Les seus del Museu de Ciències Naturals de Barcelona tenen molts projectes entre mans pel 2022. D’una banda, el Jardí Botànic de Montjuïc i el Castell dels Tres Dragons a la Ciutadella preparen un lot de millores pràctiques per a visitants i investigadors. I, per altra banda, el centre estrenarà nova direcció per primavera, seleccionada a través d’un concurs internacional. La seva directora històrica, Anna Omedes, es jubila l’1 de maig.
Els plans més imminents afecten al Jardí Botànic, ubicat a la part alta de Montjuïc. A principis de febrer rebrà el projecte tècnic d’un paquet d’obres de microcirurgia, que l’aproparan al Castell de Montjuïc i li permetran optimitzar diverses instal·lacions. L’element més tangible és l’obertura d’una porta a la part superior del recinte, una actuació que és molt més que un accés extra. Serà al carrer de Can Valero, a tocar del passeig del Migdia i davant d’una parada de bus.
“Ara el jardí només té una porta d’entrada i sortida, a la part baixa del recinte, i el visitant que hi entra ha de fer tot el recorregut ascendent per després baixar fins al punt d’inici”, explica Omedes. Amb la nova porta secundària, es podrà creuar el parc de punta a punta. Es dona el cas, a més, que una part important del públic del Jardí és compartit amb el Castell de Montjuïc, a través d’una entrada combinada per visitar els dos espais. Tots aquests visitants s’estalviaran una bona caminada per anar d’un lloc a l’altre.
El camí cobert que envolta el castell està situat a només 120 metres del Jardí Botànic, però fins ara s’han donat l’esquena per la ubicació dels accessos. D’altra banda, la porta nord és un argument poderós per als visitants mandrosos que avui no arriben fins la cota superior del Jardí, on hi ha justament les exposicions temporals i el valuós Gabinet Salvador (s. XVII), dins l’Institut Botànic del CSIC. Entre setmana la porta superior serà self-service, amb una expenedora d’entrades, però els caps de setmana hi haurà personal per poder dispensar entrades amb descompte social, per exemple a jubilats i joves.
“Hem aprofitat que fèiem un projecte tècnic pel nou accés perquè ja inclogui més millores, com una aula bruta semi-oberta on fer tallers amb terra, una ampliació molt bonica de l’espai dels bonsais o la remodelació dels vivers”, apunta Omedes. Compta que el mig milió d’euros del pressupost d’enguany li permetran fer segur les tres primeres obres, que es licitaran a la primavera i estarien fetes abans d’acabar l’any.
Els vivers suposen una inversió més alta i quedaran per a una segona fase, sense calendari. No obstant, tenir ja el projecte fet els hi aplana molt el camí: “Així les instal·lacions d’aigua i altres serveis es fan ja amb coherència i quan surt una oportunitat de finançament pots activar l’obra pendent de seguida”, detalla. És un dels trucs de veterana que haurà d’aprendre qui la succeeixi.
Novetats a la Ciutadella
Al parc de la Ciutadella també hi ha novetats. El Museu Martorell està immers en les obres de renovació, amb inauguració prevista per la primavera de 2023. Al seu costat, embolicat amb lones de protecció, el Castell dels Tres Dragons espera una necessària rehabilitació. Modernista i catalogat, va ser construït com a cafè-restaurant per a l’Exposició Universal de 1888 i és obra de Lluís Domènech i Montaner, al qui precisament se li dedica el 2023 l’Any Domènech.
La restauració fa anys que espera inversió i empenta municipal. Un cop descartats plans insòlits que havien sonat per a l’edifici, com una Casa dels contes, sembla resolt que serà la seu científica del museu: custodiarà les col·leccions, acollirà recerca professional i s’hi faran visites i activitats de ciència ciutadana i voluntariat. Per encabir tot això, però, necessita créixer aproximadament un 25%.
Tècnics de l’Ajuntament de Barcelona ja estudien les opcions, totes força difícils arquitectònicament, com per exemple un segon subterrani. A més a més, qualsevol increment de m2 –també sota terra– haurà de batallar amb el límit de superfície construïda que té la Ciutadella com a parc històric catalogat. En definitiva, la remodelació va per llarg. S’haurà de fer per fases i serà cara. De fet, només restaurar la façana ja costaria al voltant d’uns tres milions d’euros.
Mentre els tècnics fan aquest complicat puzle, Omedes ha fet obres pragmàtiques a l’edifici amb fons esgarrapats del conveni de bicapitalitat cultural. “Hem renovat els lavabos, que estaven molt envellits, i ara arreglarem els tancaments perquè no entri aigua quan plou”, assenyala. “Són millores que no xoquen amb futurs usos i que dignifiquen les condicions de treball del personal i la conservació de les col·leccions”, argumenta.
Nova direcció
El futur del Castell dels Tres Dragons és un dels reptes importants que trobarà el nou director o directora del Museu de Ciències Naturals. S’escull per concurs internacional, en la línia dels processos de selecció oberts que s’han fet servir per altres grans equipaments de la ciutat com el MACBA. Ja ha tancat l’admissió de candidatures i un grup de 8 experts les està valorant.
Els aspirants a dirigir aquesta institució amb 5 seus i 140 anys d’història han de ser llicenciats en alguna carrera de ciències i tenir més de 5 anys d’experiència en la direcció de centres similars, tal com es pot llegir a les bases del concurs. El contracte serà de 5 anys amb una retribució de 84.076 euros bruts anuals. Entre febrer i març s’anunciarà el relleu, que tindrà un parell de mesos amb Omedes per fer traspàs.
Omedes marxarà al maig, després de 25 anys al capdavant de la institució. Va començar com a directora del Museu de Zoologia el 1997 i ha viscut la fusió dels diferents centres barcelonins de ciències naturals i l’estrena del Museu Blau al Fòrum el 2011. Fa 10 anys que el museu el regeix un consorci mixt Generalitat-Ajuntament i des de l’any passat lidera una nova xarxa catalana de museus de ciències naturals.
La directora sortint està especialment satisfeta d’haver engegat la renovació de les seus de la Ciutadella, un àmbit que la “torturava”, diu. Marxa abans de poder-ne inaugurar cap, però no li dol: “Jo ja he viscut grans mogudes, estic contenta de com ho deixo”, assegura. Qui la succeeixi, pronostica, “arribarà en un moment engrescador” amb “coses grosses” per davant: “Es podrà recolzar sobre la base que ja està feta i alhora deixar-hi la seva petjada”. “Espero que s’ho passi tan bé com m’ho he passat jo, però això sí, haurà d’estar disposat a treballar molt!”, avisa rient.
