La platja del Litoral de Sant Adrià de Besòs porta gairebé tres mesos tancada perquè a la sorra s’han detectat restes químiques d’antics residus industrials amb potencial risc cancerígen. Tot i que una tanca envolta la principal platja del municipi veí de Barcelona, hi ha gent que s’hi cola. No són gaires persones, però en són suficients per evidenciar que no tothom fa cas de l’estricte impediment que ha deixat la ciutat sense la seva principal platja aquest estiu i sense un pronòstic gens clar de quan reobrirà.
Encara no són les sis de la tarda d’aquest divendres calurós d’agost i una desena de persones s’estan tranquil·les, ajagudes o jugant a una sorra on s’han localitzat altes proporcions de metalls pesants, com plom, cobalt, coure o arsènic. No hi ha cap socorrista, cap vigilant ni cap policia a la vista que els alerti ni els faci fora. Sí que oneja una inequívoca bandera vermella i a la tanca pengen unes lones que avisen del tancament “per preservar la salut de les persones”, sense especificar res més. En tot cas, no resulten prou dissuasives.
“És clar que s’hi pot entrar. Vine! És per aquí”, convida un noi que parla en anglès. Assenyala unes roques que s’endinsen en el mar a tocar de la desapareguda zona industrial on s’alça la desmantellada central de les Tres Xemeneies. Allà, on just acaba la tanca, el noi fa equilibris sobre el pedregar i s’escola d’un salt a la platja. S’uneix a un parell de noies que prenen el sol i un altre jove acabat de sortir de l’aigua. La reixa no els amoïna gaire.
“És que és el primer cop que hi venim”, es disculpa un altre jove que enraona en italià i que fa notar que la platja és gairebé buida, com si fos reservada per a ells. No s’hi veu més que un grup de tres adults també a la vora de l’aigua, un parella una mica més enllà i tres nois que s’exerciten a la sorra. S’hi afegeix una dona, que demana on és oberta la tanca. “Com que està prohibit entrar-hi? Però si hi ha gent dins!”, s’hi torna. En tot cas, desisteix de buscar com esquivar la barrera i acaba girant cua.
“Salten la tanca força sovint. És un desastre”, diu un bon coneixedor de la zona. És cert que, segons l’informe que va provocar que la platja es clausurés, el perill només es dona en cas d’exposicions llargues als metalls tòxics; en aquest sentit, l’estudi calcula que la salut dels menors no es veu amenaçada si no estan en contacte amb la sorra més de 7,5 dies, a partir de quan eleva el risc cancerígen a “inadmissible”. De totes formes, l’incompliment d’uns pocs contrasta amb l’acatament de les mesures de prevenció per part de la majoria de la població de Sant Adrià, alarmada pels pèssims resultats de l’estat d’una sorra on fins fa ben poc jeien i la canalla jugava. Per ara, els veïns es resignen a no trepitjar la seva platja i esperar que el Ministeri de Transició Ecològica -titular del domini marítim- descontamini en una data indeterminada la franja de costa afectada, que abasta des de la desembocadura del riu Besòs fins al port de Badalona.
“No pensen fer-ne res?”
Que, tot i així, n’hi hagi que eludeixin el veto indigna a la plataforma ecologista Marea Verda, crítica amb l’Ajuntament de Sant Adrià per l’herència que la indústria va deixar sota terra i que ha aflorat en els últims anys, tal com ara ha succeït a la costa després de remoure’s el terra per estendre un cable submarí de fibra òptica. “A la platja del Litoral sempre hi ha gent. No pensen fer-ne res? No hi posaran vigilància?”, preguntava l’entitat aquesta setmana a les xarxes socials.
L’Ajuntament de Sant Adrià admet al TOT Barcelona que es dona “algun accés indegut en hores i dies puntuals”. En tot cas, matisa que “no és freqüent”. El consistori contabilitza quatre denúncies interposades per envair el tram perimetrat. A més, afirma que els agents de la Policia Local intervenen amb “advertències verbals” per obligar a abandonar “immediatament” la costa. El govern municipal estima que ha calgut cridar l’atenció una cinquantena de vegades a banyistes que s’havien introduït a la platja. Afegeix, però, que “probablement en siguin més, ja que no totes estan recollides en informes oficials”.
Per altra banda, l’Ajuntament assegura que la Policia Local i la brigada municipal revisen “diàriament” la reixa i la reparen en cas de detectar que s’ha forçat. En aparença, aquest divendres per la tarda no es veia cap forat i estava reforçada amb brides i peces metàl·liques en alguns punts.
La incògnita de quan el litoral al nord de Barcelona serà de nou accessible queda pendent de les converses entre diferents institucions per acordar com es rehabilita una franja que, entre Sant Adrià i Badalona, suma 73.021 metres quadrats. Els terrenys afectats són adjacents a les Tres Xemeneies, que es volen remodelar alhora que es construeixen habitatges i oficines als voltants, en una de les operacions de transformació urbanística més rellevants que resten a l’àrea metropolitana.
L’alcaldessa de Sant Adrià, la socialista Filo Cañete, ha instat l’Estat a enllestir la neteja completa de la platja per la primavera de 2022. Fonts d’altres institucions implicades en l’operació fan veure que és dubtós pensar que finalitzi en menys d’un any, perquè l’Estat no ha iniciat cap procediment de contractació al respecte. I, en aquests casos, els terminis de l’administració pública no acostumen a ser precisament curts. A banda, Sant Adrià va encarregar examinar l’estat de la platja del Fòrum, l’única que resta oberta a la ciutat i annexa a la incineradora de Tersa i les centrals de cicle combinat d’Endesa i Naturgy. Segons els primers resultats coneguts, no s’ha identificat que hi hagi risc a la sorra.
