Les platges de Barcelona són les que estan més contaminades per microplàstics de tota Catalunya. Aquesta és la demolidora sentència d’un estudi de la Universitat de Barcelona (UB), que destaca que la de Sant Sebastià, la de la Nova Icària i la de Llevant, totes a la capital catalana, són les que presenten valors més elevats d’aquests elements microscòpics.
Segons aquesta investigació, les concentracions més altes de microplàstics superen, en alguns punts i durant moments concrets de l’any, les mitjanes registrades a la Mediterrània i a escala mundial. Els investigadors indiquen que “hi ha d’haver processos que tendeixin a concentrar o retenir els plàstics a prop de la costa”, que varien en funció de les condicions meteorològiques i oceanogràfiques; les riuades durant pluges intenses; la proximitat de zones urbanes molt poblades i de gran afluència turística estacional; i l’efecte concentrador de zones limitades per espigons o ports.
“Platges com, per exemple, la de la Mar Bella o Sant Sebastià, a Barcelona, se solen trobar més resguardades del vent i l’onatge per aquestes construccions [en referència als espigons] i podrien retenir i acumular més microplàstics que zones més exposades, fet que indica un temps de residència més prolongat”, explica William P. de Haan, investigador de la UB i primer autor de l’article.
Escumes i filaments són els microplàstics més comuns
Escumes i filaments són els tipus de microplàstics més comuns que s’han detectat. De fet, suposen gairebé l’11% dels elements recollits al llarg de l’estudi, després de poder segregar la mida, el color, la forma i la composició d’aquests materials presents al litoral català i que poden procedir d’envasos d’aliments i de l’activitat pesquera.
La recerca s’ha fet durant set mesos -d’octubre del 2020 a juny de 2021- i des de Llançà fins a l’Ametlla de Mar. La investigació ha estat possible gràcies al suport de voluntaris de catorze entitats de tota Catalunya, que han estat coordinats per Surfrider Foundation Europe. “Hi ha hagut molta participació, i això ens ha confirmat que la ciència ciutadana és una eina amb un gran potencial per fer el seguiment i l’estudi de l’impacte que tenen els plàstics sobre el medi marí”, ha destacat Maria Ballesteros, responsable de voluntariat a Surfrider Espanya.
Recollida de mostres amb taules de surf i caiacs
Per recollir les mostres s’han fet expedicions d’una hora amb taules de surf, caiacs o altres embarcacions de rem amb una freqüència d’una setmana o de 15 dies. Per recollir aquests elements microscòpics –fins a 25.000, al llarg de la investigació-, els participants duien una xarxa dissenyada pels investigadors per arreplegar els microplàstics flotants de més de 0,3 mil·límetres. Les coordenades dels trajectes es van enregistrar mitjançant un dispositiu mòbil i l’aplicació Wikiloc per tal de documentar la latitud, la longitud, el temps i la distància d’arrossegament, detalla la UB, a través d’un comunicat. Més tard, els plàstics recollits s’enviaven al laboratori de la universitat, per analitzar-los.
“Ens ha sorprès el gran volum de dades d’alta qualitat i de gran rellevància científica que s’han pogut obtenir en un temps i amb un pressupost relativament inferiors respecte d’altres projectes científics similars”, ha destacat Anna Sanchez-Vidal, professora i investigadora de la UB.
Aquesta recerca ha servit, a més, per reivindicar que “la ciència ciutadana és una eina molt útil i potent per investigar la contaminació marina, alhora que empodera els ciutadans amb coneixement científic”, segons Sanchez-Vidal.
2 
