El jutjat social número 32 de Barcelona ha condemnat el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) a indemnitzar una treballadora de la llar amb 6.000 euros de multa per “vulneració de la normativa europea”. En concret, el que es determina és que aquest organisme, que és autònom, però forma part del govern espanyol, que s’encarrega de preservar els drets econòmics de les persones treballadores respecte deutes salarials o en concepte d’indemnització enfront de situacions d’insolvència empresarial, ha incomplert una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que obliga que les treballadores de la llar puguin accedir a les prestacions de l’atur.
La magistrada conclou que l’organisme espanyol incompleix el “principi d’igualtat d’oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en matèria d’ocupació”. El cas es remunta l’octubre del 2016, quan la persona que va contractar aquesta treballadora de la llar la va acomiadar verbalment, després que estigués exercint aquesta ocupació per aquestes persones des del desembre de 2009. L’empleada va denunciar el seu cas i la sentència va determinar que l’acomiadament va ser improcedent i que calia indemnitzar la dona, però la persona que l’havia contractada es va declarar “en situació d’insolvència total”.
“Les treballadores de la llar han patit i pateixen una situació de discriminació sostinguda i sistèmica que no pot trobar justificació ni en el fet que el seu ocupador està exempt d’ànim de lucre ni en la circumstància singular que la seva prestació laboral es desenvolupi en un àmbit privat i inviolable com és la llar familiar”, assegura Natxo Parra, advocat del Col·lectiu Ronda que ha confeccionat la demanda que ha propiciat aquesta sentència pionera.
Aquesta part dels treballadors, la immensa majoria dones, es veuen força afectats per la inestabilitat laboral. “Aquest col·lectiu és d’una especial vulnerabilitat davant la precarietat perquè acostuma a tenir retribucions baixes, treball a temps parcial i sovint sense contracte, bé sigui per la negativa dels seus ocupadors a subscriure un contracte de treball o per la impossibilitat de fer-ho perquè es tracta de dones en situació administrativa irregular per la seva condició d’estrangeres. Privar-les dels drets i de l’acció protectora de l’Estat que se’ls reconeixen a la majoria de treballadors i treballadores adscrits al Règim General de la Seguretat Social no fa altra cosa que accentuar aquesta vulnerabilitat i aprofundir en uns prejudicis que tenen a veure amb la condició de dones d’extracció humil i en molts casos origen estranger que constitueix el perfil majoritari de la professió”, conclou l’advocat.