se en un problema de salut pública si no s’hi para l’atenció suficient, avisen experts. La troballa dels científics, que ha aparegut publicada a la revista especialitzada Parasites & Vectors, es basa en la detecció molecular de l’ADN d’un paràsit (Leishmania infantum) en rates —que en són un reservori— i flebotomins —espècie de mosquit que actua com a vector— que habiten a les clavegueres de la capital.
Leishmaniosi a la pell de les rates
El paràsit té la capacitat de provocar una malaltia coneguda com a leishmaniosi. Els experts consultats pel TOT Barcelona coincideixen a dir que es tracta d’una malaltia molt minoritària, però el fet que aquesta investigació n’hagi trobat a la pell de les rates suma factors de preocupació. Si el paràsit està a la pell de les rates, això vol dir que és més accessible als flebotomins. La leishmaniosi està inclosa per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a la llista de 20 malalties tropicals desateses. L’organització considera la lluita contra aquesta desatenció un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
La presència del paràsit en les rates ja s’havia detectat en estudis anteriors. El que s’ha aconseguit fer en aquest nou anàlisi és constatar de quina manera està “disponible” el paràsit a la pell dels rosegadors, un extrem que no s’havia determinat encara. La presència dels paràsits a la pell de les rates és un factor important tenint en compte que es considera que els paràsits han d’estar accessibles a la pell o sang de l’hoste en quantitats suficients per a ser absorbits per un flebotomí (els mosquits que conviuen amb les rates a les clavegueres de Barcelona). En l’estudi anterior, aquesta disponibilitat del paràsit en les rates per als flebotomins no es va poder demostrar. I ara, finalment, sí.
Un cop fet l’anàlisi, es va trobar l’ADN de Leishmania infantum en 14 de 27 (51,9%) flebotomins (Phlebotomus perniciosus) analitzats, i 10 de les 24 (41,7%) rates estudiades estaven infectades. Els investigadors van identificar Leishmania infantum a la melsa (70%) i a les orelles (40%) de les rates contagiades. Els autors de la investigació creuen que aquest escenari representa un risc de transmissió de la leishmaniosi, ja que els flebotomins infectats poden desplaçar-se des de les clavegueres fins a la superfície, a través dels embornals o els desguassos i picar tant a gossos com a humans.
Una troballa que no es pot menystenir
Diversos experts consultats per el TOT Barcelona apunten que la troballa d’aquest estudi no es pot menystenir pel que fa als efectes en la salut pública. L’epidemiòleg de l’ISGlobal Quique Bassat opina que l’estudi “posa en evidència que les rates i els vectors de leishmania trobats infectats en el nostre clavegueram fan encara més complex el control d’aquesta malaltia”. Ara bé, Bassat precisa que “segueix sent molt minoritària en el nostre entorn, però hi és present”. Això, afegeix, fa necessari “redoblar la vigilància epidemiològica, veterinària i clínica”.
En la mateixa línia, el biòleg Joan Real, investigador en ecologia i biologia de la conservació de la Universitat de Barcelona (UB), adverteix que la leishmania “afecta sobretot els gossos, però també pot afectar els humans”. Real apunta que si els nivells que s’han trobat “són els que hi ha hagut més o menys sempre, no pot ser un risc molt important”. Ara bé, “si aquests nivells augmentessin, sí que pot ser un perill, sobretot pels gossos perquè, si no es detecta a temps, acaba afectant els seus organismes interns i molts moren”.
La presència de rates a la ciutat s’ha convertit en una tema d’actualitat local i polèmica política. Els crítics amb la gestió del govern de Colau consideren que els problemes de neteja que el consistori ha acabat admetent —associant-ho a incidències “puntuals” pel canvi de contracte— serien l’origen d’aquesta presència sobtada de rosegadors. L’Agència de Salut Pública de Barcelona, que ha augmentat el número d’intervencions per rates els darrers mesos, està comptabilitzant de nou el volum de rosegadors que hi ha al clavegueram.
El risc d’un augment de població de rates si no es millora la neteja
Sobre la inusitada presència de rates actual a la capital, el biòleg Joan Real recorda que la rata comuna “està molt associada a l’home i viu especialment en zones on hi ha aigua”. Entre els seus trets principals és que va per terra, a diferència d’altres, com la rata negra, que va per les teulades. Les rates que es deixen veure per la ciutat ho fan atretes per allò que les alimenta, que acostumen a ser les restes que deixa l’home. “Aquesta rata s’aprofita molt de les restes de magatzems, escombraries per terra i restes de menjar, i viu on troba refugi”.
Aquest investigador de la UB també relaciona la presència de rates amb la pandèmia. “No està clar si durant la pandèmia les rates han crescut perquè ens hem tancat o s’han fet més evidents un cop hem començat a sortir i ens hem fixat més en això”. El que sí sembla un fet evident és que les escombraries són un factor que beneficia les rates i pot fer que es reprodueixin i provocar que el seu volum a la ciutat augmenti. “No sé si hi ha més escombraries que abans, el que sí sé és que les rates s’aprofiten de les deixalles i escombraries: si volem tenir menys rates hem de ser més nets”. Aquest expert remarca que per reduir la presència de rates a la ciutat només hi ha una via —més enllà dels raticides—: “Hem de tenir menys residus orgànics disponibles per a ells, si tenim menys menjar accessible, criaran menys i hi haurà menys rates”.
2 
