Un insòlit club de futbol sala social, contra les cordes per un retard municipal

Una entitat de Nou Barris espera des de fa gairebé dos anys i mig que s'acabin unes obres que havien de durar 10 mesos

“Mai no hem fet proves per veure quin és el millor jugador de futbol sala. El que ens ha interessat és la vida dels nanos, molts d’ells amb problemes, per captar-los. Parlem de la canalla de carrer, del mala peça de l’institut. Hem tingut anys esportivament molt bons. D’altres, no tant. Però a nivell social sempre hem estat al peu del canó”. Qui parla és Txus Lahoz, president de l’Associació Esportiva Babar. Amb poques paraules, intenta explicar aquesta rara avis de l’esport barceloní, ubicada al cor de Nou Barris. Un projecte que té més entrellat social que esportiu, i que des de fa dos anys i mig arrossega “un maldecap eternitzat”. La pista que des de la fundació del club —a finals dels 80— ha estat la pedra angular de l’activitat ara està sent reformada. El problema, però, són els retards continus que acumula l’obra de l’Ajuntament. A més, els afectats denuncien manca de comunicació i poc reconeixement de la tasca social per part de l’administració.

La inquietud d’aquest club de futbol sala on els jugadors també fan reforç escolar rau, sobretot, en el caos que ha comportat el retard en la cobertura de la pista del CEM Guineueta. Els darrers mesos han fet entrenaments i partits en fins a 5 instal·lacions diferents. S’hi compten centres escolars, pavellons privats de lloguer i pistes obertes al públic, sense ni tan sols porteries. “A una reunió, vaig intentar explicar a l’Ajuntament que els nostres nanos sovint venen de famílies desendreçades, i que nosaltres no podem oferir-los també un desordre brutal. Hem d’intentar fer les coses bé, però és que no ens deixen”, apunta Lahoz.

El president de l’entitat es refereix a les complicacions que s’han donat des de l’inici de la reforma de la pista municipal. “Els dies de Nadal del 2018 vam preparar-ho tot per sortir d’aquí. Ens van dir que serien 10 mesos i que el 2019 s’havia d’acabar, això. Poc després ens ho van moure a febrer de 2020. Tampoc. Després, novembre de 2020. I tampoc. I encara no tenim data”, repassa el coordinador general i vicepresident de l’AE Babar, Javi López. Els van assegurar que serien uns deu mesos i estan a punt de triplicar els terminis.

Més enllà del futbol sala

Aquesta demora, que en altres casos podria quedar en una simple anècdota, suposa un cop profund per a una associació esportiva sense gaires recursos. Molts nens que abans tenien la pista a prop ara han quedat allunyats del nou centre d’entrenament. Ara, els monitors del club els passen a buscar i els acompanyen fins a alguna de les tres escoles on han aconseguit que els deixin entrenar. També han de moure el material d’una banda a l’altra de manera permanent. I, a més, han perdut l’epicentre social que, en casos de famílies vulnerables, facilitava que s’exposessin problemes o s’estrenyessin els lligams veïnals. “Hi ha famílies que es comencen a despenjar després de gairebé tres anys des que hem perdut el nostre centre“, comenta López.

El club està vinculat a la Fundació Pare Manel i els seus màxims representants asseguren que si no fos pel paraigua d’aquesta entitat, encara hauria estat més difícil aguantar la tempesta. També expliquen vida i miracles de la història del club. “Ens hem trobat temes de droga. I de violència de gènere. I d’alcoholisme. I hem hagut de mediar en casos de confrontació entre famílies gitanes”. Desenes de vegades, pares i mares li han demanat a Txus Lahoz, també, que fos ell qui es reunís amb els professors del fill. En una ocasió, l’home va insistir a un centre de menors fins que va aconseguir el permís perquè un jove sortís a entrenar amb l’equip. El pacte incloïa que ell s’encarregaria de tornar l’adolescent abans de les deu de la nit i que ja estaria sopat. El pla mai no va descarrilar. “Ens impliquem i ens embrutem les mans”, resumeix Lahoz.

En total, l’associació esportiva Babar entrena uns 120 jugadors. Comprenen edats d’entre els 6 i els 18 anys. I també compta amb un equip sènior femení. En molts casos, la planificació aglutina entrenaments de futbol sala uns dies i reforç escolar, uns altres. “No tenim cap subvenció per fer això. Apleguem quatre pissarres, quatre folis i quatre llapis. I els monitors es reuneixen amb els tutors de l’escola, amb la directora, amb l’assistenta social, amb les famílies“, comenta el president de l’entitat. Però, amb tot, segueixen trobant a faltar poder tornar al seu espai predilecte: la pista del CEM Guineueta que compartien amb el Club de Patinatge de la Guineueta o l’Escola Esportiva Guineueta.

L’Ajuntament apunta a la constructora

Malgrat les presses, encara no tenen cap data clara i per qualsevol explicació asseguren que han hagut de perseguir al govern del districte. Fonts de l’Ajuntament, per la seva banda, subratllen que els endarreriments tenen a veure amb “la situació generada per la Covid-19”. Així i tot, donat que els primers terminis apuntaven a la finalització de la pista abans de l’esclat de la pandèmia, el govern municipal també destaca “diversos problemes interns de la constructora”. Aquestes explicacions fan referència a l’empresa Rogasa, que es va endur el contracte públic i va rebre l’encàrrec de construir una coberta, ampliar els vestuaris i fer-hi unes grades per 2,2 milions d’euros. Contactada per aquest diari, ha evitat fer cap mena de declaració sobre els possibles problemes viscuts durant aquest temps. Per últim, fonts municipals reconeixen que es van haver d’aturar les obres “per les diverses molèsties acústiques que produïa el formigonat de la pista”.

Així, malgrat que l’obra es troba en un estat molt avançat, des de l’Ajuntament prefereixen no donar cap nova data que aclareixi quan estarà disponible la pista.

Del procés participatiu a més queixes

Però no tot se solucionarà mirant el calendari. Des de l’associació esportiva Babar també lamenten que el que va iniciar-se amb bona voluntat per implicar-los, hagi acabat ignorant les seves peticions. “Tot va començar molt col·laboratiu. Ens van demanar que reflectíssim en un document el que pensàvem que hauria d’encabir-s’hi i ens van assegurar que farien tot el possible per aplicar-ho. D’això fa anys. I no hem tornat a veure aquella predisposició”, etziba Javi López. D’aquesta manera, ara es troben una pista amb el marcador electrònic situat en un lloc “sense sentit” i amb una barana de ferro instal·lada a un lateral de la pista “que vam demanar explícitament que no posessin, sobretot perquè els nens podrien prendre mal”.

A l’esfera política, la situació ha estat especialment denunciada pel grup municipal d’Esquerra Republicana a Nou Barris. El seu portaveu, Quim Sangrà, assenyala el govern del districte per haver deixat “sense cap informació” el club durant mesos. “Es fa un equipament per a unes entitats i després no se’ls té en compte a l’hora de dissenyar-lo, perquè no els han fet ni cas. Van dir que hi hauria comissió de seguiment de les obres i ni tan sols això ha passat”, protesta el conseller. Ara, el govern municipal assegura que “des del districte es recuperarà el compromís de la comissió d’obres cap al final d’aquest mes”. I defensa que “s’han recollit els suggeriments del gestor i entitats amb comunicacions més directes amb els equips del districte”.

Després d’haver-se arrossegat queixes durant mesos, ara Txus Lahoz té “l’esperança” que alguna cosa hagi canviat. Es mostra convençut que, d’alguna manera, tot això ha servit perquè el govern del districte sigui més conscient de la tasca que fan a una zona amb un gran dèficit d’espais públics dignes per poder-hi fer esport. “Si apartem els pavellons privats, digues un sol poliesportiu als barris de Canyelles, Roquetes, la Guineueta, Verdun i la Trinitat Nova de titularitat pública. No n’hi ha. Ara ens han posat una coberta a la pista. Algo es algo, però no és el mateix”, diu, resignat, Javi López.

Davant, d’això, el conseller republicà Quim Sangrà reivindica que almenys es faci un millor acompanyament dels clubs amb un rerefons social, com és el cas de l’AE Babar. “Són unes entitats molt peculiars. Fan una tasca que substitueixen els Serveis Socials en alguns casos”, apunta el representant d’ERC. No és una exageració. “Quan els Serveis Socials tenen un marró i no saben on col·locar-lo, ens truquen i el col·loquen aquí. I nosaltres ho acceptem. Es tracta de donar als xavals una oportunitat de decidir en el futur. O almenys apropar-los a què la tinguin”, clou Txus Lahoz, l’home que va començar entrenant aquest equip de barri i va acabar fitxat pel Barça, on encara és el màxim responsable del primer equip de futbol sala.

Més informació

Nou comentari