La història del barri del Carmel s’explica a través de veus com la de Carmen Férez. Aquesta dona de 85 anys va deixar la seva Múrcia natal quan en tenia només 9 per traslladar-se amb la seva família a Barcelona. Després de viure un temps en una espècie de refugi molt pròxim a les antigues barraques que s’erigien al costat de l’Hospital de Sant Pau, el seu pare va aconseguir comprar amb els estalvis que tenia un petit terreny en un dels punts més alts del Turó de la Rovira i va construir-hi una caseta on es va instal·lar amb la seva dona i els cinc fills. “Quan vam arribar, això era només una roca. Vam estar durant força temps vivint sense aigua ni llum, vam patir inundacions… aquí hem viscut de tot”, recorda.
Férez és una de les veïnes que encara resisteix al carrer de Marià Labèrnia, una de les vies principals que donen als búnquers del Carmel. La seva casa de color rosa salmó és la més pròxima a les bateries antiaèries, que des de fa gairebé una dècada s’han convertit en un dels epicentres del turisme de la ciutat i en una parada obligatòria per al públic estranger que visita la capital catalana, sobretot quan arriba el bon temps. Riuades de persones enfilen els costeruts carrers que vertebren el Turó de la Rovira per gaudir de les seves vistes privilegiades en una espècie de pelegrinatge que es repeteix pràcticament cada dia de la setmana. Tanmateix, aquesta processó es converteix cap al vespre en un calvari per la celebració de macrobotellades en moltes ocasions amenitzades per música electrònica punxada en directe.
Les festes arrenquen amb la posta de sol i molts cops s’allarguen fins ben entrada la nit, provocant unes molèsties i un soroll incompatibles amb el descans dels veïns de la zona. De fet, ni el control d’accés a l’espai ni la presència policial aconsegueixen a vegades aturar la celebració d’aquests esdeveniments, tal com va passar farà unes setmanes. Per provar de facilitar el control d’aquestes aglomeracions i garantir el descans veïnal, l’Ajuntament està enllestint la instal·lació de tanques que serviran per clausurar al vespre les bateries antiaèries, una mesura que no acaba de convèncer els afectats, que temen que el tancament serveixi per reactivar el polèmic projecte del parc dels Tres Turons, expulsant així els últims supervivents del passat barraquista del Carmel.
Un problema més enllà de les tanques
“En els últims anys això s’ha convertit en un infern. No estem en contra del turisme, però sí del vandalisme. Sembla que vulguin que ens amarguem perquè acabem marxant”, lamenta Custodio Pareja. Com Férez, aquest home de gairebé setanta anys va deixar la seva Andalusia natal quan en tenia només cinc per instal·lar-se amb la seva família en una de les barraques que conformaven aleshores el barri del Carmel. Amb els anys, va poder-se comprar un terreny en un dels vessants del Turó de la Rovira, on actualment resideix amb la seva parella. “Des que vaig sortir de les barraques no m’he mogut d’aquí. Hem estat uns privilegiats -diu assenyalant les espectaculars vistes des del porxo de casa seva-, però no ens esperàvem trobar-nos amb tot això. Hi ha molta gent que vol marxar perquè no aguanta més“, explica, fent referència a la massificació turística que ha patit la zona en la darrera dècada i en especial als problemes de brutícia i vandalisme.
El seu habitatge és un dels 295 afectats pel gran parc verd de 123 hectàrees que ha de connectar els turons de la Creueta del Coll, la Rovira i el Carmel, un projecte que està sobre la taula de l’Ajuntament des del 1976, quan va ser inclòs en el Pla General Metropolità (PGM). Aquest planejament és una de les raons que fa que molts veïns desconfiïn de la col·locació de les tanques perimetrals als búnquers, uns treballs que haurien d’estar enllestits el mes de maig. “El tancament en si no és una solució. No farà res més que dividir el grup que ara tens concentrat a les bateries antiaèries per altres zones del barri. Sabem que ja no podem parar la instal·lació de les tanques, però el que més ens preocupa és què ve després d’aquesta clausura“, apunta Pareja, que tem que tot plegat respongui a una estratègia per accelerar l’enderroc de les construccions afectades i revalorar la zona. Precisament, aquesta és la tesi que defensa la Plataforma d’Habitatges Afectats dels Tres Turons (PHATT), que considera que la mesura només té la intenció d’avançar en la privatització d’un espai públic.
En la mateixa línia es pronuncia Montse Jiménez. Aquesta dona de 63 anys és la tercera generació que resideix en una de les cases ubicades al tram final del carrer de Mühlberg, una de les principals vies d’accés a les bateries antiaèries. La seva família és coneguda al barri com els Matarifas, ja que el seu avi treballava a l’antic escorxador de la plaça d’Espanya. “Fins fa uns anys, aquí no teníem els carrers asfaltats i tampoc arribava el transport públic. Ara hi ha veïns que tenen problemes per asseure’s al bus. Les tanques no són la solució, només serviran per crear un Park Güell 2. Aquí el problema és el tipus de turisme”, reflexiona la veïna, que està acostumada a lidiar pràcticament cada dia amb l’acumulació de brossa i els pixums, una de les conseqüències que deixa aquesta mena de turisme massiu a la zona.
Mesures contundents i turisme més “cultural”
Tant Jiménez com Pareja han participat en les diverses concentracions que han protagonitzat els veïns durant les darreres setmanes per denunciar la situació de saturació que pateix la zona i reclamar a l’Ajuntament mesures més enllà de la instal·lació de tanques, com un control d’accés efectiu a l’espai dels búnquers o el seu desallotjament cada nit i no de manera extraordinària, com va passar aquest diumenge. Segons defensen els veïns, aquestes accions han de venir acompanyades d’un replantejament del model turístic que deixi de publicitar les bateries antiaèries com una de les grans atraccions de la ciutat, que ja no només apareixen a les guies turístiques tradicionals, sinó que també tenen una forta presència a les xarxes socials, on es promociona com un espai gratuït on menjar i beure amb vistes i música electrònica de fons.
En aquest sentit, l’Ajuntament ja s’ha compromès a retirar de les guies turístiques aquestes mencions per provar d’atraure un visitant més “cultural” i avançar en la museïtzació de tota la zona de les bateries. El consistori també ha decidit avançar enguany el dispositiu estival per evitar la celebració de noves festes, prohibint l’entrada a qualsevol vehicle que no sigui d’un veí de la zona i realitzant talls de circulació als carrers del Doctor Bové i de la Gran Vista, una de les vies que acaben col·lapsades els cap de setmana per la gran afluència de taxis i VTC.
El desgast de la supervivència
Amb la temporada d’estiu a tocar, no tot són veus crítiques amb la instal·lació de les tanques. És el cas de Ramón Giner, un dels veïns del carrer de Labèrnia, l’altra via que dona directament als búnquers. “No hauria volgut aquest tancament, però és l’única solució. Els veïns no podem anar cada nit a demanar que parin la música i deixin de fer soroll perquè volem descansar”, assegura. Aquest home de 79 anys -que també va venir a viure al Turó de la Rovira amb la seva família des de Navarra quan només tenia 12 anys- creu que la mesura és necessària i confia que aquesta no serveixi per reactivar el projecte del parc dels Tres Turons, l’espasa de Dàmocles amb la qual s’ha vist forçat a conviure pràcticament tota la seva vida.
Giner no es planteja deixar la casa on ha viscut els darrers 67 anys, però hi ha veïns com Carmen Férez que, malgrat intentar-ho i estar a punt de tancar l’operació de venda en fins a dues ocasions, no ho aconsegueixen perquè els compradors sempre s’acaben tirant enrere. “Aquí ens han fet molt de mal. Ens han fet pintades, ens han cremat el cotxe i moltes nits no puc dormir pel soroll. Viure així és insuportable. Sembla mentida, però quan més feliços i a gust hem estat era quan tot això eren barraques”, conclou Férez.
1 
