No saben ni quan hauran de fer les maletes ni on seran reallotjats. Són els últims inquilins de les antigues Casernes de Sant Andreu, que paguen el lloguer dels darrers 6 pisos que queden sense tapiar a l’edifici central de les casernes, als número 120 i 122 del passeig de Torras i Bages.
Són els darrers inquilins que hi viuen de lloguer des d’abans dels anys 80 i que han fet consignació judicial de rendes al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), perquè al número 122 s’hi han atrinxerat els socis de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona, que han rebutjat la pau subvencionada oferta pel Consorci de la Zona Franca per marxar i deixar lliure un local i uns terrenys que els va cedir gratuïtament el 2013.
Sigui com sigui, ni els Legionarios, okupes que acabaran essent desallotjats per ordre judicial, ni els veïns que van arribar fa 50 anys a les casernes –militars i les seves famílies– continuaran en aquest edifici per gaire més temps. El compte enrere formal començava el 29 d’abril de 2021, quan l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca acordaven per escrit que es procedís “de forma immediata, de ser el cas, a la interposició de les accions que puguin resultar pertinents, inclús judicials, contra els ocupants de les finques de Torres i Bages, 120 i 122, i procedeixi a l’enderroc de les seves construccions, per al lliurament –a Adif, que n’és la propietària– de la parcel·la lliure i expedita”. De fet, l’enderroc de tot el complex, construït l’any 1929, “és el que preveu la modificació del pla general metropolità de les Casernes”, recorda el districte de Sant Andreu a aquest diari.
“Patim assetjament urbanístic i veïnal”
Justament, és finals d’abril quan l’A.M, veïna, com els seus pares i la resta d’inquilins dels números 120 i 122, comencen a rebre visites constants i trucades telefòniques d’un representant de l’empresa Amat Immobiliaris. “Des del 2011 que no hem rebut cap notificació ni del Consorci ni de l’Ajuntament sobre el nostre reallotjament, tampoc sobre els plans d’enderroc de casa nostra. De fet, ens havien de reallotjar en un segon edifici que es construiria al carrer Palomar, ja que al primer edifici construït amb 78 habitatges no hi cabíem tots. El CZFB es va comprometre a informar-nos de tot a mesura que es produïssin noves fases de l’edificació on seríem reallotjats, però no ha estat així”, relata l’A.M, que prefereix no identificar-se amb el nom complet per l’angoixa que li ha generat el “rebuig veïnal” i el “setge institucional”.
“Deu anys després de la darrera notificació del Consorci, els meus pares i la resta de veïns comencen a rebre la visita presencial d’un home que diu venir en nom del Consorci. Ens diu que triem un pis dels que han sobrat del reallotjament del carrer Palomar i que ho fem ràpid, perquè a l’agost hauríem de deixar la nostra llar”, relata la veïna, que ha deixat accedir a l’edifici al TOT Barcelona. “Va ser un assetjament constant, diversos dies a la setmana, en persona i per telèfon, sense cap notificació escrita per part del CZFB”. Fins que a l’agost va decidir enviar una carta al Consorci comunicant-los que si no cessava aquell assetjament urbanístic es reservarien la possibilitat d’emprendre accions legals. “I de cop, l’home es va esfumar. I fins ara, que hem sabut per la premsa que tant l’Ajuntament com el Consorci estan decidits a enderrocar-ho tot i de forma accelerada. De fet, al planejament hi ha altres actuacions urbanístiques previstes abans que l’enderroc de les finques de Torras i Bages”, lamenta.
Té 40 anys i ha viscut tota la seva vida a les Casernes amb els seus pares. Ara viu amb molta “angoixa” el que sembla el tram final de la seva història entre les quatre parets que els han acollit. Un final que serà encara més trist per “l’hostilitat” que troben entre els veïns del barri. “Sovint netegem pintades a la porta principal, com la que hi ha ara que diu ‘Fuera Legión’. Cada dia percebem l’hostilitat dels veïns i de les institucions, i ens fa molt de mal, perquè nosaltres també som de Sant Andreu. És duríssim que els nostres veïns vulguin veure enderrocada casa nostra. És molt desagradable, poc solidari i humà, perquè aquí hi ha gent vulnerable i gent del barri de tota la vida”, lamenta.
Reconeix que la presència de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios no els ha ajudat a tenir la comprensió dels veïns, però alerta que “enderrocar les Casernes és enderrocar una part de la història del barri”. “Segurament estem pagant el rebuig a aquesta associació; ens han posat en el mateix sac i no és just”, sentencia. Els pares de l’A.N són, després d’ella, els més joves de la finca amb 76 i 74 anys, però la resta d’inquilins són vidus de més de 80 anys. “Tots patim molt, no dormim i no podem deixar de pensar en tot el que perdrem de la nostra vida, els nostres records i l’arrelament al barri quan enderroquin casa nostra. No tinc cap dubte que és un enderroc ideològic”, remarca aquesta inquilina.
“El barri perd patrimoni”
De portes endins, les Casernes amaguen un espai diàfan amb uns grans terrenys que acullen arbres centenaris, teòricament protegits per llei. Tot i que les intervencions urbanístiques que ja s’han fet en algunes zones del complex han canviat la fesomia de l’espai, encara es conserven racons idíl·lics com un petit hort que aquesta veïna treballa.
I més enllà, hi ha el valor de les Casernes com a patrimoni històric i arquitectònic. El cert és que bona part del teixit veïnal de Sant Andreu i el mateix consistori han batallat durant anys perquè aquest edifici sigui enderrocat i es destini l’espai a equipaments socials per al barri i a la construcció d’habitatge públic. Però hi ha qui defensa contracorrent el valor històric de les Casernes –de fet, hi ha una placa instal·lada per l’Ajuntament l’any 2018 que ressenya l’espai de les Antigues Casernes d’Artilleria de Sant Andreu– i també la seva vàlua arquitectònica. María-Cruz Santos, doctora en historia i sòcia de l’entitat SOS Monuments, argumenta que “sense ser una obra d’art, té prou valors a nivell de construcció, que emulen l’art déco i també elements neoclàssics potents, i no presenta cap defecte arquitectònic que recomani el seu enderroc”.
Certament, l’edifici té vestíbuls i escales molt amples i els pisos tenen uns 200 metres quadrats, on totes les habitacions tenen llum directa a l’exterior. “Són construccions sòlides i utilitàries”, conclou Santos, que recorda que “les Casernes són una referència històrica del barri que no només inclou el període franquista”.
Durant molt de temps, a les Casernes d’Artilleria els seus enginyers militars van desenvolupar obra civil rellevant i el complex va acollir tallers d’òptica, mecànica, maquinària i eines, forja i foneria, electrònica, pintura, guarniments, rodes, electricitat i electromecànica, entre altres. I el 1995, els militars de la caserna van ensenyar a la Guàrdia Urbana com fer funcionar un fusell CETME modificat per llançar el flotador salvavides 50 metres enllà per a les platges de la ciutat, un sistema que es va dissenyar a les Casernes a petició de l’Ajuntament de Barcelona.
