El Mercat de la Boqueria ha estat a la vida de la Francisca des de sempre. Va començar a treballar-hi amb 14 anys i ara, que en té 75, continua al capdavant de la parada Menuts Rosa, especialitzada en triperia. El mercat és un dels espais de Barcelona que ha pogut conèixer amb més detall, i en els darrers 60 anys ha canviat molt. La Francisca recorda al TOT Barcelona que abans hi havia 48 parades de triperia i que ara només en queden tres. L’ambient, a més, era un altre. “Tots els paradistes érem com una família. Si a algun li passava alguna cosa, allà estàvem tots”. “La Boqueria era com el Barça, era més que un mercat. Ara, però, no queda res de tot allò”.
Amb aquestes paraules la Francisca fa referència a una realitat consolidada des de fa massa temps: la majoria de parades han hagut d’orientar-se al turisme per sobreviure i són poques les tradicionals que resisteixen, on encara es poden trobar bons productes. “La Boqueria està destrossada. Ni tan sols tenim l’esperança que la nostra parada pugui continuar com sempre, tot i que tenim l’avantatge que el nostre producte no es troba tan fàcilment”, reconeix.
Paperines de freginat de peix
El deteriorament del mercat es veu fàcilment en caminar entre els seus passadissos i veure als aparadors diferents opcions de menjar preparat clarament pensat per als turistes, com paperines de pernil ibèric, paperines de frànkfurts amb ous ferrats, paperines de patates fregides i pebrots del padró, paperines plenes de freginat de peix, empanades argentines, brotxetes de maduixes cobertes de xocolata, brotxetes de xistorra i altres productes típics d’un parc d’atraccions o una fira d’estiu de poble.
A la parada on no es troba res d’això és Polleries Aviram. La Carme Valloreva hi està al capdavant des del 1982. Assegura al TOT que només un 25% de les parades continuen dedicant-se a la venda tradicional i que ella es resisteix a vendre’s al turisme per una qüestió de principis. “Sempre m’he oposat aquesta mena de turisme massificat. No em ve de gust”. Tot i això, els principis no sempre poden guanyar als poders econòmics i, alhora, gentrificadors de la ciutat. “Em fa molta pena, però potser amb el temps hauré de vendre productes per a turistes”, reconeix.
El producte que té Valloreva i l’afecte amb el qual treballa de cara al públic ofereixen una compra de qualitat. Però també està clar que va viure temps millors en els quals tenia molts més clients dels que té ara. La massificació turística està des de fa anys expulsant veïns de Ciutat Vella, que alhora eren clients del mercat. La massificació que viu el mercat, a més, ha fet que alguns dels veïns que queden al districte deixin de venir. Això, sobretot, afecta la gent gran, que no poden caminar entre les multituds. “Barcelona no pot acollir tants turistes. L’altre dia va atracar un creuer i va ser una bogeria de gent. Col·lapsaven els passadissos”.
“Donar suport a les que aguanten”
Mentre descriu aquestes escenes, arriba, de sobte, un client que trenca amb aquest imaginari i fa que la Boqueria torni a l’essència original que encara conserva. “Hola, maco”, saluda Valloreva. És dels pocs clients de sempre que li queden. Afirma que ve a comprar a primera hora perquè “més tard no es pot”. També que li agrada comprar als llocs que fan que la Boqueria no s’hagi acabat de perdre del tot. “Abans també anava a una altra xarcuteria, però vaig deixar d’anar quan va començar a dedicar-se al turisme. M’agrada donar suport a les que aguanten”, indica.
Menuts Rosa, que la Francisca porta juntament amb la seva filla Rosa, ofereix productes com cap i pota amb samfaina, peus de porc, cervells de ve, llengua, pulmons i cors, entre altres. Dos turistes s’ho miren tot, intenten esbrinar amb curiositat què és cada cosa. Quan es cansen de jugar a les endevinalles, marxen sense comprar res. La parada queda buida.
Situacions com aquesta es repeteixen a altres parades del mercat, i sobre les causes que hi ha darrere té més coses a dir la Francisca. Sosté que també repercuteix que hi ha empreses i no persones comprant parades. Una d’elles és Restaurante Egipto SLU, que va comprar el mític Pintoxo Bar després que es jubilés el seu cambrer més emblemàtic, en Juanito. Abans, recorda la Francisca, va comprar “unes quantes” parades més. “Les parades on, per exemple, ara venen als turistes paperines de patates i abans venien verdures, són de la mateixa empresa. El mercat acabarà tenint un únic propietari”. Davant d’això, no pot evitar lamentar que s’hagi permès que el mercat s’hagi transformat i ja no sigui el que va ser durant tantes dècades. “Ara ens venen a veure com si fóssim un parc d’atraccions”, denuncia.
Des del 1864
La parada Soley es va inaugurar el 1864, i encara aguanta perquè ven productes especialitzats. Tal com explica al TOT en Joel Soley, fill i nebot dels propietaris del negoci, l’Eduard i el Jaume Soley, el que salva la parada són les fruites, les verdures i altres productes orientats a la cuina internacional, com espècies, llums o farines concretes. “Tenim molts clients que són de fora, però que viuen a Barcelona des de fa anys”, apunta. Assegura que representen “el 85% dels clients totals”. Prova d’aquesta presència és que més d’una vegada han pagat unes maduixes a en Joel amb un bitllet de 100 euros. “És difícil posar tanta dedicació en uns clients que no tornaran”, reconeix en una conversa que, en certs moments, es perd entre el rebombori del mercat.
El rebombori, però, no aconsegueix destrossar l’aura d’oasi que encara es respira a Soley, tot i que de vegades també vengui productes als turistes. La imatge d’oasi es reforça amb la foto antiga que hi ha penjada a una de les parets de la parada. Els protagonistes són treballadors, antics propietaris del negoci o persones que el van tirar endavant durant un passat que ja no tornarà. La foto contrasta molt amb les riuades de persones, la majoria turistes, que circulen pel passadís central del mercat i fan taps cada cop que s’aturen a fer-se un selfie. En sortir i veure els turistes que esperen al semàfor de la Rambla, que hi ha just davant del mercat, el contrast és similar. Mentre no es posa verd, aixequen els mòbils i fan la foto de rigor a l’emblemàtica entrada del mercat. Segurament, molts d’ells les pujaran als seus perfils d’Instagram sense arribar a pensar en l’incomptable nombre de treballadors i veïns que lamenten el destí que espera a la Boqueria.
