Sense aturador. Aquesta és la tendència de la inflació. Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a la província de Barcelona se situa aquest març, l’últim amb dades, en el 9,1%, atenent l’índex de preus del consum (IPC). Això significa que, de mitjana, tot costa quasi un euro més ara que fa un any. És una xifra mai vista en els últims 29 anys, des de 1993. Per categories, la situació és especialment preocupant en el cas de l’habitatge, l’energia i els combustibles. Aquí les xifres es disparen ja fins al 25,8%. Això significa que, per exemple, si un pis de lloguer costava el març de 2021 1.000 euros, ara se situaria en els 1.258 euros. I el mateix amb la llum, amb l’aigua, el gas o la gasolina.
Mateixa fotografia en el cas de l’alimentació. Sense ser una xifra tan desorbitada, els preus s’enfilen un 6,4% aquest mes de març, respecte del que passava a la província de Barcelona ara fa 12 mesos.
Cada cop més pobres
Això, de retruc, fa que la població barcelonina cada vegada sigui més pobra, ja que els salaris no han augmentat al mateix ritme que ho ha fet el cost de vida i, per tant, cada cop hi ha menys capacitat de compra o estalvi. L’Ajuntament assegura que els diners de què disposen les famílies, el que es coneix com a renda disponible de les llars (RDL), han caigut un 7,3% respecte del primer trimestre de 2019, abans de l’esclat de la covid-19. El causant principal és l’encariment de preus, destaca el consistori, un fenomen que escapa els límits del municipi i que toca Catalunya, Espanya, Europa i els Estats Units, entre d’altres. De fet, a Catalunya l'IPC encara és més elevat, perquè se situa en el 9,5%. I a Espanya, mateixa sintonia: en un 9,8%.
