El llac de la Ciutadella ofereix aquests dies una imatge insòlita. Temporalment està del tot buit d’aigua, amb les barques recreatives estacionades directament sobre el fons blanquinós de l’estany.
Els arbres mostren les seves arrels recargolades, habitualment submergides, als passejants curiosos. I una màquina d’obres i un gran recipient per a runa criden l’atenció enmig de la llacuna, fora del seu àmbit habitual.
I és que un cop l’any aproximadament l’Ajuntament buida tot el llac per fer la neteja preceptiva de l’àrea, que acumula residus i fangs a causa del seu ús intensiu. “Normalment aquestes tasques es fan al gener-febrer, que és quan hi ha menys activitat de flora i fauna als parcs de la ciutat”, apunten fonts municipals. De pas que s’extreu la brutícia, s’aprofita per fer alguna que altra reparació. Per exemple aquest diumenge es podia veure a mig fer la reconstrucció de les illetes de pedra que envolten els arbres de dins del llac.
Cintes de plàstic de l’adjudicatària dels treballs –Fomento de Construcciones y Contratas– advertien als visitants de la Ciutadella que la zona està en obres i ja no poden atansar-se a l’aigua com podrien fer normalment.
Els dies assolellats el llac s’omple de famílies locals i de turistes, que miren els ànecs des de la vora o bé lloguen alguna de les barques de rem, que tenen un preu fix per hora. Una atracció que fa dècades que dura i que ha resistit els canvis de modes, les noves tecnologies i la globalització.
A pocs metres del llac, el parc enllesteix l’arranjament d’un altre espai, el pati d’armes o plaça Joan Fiveller. L’enjardinat que hi ha davant del Parlament de Catalunya estava ja molt deteriorat i el temporal Glòria el va acabar de malmetre. Una lenta intervenció municipal ha permès replantar la vegetació –prioritzant espècies mediterrànies– i donar un aire més minimalista i digne a la tota zona. Durant les obres va aflorar una part de la muralla posterior, construïda a partir del segle XVI.
No obstant, el parc de la Ciutadella carrega des de fa anys amb una decadència que no acaba de resoldre’s. La modernització del Museu Martorell, ja en marxa, i la rehabilitació per fi desencallada de l’Hivernacle posen una nota d’esperança a un conjunt que necessita un nou impuls i molt més manteniment per poder absorbir la gran quantitat d’usuaris que té cada dia. El Castell dels Tres Dragons avança poc a poc cap a una complexa ampliació, però tot l’espai verd entre el passeig Picasso i el carrer Wellington continua patint desgast diari. Tampoc ha tornat a sortir del calaix dels oblits l’obertura d’un accés transversal des de Wellington i el creixement del parc cap al mar –un pla anunciat el 2018 per Colau i refredat després pel govern espanyol– segueix sent una incògnita.
