Durant la pandèmia qui més han patit, un cop més, són les dones. D’entre tots els àmbits, en el laboral també han sortit més mal parades que els seus companys de feina homes. El 60% de casos de la covid-19 en treballadors presencials són dones. El coronavirus ha colpejat dur contra les activitats econòmiques molt feminitzades, com són les sanitàries i de serveis socials, diu l’Ajuntament de Barcelona aquest diumenge, a través de l’informe d’indicadors de salut i treball 2020 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).
Metgesses, doctores, infermeres i treballadores socials han patit el 75% dels brots d’aquesta malaltia a la feina. “La major part de les persones treballadores a les quals s’ha reconegut la causa laboral de la infecció per covid-19 són les que treballaven en la cura de persones en les activitats sanitàries, mentre que entre les que ho feien en l’assistència en residències només s’ha reconegut un 1,8% i en cap cas a les que tenien cura de persones en l’àmbit domiciliari”, detalla el consistori.
L’any 2020, quan va esclatar la covid-19 a Barcelona, es van reduir les lesions per accident de feina, malalties professionals i malalties relacionades amb la feina. Això és així perquè va haver-hi menys persones exposades a riscos laborals, ja sigui anant a la feina, durant la jornada laboral o de tornada a casa. El confinament domiciliari, amb comptades excepcions, és un dels motius que explica aquest fet, juntament amb el canvi de modalitat de treball en molts casos, on es va canviar de la presencialitat al teletreball. De fet, el nombre de malalties relacionades amb la feina van caure més d’un 60%, segons l’ASPB. “Així i tot, els trastorns mentals de tipus ansiós i depressiu, habitualment més freqüents en les dones, són els que menys han disminuït i els que més s’han declarat”, puntualitza el consistori.
Més feina i sense pagar
“Els resultats suggereixen que les dones són les que més han augmentat les hores de treball remunerat durant el confinament i les que més han incrementat el treball domèstic i de cura no remunerat durant aquest període”, afirma l’Ajuntament. Per dir això es basen en les dades de l’enquesta sobre els usos del temps i el confinament de 2020 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya. Allà s’hi diu que a Barcelona el 37,6% de les dones van augmentar les hores de treball remunerat -els homes un 29,6%-. Quant al volum de feina a la llar, sigui cuidar d’un familiar o el treball domèstic, un 55% de dones va assegurar que havia augmentat, mentre que els homes ho deien en un 35,9% dels casos. En concret, les cures van suposar més feina per un 51% de les dones, mentre que només un 18% pels homes.
On sí que guanyen els homes és en el treball remunerat, concretament en el descens d’ocupació i situacions d’atur. Un dels motius que explica aquest fet és que les dones carreguen amb feines més precàries, però alhora essencials, com puguin ser els sectors de la neteja i del petit comerç, com un supermercat de barri.
“L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) fa el seguiment dels principals indicadors de salut laboral de la ciutat i ofereix un informe anual amb dades clau sobre les condicions d’ocupació i la salut de les persones treballadores”, afirma l’Ajuntament. Aquest seguiment es fa amb un abordatge complet del treball, que inclou tant el remunerat com el de cures i el domèstic sense remuneració. D’igual forma, té en compte els eixos de desigualtat. “En termes de gènere, l’anàlisi de l’any 2020 indica que la pandèmia ha tingut un impacte molt rellevant en l’àmbit de treball en les dones a Barcelona, tant en la incidència de la covid-19, com en la càrrega de treball remunerat i no remunerat”, conclou el consistori.
