Òmnium Cultural ha presentat un recurs d’apel·lació a la interlocutòria del magistrat que investiga les càrregues policials de l‘1-O a Barcelona i ha demanat la imputació d’una dotzena de policies espanyols nous, alguns d’ells superiors que no van impedir “en cap moment” que els seus agents actuessin “de manera no protocol·lària, lesiva i vexatòria”. Per tant, l’entitat, que exerceix l’acusació popular, els assenyala com a responsables directes dels cops i actes violents que es van viure en algunes escoles de la capital.
Entre les imputacions plantejades, hi ha tres caps de nucli que van operar a les escoles Estel, Ramon Llull i Pau Romeva i quatre caps de grup destinats als centres Estel, Mediterrània i Joan Fuster. Cal recordar que la interlocutòria del jutge Francisco Miralles ja havia enviat 47 agents a judici pels fets que es van viure en tretze escoles barcelonines, els quals considera que van ser desproporcionats o irregulars. L’escrit, inclús, arriba a descriure les accions com a “tracta denigrant” de la policia cap a les persones que van anar a votar l’1 d’octubre.
“Arribarem fins al final”
L’escrit d’apel·lació d’Òmnium argumenta que l’operatiu va desatendre l’exigència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de garantir la convivència ciutadana i el lliure exercici dels drets fonamentals durant el referèndum de 2017. A més, afegeix, el marc legal de protecció en l’actuació policial va ser del tot insuficient.
El president de l’entitat, Xavier Antich, ha recordat que “més de 5 anys després de l’1-O encara no hi ha cap policia condemnat”, però sentència que “gràcies a la força de la societat civil, arribarem fins al final perquè aquesta violència no quedi impune”. En aquest sentit, l’objectiu d’Òmnium, apunta Antich, és que “tots i cadascun dels policies i comandaments implicats en aquesta violació flagrant de drets humans seguin al banc dels acusats”.
2 
