Ho tenien magre, però finalment se n’han sortit. Els quatre joves acusats de desordres i danys per la seva actuació el 16 d’octubre de 2019, en les protestes postsentència del Procés. El ministeri fiscal demanava penes de fins a set anys i mig de presó per delictes de desordres públics, danys i danys per incendi. A més, aplicava l’agreujant d’ús de disfressa. La defensa dels nois, exercida per Josep Rosell i per Eduardo Cáliz, han aconseguit l’absolució de tres dels encausats i la rebaixa considerable de la pena fins a esquivar la presó pel que el ministeri públic en demanava més pena.
La resolució de la secció tercera de l’Audiència de Barcelona, a la qual ha tingut accés El Món, es va dictar el passat 6 de juny, després de dues jornades de judici el 29 i el 30 de maig. Una vista tensa, on la prova i els testimonis dels Mossos d’Esquadra que van actuar servien en safata la tesi de l’acusació. Finalment, però, el tribunal ha estimat les al·legacions dels lletrats defensors davant els agents que de paisà van fer les perquisicions per empaitar, identificar i, finalment, detenir els processats durant la jornada de protestes. Rosell, l’advocat de M. -i un dels que va aconseguir les absolucions del cas 9 de Lledoners-, el xicot que ha estat condemnat a dos anys de presó per desordres, un any per lesions i 360 euros de multa, tot i que evita la presó ha anunciat que presentarà recurs per manca de custòdia de la prova i sobretot, per la parcialitat dels atestats.
Un cas llarg i dur d’instrucció
El cas es remunta al 16 d’octubre de 2019, dos dies després que el Tribunal Suprem dictés la sentència que condemnava a gairebé cent anys de presó els líders civils i institucionals del Primer d’Octubre. Els quatre acusats, tres nois i una noia, van participar en unes protestes que, segons la policia, haurien reunit a 10.000 persones. Un grup d’unes tres-centes es va dirigir cap a l’Arc del Triomf on van dirigir la seva protesta contra el Palau de Justícia, seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Atès el relat policial, els acusats van llençar una vintena de pedres contra la seu i la línia policial, van encendre contenidors, van col·laborar en l’aixecament de barricades i van llençar tanques contra els agents.
La sentència tot i que vol deixar clar que “no posa en dubte les declaracions dels agents” sí que ressalta que no van ser “prou precises” per poder identificar-los com a autors dels fets. És més, els magistrats de la secció Tercera entenen que no hi ha prou material probatori per condemnar-los. Pel que fa a en M., els magistrats destaquen que la policia va ser més precisa perquè era “més fàcil identificar-lo perquè portava el cabell de color blau” i portava un “escut i un pal” i va ser perfectament descrit pels agents que el van detenir i seguir durant la manifestació. Ara bé, també admeten que aquest fet desvirtuava incrementar la pena amb la circumstància agreujant d’ús de la disfressa perquè en tot moment va ser reconegut pels agents. En tot cas, el ministeri fiscal demanava penes d’entre 5 i 7 anys i mig de presó, i la condemna ha acabat amb tres absolucions i una condemna que evita l’entrada a la presó del quart encausat.
1 
