L’exposició perllongada a partícules dièsel pot augmentar la prevalença d’asma en persones sanes, segons constata un estudi liderat pel grup d’investigació en Pneumologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) pertanyent al Ciber de Malalties Respiratòries (Ciberes). Els infants serien la població més vulnerable davant d’aquest tipus de contaminació.
En el treball, que publica la revista Science of the Total Environment, dona resposta a l’eterna pregunta sobre si poden les partícules dièsel causar asma en persones sanes. I ho constaten: “Existeixen evidències tant a nivell epidemiològic com a nivell molecular que la contaminació no agreuja l’asma, sinó que la pot causar”. Es tracta d’un estudi de revisió en el qual es van analitzar entre 130 i 150 articles científics sobre el paper de les partícules dièsel en el desenvolupament de l’asma. A diferència d’altres articles de revisió que estan més centrats en l’agreujament de la patologia, en aquest cas els investigadors es van centrar en la causa.
Més greu en infants de fins a 4 anys
“La literatura és bastant concloent en els estudis duts a terme en població infantil, en els quals s’ha vist que el fet de viure durant la infància a zones amb alts nivells de contaminació per partícules dièsel es relaciona amb un augment en la prevalença d’asma en l’edat adulta“, ha destacat la cocap del grup d’investigació en Pneumologia del VHIR, María Jesús Cruz.
Al seu judici, això pot ser a causa al fet que el sistema immunològic i els pulmons dels nens es va formant en un entorn amb contaminació ambiental. En concret, el període entre el naixement i els quatre anys és clau. “De fet, l’evidència més clara és que en els nens l’asma és, principalment, de tipus al·lèrgic”, afegeix.
En canvi, encara que se sospita que sí existeix, és més difícil de demostrar la relació entre l’exposició prenatal a les partícules dièsel i el desenvolupament de l’asma: “En adults, tampoc hi ha una evidència clara, probablement a causa de l’heterogeneïtat dels estudis i al fet que hi ha molts altres factors genètics que influeixen”, matisa l’investigador principal del grup i metge adjunt en el Servei de Pneumologia de Vall d’Hebron, Xavier Muñoz.
El dièsel ‘estressa’ els pulmons
Una vegada comprovat que epidemiològicament les partícules dièsel sí podien causar asma, especialment en els nens, els investigadors van estudiar si a nivell molecular també pot explicar com les partícules dièsel poden desencadenar l’asma. Així, van comprovar que les partícules dièsel augmenten l’estrès oxidatiu dins del pulmó: “Si s’inhalen petites quantitats els pulmons són capaços d’activar mecanismes defensius per evitar l’estrès oxidatiu, però en inhalar grans quantitats aquests mecanismes defensius són insuficients i les partícules dièsel aconsegueixen trencar l’epiteli bronquial provocant processos inflamatoris, alteracions en el sistema immune”, diu Cruz.
Les partícules dièsel per si soles tenen un efecte en l’organisme, però també contribueixen al fet que altres al·lergògens siguin més alergènics; és a dir, que les partícules dièsel augmenta els processos al·lèrgicsrelacionats amb l’asma.
