Els pocs membres que conserva la Hermandad de los Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona continuen atrinxerats i ocupant il·legalment un local situat a les antigues casernes de Sant Andreu. Tal i com ha pogut saber el TOT Barcelona de fonts del Consorci de la Zona Franca (CZFB), els representants de l’entitat han rebutjat reiteradament abandonar aquest local -de propietat pública, Adif, l’ens gestor d’infraestructures de l’Estat espanyol, i gestionat pel CZFB- i esperen que siguin els jutjats el que els acabin sentenciant el seu futur.
“Es va fer el requeriment per desallotjar-los i el cas segueix al jutjat un any després”, asseguren des del CZFB, que just ara fa un any va oferir a aquesta entitat de caràcter militarista i d’apologia del franquisme una indemnització de 12.500 euros perquè marxés d’un local que està a tocar dels pisos on durant molts anys es van allotjar alguns militars. De fet, el Consorci planifica enderrocar tota la finca, i a hores d’ara només queda una família vivint-hi. Tal i com ha comprovat el TOT Barcelona, les altres tres famílies que resistien pagant un lloguer al Consorci –vegeu el reportatge– han marxat aquest hivern perquè se’ls va tallar el subministrament de calefacció.
Després d’un any als jutjats, el cas dels Legionarios també indigna l’Associació de Veïns de Sant Andreu, que en conversa amb aquest diari denuncia la lentitud de la justícia: “Si fossin una família vulnerable ja faria temps que estarien al carrer i sense cap indemnització, però resulta que són franquistes i estan més protegits per la justícia. És vergonyós”, exclama el seu president, en Santi Serra.
Un local públic cedit gratuïtament a nostàlgics del franquisme
Els mals venen de fa gairebé una dècada. Era l’any 2014 quan el Consorci de la Zona Franca, per raons que es desconeixen, va cedir gratuïtament a aquesta associació de militars retirats l’ús d’un espai de 5.000 metres quadrats que inclouen un local de les antigues casernes de Sant Andreu per a les seves activitats. Una cessió que el moviment veïnal va considerar injusta i inapropiada, tenint en compte que al barri hi havia necessitats socials i entitats que treballaven en projectes més inclusius i respectuosos que les festes dels antics legionaris per retre culte al dictador. Si bé cada vegada els membres de l’associació són menys i més vells, no han deixat de fer actes de caràcter militar i la fotografia de Franco continua presidint el local.
De fet, la raó per la qual finalment el CZFB va decidir inicial el litigi judicial per recuperar el local no té a veure amb les activitats ideològiques dels Legionarios, sinó perquè les antigues casernes de Sant Andreu, inclosos els pisos que van ocupar els militars, han d’anar a terra. De fet, els terrenys, que són d’Adif, ja havien de destinar-se a pisos privats i de protecció oficial, així com equipaments de barri. Però la crisi del totxo del 2009 ho havia frenat tot.
Mentre les últimes famílies de les casernes de Sant Andreu esgoten la força per romandre a casa seva pagant un lloguer, els exmilitars espanyols continuen gaudint de franc d’un local i un gran terreny on, sense cap limitació, poden exhibir la seva ideologia d’ultra-dreta, fer desfilades militars, onejar banderes preconstitucionals i mantenir penjats retrats del dictador. Tot, a compte del contribuent, perquè els terrenys són de propietat pública.
La pilota és ara al terrat de la justícia, però han passat massa anys abans de ser-hi, a causa de les resistències que posava el CZFB per denunciar els Legionarios. Fins que la pressió del veïnat de Sant Andreu i de l’Ajuntament de Barcelona no es va fer més forta, el Consorci no va iniciar els tràmits per recuperar el local, primer amistosament -dues entitats que també ocupaven el local de les Casernes van acceptar el juliol del 2021 les indemnitzacions de 9.400 euros cadascuna per marxar, la Hermandad de los Caballeros Mutilados i la Hermandad de los Sargentos Mutilados– i després judicialment.
De fet, si el CZFB va enviar un requeriment judicial va ser després que la Junta de Compensació, on hi ha l’Ajuntament de Barcelona, va acordar per escrit que no perllongaria innecessàriament una “ocupació rebutjada social i políticament”. Es va acordar que es procediria “de forma immediata, de ser el cas, a la interposició de les accions que puguin resultar pertinents, inclús judicials, contra els ocupants de les finques de Torres i Bages, 120 i 122, i procedeixi a l’enderroc de les seves construccions”.
Sigui com sigui, aquests nostàlgics del franquisme, ara okupes, encara confien a guanyar la guerra judicial i no marxaran de Sant Andreu fins que els treguin per la força.
9 
