La paraula “minusvàlid” està en desús, és discriminatòria i incompleix les normatives catalanes, de l’Estat espanyol i en l’àmbit internacional. No obstant això, encara es pot veure en almenys un carrer de Barcelona. Tal com ha pogut comprovar el TOT Barcelona, aquest terme és present almenys en una plaça d’estacionament del carrer de Bofarull, 38, al barri de Navas. El 15 de febrer del 2024, la Constitució espanyola va modificar l’article 49 i va establir que sempre s’ha de parlar de “persona amb discapacitat”. De fet, a la Generalitat ja estava en desús en l’àmbit de l’administració i en instàncies oficials des del 2013. També diferents normatives catalanes, cas de la modificació del llibre quart del Codi civil de Catalunya, del 23 d’octubre del 2019, i de la llei d’igualtat de tracte i no-discriminació, del 30 de desembre del 2020, es refereixen a aquests col·lectius com “persones amb discapacitat”. Les imatges d’aquest article han estat preses el 22 de maig del 2026.
Segons ha informat l’Ajuntament de Barcelona, la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per les Nacions Unides el 2006 i en vigor a l’Estat espanyol des del 2008, parla en tot moment de “persones amb discapacitat”. Els països que han ratificat la Convenció han introduït “canvis legislatius”, “per a adequar-ne el llenguatge al paradigma de drets humans de la Convenció i la resta de marc normatiu”, apunten fonts municipals. Tot i això, la plaça d’estacionament amb la paraula “minusvàlid” és present al barri de Navas des de fa anys.
Modificació de la Constitució
Concretament, la modificació de l’article 49 de la Constitució de febrer del 2024 diu en el seu preàmbul: “Els darrers anys, la protecció de les persones amb discapacitat s’ha vist impulsada pel dret internacional i té com a eix central el contingut de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, feta a Nova York el 13 de desembre de 2006, ratificada per Espanya el 3 de desembre de 2007 i en vigor des del 3 de maig de 2008”. I afegeix que el text del 1978 necessitava “una actualització quant al seu llenguatge i contingut per reflectir els valors que inspiren la protecció d’aquest col·lectiu, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional”.
L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) defensa els drets d’aquest col·lectiu i insta tot l’Ajuntament a treballar des de la perspectiva de drets humans i a incorporar criteris d’accessibilitat universal. D’altra banda, el consistori disposa de manuals de comunicació inclusiva en què es fa pedagogia i recomanacions al respecte, subratllen les fonts municipals consultades.
Crítiques de Junts i ERC
La regidora de Junts a l’Ajuntament i exconsellera de Benestar i Família de la Generalitat, Neus Munté opina que aquesta paraula “és inadmissible” a Barcelona avui en dia. “No només la reforma de la Constitució del 2024 ho va canviar, sinó que formalment ja estava en desús a l’administració i en instàncies oficials des de la llei general de discapacitat del 2013 i -el terme- va ser substituït per un llenguatge molt més inclusiu”. Munté subratlla que el senyal s’ha de canviar ràpidament. “La societat ha canviat tant que aquesta expressió tampoc és d’ús social habitual”.
Des del grup municipal d’ERC, la regidora Eva Baró considera que “sembla mentida” que encara se sigui “tan poc curós” en qüestions que tenen a veure amb la diversitat funcional en l’espai públic. Baró defensa que s’ha de parlar d’aquestes persones de manera inclusiva, “sense estigmatitzar i sense generar cap discriminació”. “Esperem que l’Ajuntament prengui nota i ho canviï”.
Fa tres anys, el policia local de Molins de Rei i pèrit judicial, Toni Sanz, ja va avisar en el seu perfil de LinkedIn de l’existència d’aquest senyal, amb la paraula “minusvàlid”, al barri de Navas. En conversa amb aquest mitjà, Sanz considera que el fet de canviar el terme o eliminar-lo, en l’àmbit general, “parteix de la idea de no estigmatitzar les persones i aconseguir una paraula o paraules que siguin o semblin més dolces o menys despectives”, diu el pèrit. Pensa que entre la població serà complicat erradicar aquest terme. “Requerirà temps passar d’un terme (minusvàlid) a diversos (persona amb discapacitat). Potser hauria estat millor substituir-ho per una sola paraula”. I afegeix que, malgrat les grans soflames sobre la igualtat i la plena inclusió de les persones amb discapacitat, al que diuen i es dediquen les administracions públiques, la realitat és que “la desídia, l’apatia i la indiferència són germanes que dormen en la mateixa alcova d’una casa anomenada ajuntament”.
Vulneració del temps de vigència de les targetes d’estacionament
Fa dos mesos, el TOT Barcelona va explicar en primícia que l’Ajuntament de Barcelona ha vulnerat els darrers dos anys la normativa catalana d’accessibilitat pel que fa al temps de vigència de les targetes d’estacionament per a les persones amb discapacitat. El decret de la Generalitat 209, del 28 de novembre del 2023, va aprovar el Codi d’accessibilitat de Catalunya i deixa molt clar que la vigència màxima d’aquestes targetes és de cinc anys. Però el consistori barceloní ha continuat atorgant els permisos fins als deu anys de durada, com es feia abans de l’entrada en vigor del decret del Govern, l’1 de març del 2024. En resposta a aquest mitjà, l’Ajuntament va dir que, durant el 2026, les emissions de les targetes d’aparcament noves “s’adequaran plenament al límit de cinc anys establert a la normativa vigent” de la Generalitat, amb la corresponent informació a la ciutadania.
