“Si abans eren cars, ara ho són molt més. Jo no en compraria cap”. Qui fa aquesta afirmació és la Nancy Sanabria, propietària del forn El Sabor. Parla dels panellets. Com a fornera, enguany s’ha vist obligada a pujar-los de preu per la inflació. Mentre l’any passat l’import per unitat era d’1 euro, ara és d’1,50. “De moment, no n’estic venent gaires”, reconeix mentre neteja els vidres de l’aparador del seu establiment, situat al número 40 del carrer de Sant Pere Més Alt, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
El president del Gremi de Pastisseria de Barcelona i propietari de la Pastisseria Triomf, Antoni Bellart, confirma que diversos pastissers i forners estan vivint un panorama semblant al de Sanabria. “Per l’encariment general de costos, és possible que alguns incrementin el preu d’aquests dolços entre un 1 i un 3%. En el sector, però, som molt conscients que no podem fer grans pujades perquè no venem productes de primera necessitat i els ingredients dels panellets tenen poc marge”, afirma.
No hi haurà “grans beneficis”
En entrar al forn Pa de Kilo, situat al número 12 del carrer de Doctor Dou, del barri del Raval, es respiren expectatives similars a les del Sabor. Tal com indica el seu propietari, Oswaldo Brito, no espera tenir “grans beneficis” venent panellets, simplement vol complir amb els clients durant la tradició de la Castanyada. Tampoc espera grans vendes, i això queda clar amb el fet que enguany n’ha preparat menys. “L’any passat en vam fer 500 i aquest 300”, apunta. La baixada de la producció és, en part, conseqüència de la pujada del preu del producte estrella que els fan possible: el pinyó. Segons avisa, “el d’aquí està a 94 euros el quilo i el xinès a 48”.
Les dificultats per les quals passen els panellets també es palpen caminant per altres punts de Ciutat Vella, com els forns Els Àngels i El Mos, on directament no se’n veuen. “No en tenim perquè és un producte molt car i, malauradament, aquest any no es pot”, admet una treballadora del segon, que es troba al carrer de Tallers.
En sortir del districte de Ciutat Vella i arribar fins al forn Pan a Ma, del número 30 del carrer de Casp, al barri de la Dreta de l’Eixample, es respira més optimisme. El seu propietari, Laurent Lepicier, celebra que de moment està venent els dolços i que no s’ha produït la davallada que esperava. Tot i això, la Castanyada d’aquest 2022 serà diferent de les anteriors. Perquè ha reduït la varietat i només ven els quatre tipus més bàsics: pinyó, ametlla, coco i codony, i perquè, igual que Sanabria, no ha tingut més remei que pujar-los de preu. Han passat dels 47 euros el quilo a 55, la qual cosa vol dir que una safata de 12 unitats es ven a gairebé 20 euros.
La mantega ara costa el doble
És evident que la gran responsable de la situació que viuen els panellets i d’altres problemes econòmics que persegueixen les persones que viuen d’aquest sector és la inflació. Així ho alerta Bellart, que afirma que ingredients bàsics com els ous, el sucre o la mantega “ha doblat el preu”. Sanabria confirma aquest encariment assegurant que mentre una caixa de 40 unitats de mantega costava abans 20 euros, ara arriba als 40 euros. Lepicier, per part seva, alerta que paga tres, quatre i cinc vegades més per matèries primeres com la farina, el sucre o la mantega.
Per als treballadors d’aquest món, on una de les constants és l’acció de fornejar productes, hi ha un altre enemic encara pitjor: l’augment del preu de la llum. Segons Bellart, ofegar el sector i no ajuda gens la impossibilitat de “preveure fins quan durarà aquesta escalada”. Aquesta realitat es palpa fàcilment entre les parets dels diferents establiments que visita el TOT Barcelona. Brito assegura que, mentre el 2021 la factura de la llum que li arribava era de 2.800 euros al mes, enguany ha arribat a ser de 5.200. Pel que fa a Sanabria, que treballa a un forn més petit, ha passat dels 280 euros als 580. Durant l’estiu va intentar retallar costos deixant algunes llums apagades. “Va ajudar molt poc”, lamenta.
Per tal de protestar contra aquesta situació els comerços dels eixos comercials de Barcelona Comerç van protagonitzar aquest divendres una “apagada massiva” entre les 12 i les 12.15 hores. En el cas dels forns, la idea era recordar que “sense llum, no hi ha pa”. Per part seva, el president del Gremi de Pastissers de Barcelona insisteix que l’acció va ser “un crit d’alerta” que buscava reivindicar que ni forners ni pastissers podran resistir molt temps aquesta situació. “Va ser una manera d’interpel·lar les administracions perquè pensin mesures que evitin el tancament de molts establiments en els pròxims mesos”, recalca Bellart.
Les conseqüències de la crisi que viuen els forners i els pastissers es tradueix de diverses maneres, i una d’elles és no veure beneficis. “El que guanyo em dona per cobrir despeses, però no per tenir un sou per a mi ni per invertir en les meves despeses personals”, diu Sanabria. Una altra és treballar més hores, com està fent Lapicier. “Ara treballo de dilluns a dissabte, mentre abans ho feia fins divendres i, a més, he hagut d’acomiadar un treballador”, lamenta. Com ha passat amb els panellets, incrementar els preus dels productes que es venen és un altre efecte. Tot i que, afirma Brito, no es pot abusar. “No puc apujar el preu un 40 % perquè venc un producte barat”, diu.
Això no és tot. Lapicier, fins i tot ha arribat al punt de decidir canviar de vida. Està buscant un poble de Catalunya on muntar un nou forn, que suposi menys despeses i no hagi de contractar ningú més. Vol només dependre d’ell mateix, de les seves mans i del seu esforç, perquè davant de qualsevol crisi o adversitat econòmica incontrolable pugui sobreviure.
