El Juan Demetrio viu des de fa un any i mig al centre de persones sense llar i víctimes d’addicions, obert a les Corts poc després d’esclatar la pandèmia. “Ser aquí m’ha fet que torni a néixer. Al carrer estava mort”, assegura el Juan.
Ara, l’alberg es mudarà pels volts del març a un hotel tancat al Baix Guinardó. El trasllat no ha estat exempt de polèmica: davant del futur emplaçament es troba l’escola Mas Casanovas, que atèn un volum elevat d’escolars de llars desfavorides, i l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del centre creu incompatible que l’alllotjament per a toxicòmans obri just davant d’un col·legi catalogat d’alta complexitat. L’Ajuntament de Barcelona -que promou l’equipament- ha mostrat aquest dimarts l’espai pendent de trasllat per sostenir que no hi ha res a témer.
Al marge de la polèmica generada en les últimes setmanes, el Juan respon que, si tingués ocasió de parlar amb els pares del Mas Casanovas, miraria de tranquil·litzar-los. “Els diria que no tinguin por, no som ogres -diu-. No som mala gent, sinó que som gent que tenim un problema. Només volem viure sota un sostre. Els seus fills no es trobaran mai en perill. No ens dediquem a anar robant ni res d’això”. El Juan és cocaïnòman. “Des que soc aquí, consumeixo la meitat o només una tercera part que abans. M’ho vull treure del tot i demanaré que m’ingressin. Vull sortir del merder”, confessa.
La regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha rebatut que el centre pugui generar inseguretat als menors quan aterri al Baix Guinardó. “És un centre residencial, una llar on només entren les perones que hi resideixen. Hem fet passes valentes quan han existit riscos al voltant de centres educatius per clubs cannàbics o sales de joc, però aquí no hi ha risc”, ha negat.
Per sostenir-ho, l’Ajuntament addueix que dues escoles ja són a tocar de l’emplaçament a les Corts -on el lloguer venç ara- i diu que no han expressat mai cap queixa. “No hem tingut cap problema, ni ens hem enterat que hi eren. Potser algú ha vist algú bevent d’un tetrabrick al carrer, però no ho veig un problema. Incidents no n’hi ha hagut cap”, afirma Toni Otero, director de l’escola Anglesola, al mateix carrer que l’alberg que es reallotjarà al Guinardó.
Els testimonis de descàrrec a favor del centre i els interns no convencen l’AFA del Mas Casanovas. L’entitat jutja encomiable la tasca del centre per a sensesostres drogodependents i alcoholics, però no jutgen idoni que convisqui amb l’escola. Recorda, a més, que grups de veïns de les Corts sí que han retret brutícia i alguns episodis d’incivisme que han atribuït als residents. L’AFA tem que les molèsties passin a produir-se davant de l’escola del Baix Guinardó.
L’AFA estudia recórrer contra l’obertura de l’alberg. “El nostre objectiu és aturar-lo sí o sí”, postula la portaveu del grup de famílies del col·legi, Vanessa Gasull. Tarafa ha anunciat que es crearà un grup de seguiment sobre la instal·lació del centre, però el grup de famílies no pensa sumar-s’hi. “No seurem a cap taula de treball perquè no hi ha un pla de valoració de l’entorn ni un pla de prevenció de protecció per a la infància”, critica Gasull.
La propietat pregunta
Després que les famílies del Mas Casanovas protestessin contra el futur establiment, la propietat de l’hotel va destapar-se amb una declaració sobtada: negava que hagués tancat res perquè l’alberg s’aixoplugués a l’edifici i deixava en dubte que acabés instal·lant-s’hi. “Arran d’algunes notícies, la propietat ha demanat aclariments i l’hem hagut d’explicar millor qui som i què fem”, admet Àngels Guiteras, gerent d’ADT, l’associació que administra el centre de les Corts i que seguirà fent-s’hi càrrec al Baix Guinardó.
Fa una setmana, ADT va tancar l’acord per adquirir la llicència hotelera del local Baix Guinardó i abonar un lloguer per assentar la residència per a indigents. ADT va ser l’únic candidat al concurs per regentar l’alberg. L’Ajuntament li abonarà 2,5 milions pel nou contracte, d’un any de duració i renovable per un més.
El director de l’alberg, Josep Rovira, emmarca el neguit que el trasllat ha despertat en “la discriminació, els estereotips i els prejudicis” que arrosseguen les persones que atenen. “Són respectables des del desconeixement de la realitat que tractem, però són pors infundades”, pensa el responsable, que confia que el centre les esvaeixi quan s’afinqui al Guinardó.
“Els usuaris saben que se’ls mira malament i quins estigmes pateixen. En aquest sentit, volen cuidar l’entorn per no perdre’l, perquè alguns no l’han tingut mai i és la primera oportunitat que tenen en molts anys”, fa notar Rovira.
Pel centre han passat uns 200 sensesostre des d’abril de 2020 i ara l’habiten 50 persones. No tenen un termini per estar-s’hi, l’estada no està supeditada a desintoxicar-se i existeixen sales per consumir droga i alcohol sota control i amb supervisió clínica. Alguns han acabat marxant sense adaptar-s’hi; en canvi, una trentena ha aconseguit donar el salt a un pis.
“La majoria de la gent que hi és per alcoholèmia rebaixa el consum entre un 50% i un 70% als tres mesos d’arribar-hi. En el cas de drogues il·lícites, baixa entre un 30% i un 45% i després encara més. Hi ha gent que arriba al punt de l’abstinència”, assenyala Rovira, que subratlla la importància que el centre continuï prestant servei: “Els nostres usuaris quedaven fora del circuit d’atenció als sensellar perquè els marcaven com a condició deixar els consums. Alguns venen de situacions de violència des de la infància. El 100% de les dones que hi viuen les han patit”.
Hi posa veu la Rosa, que s’hostatja des de fa un any a l’alberg. Abans malvivia dins d’un cotxe. “Va ser enredar-me amb la droga i vaig perdre la família, l’habitatge i la feina. Vaig arribar aquí que no pesava ni 40 quilos, i ara ja veus. Estic més maca!”, somriu. S’ha espolsat l’addició de sobre i ha recobrat la relació amb les seves germanes i les seves filles. Només li falta trobar una feina per complir el desig de compartir domicili amb una filla.
Igual que la solitud abatia la Rosa, la sordidesa va amenaçar amb fer sucumbir el Juan mentre sobrevivia a la intempèrie. “La meva dona prenia heroïna i em duia al pou on havia caigut ella. No volia que m’arrossegués i que acabés amb mi, ja tenia prou amb el meu problema”, deixa anar.
El Juan contesta que intenta aportar el seu gra de sorra perquè la residència no es vegi amb recel. “Fem rondes a la nit per netejar si queda res al carrer, com un pot d’insulina o una xeringa. Ho fan els treballadors i alguns interns”, indica. La Rosa no creu que hi hagi motiu perquè les famílies dels escolars del Guinardó hi desconfiïn: “Som persones normals. Entrem i sortim nets, mai ningú no veu els meus companys drograts ni alcoholitzats al carrer, hi ha sales de consum aquí dins. No hi veuran cap problema”.
