Tres grans grups d’estudiants estrangers es troben a la Rambla, a l’altura del mercat de la Boqueria. Impedeixen el pas als vianants que es troben a la zona per oci o perquè van a treballar. Tots tres grups són de més de 20 persones. Aquesta situació no és nova ni, encara menys, sorprenent. Per als barcelonins és habitual moure’s per Ciutat Vella esquivant turistes i, de vegades fins i tot evitant trepitjar alguns espais. Però la situació, en principi, hauria d’haver millorat amb el nou decret impulsat per l’Ajuntament, que té l’objectiu de controlar els grups turístics i reduir la massificació turística en aquest districte.
La normativa, que va entrar en vigor l’1 de març, estableix que els grups de turistes que vagin acompanyats de guies no poden estar conformats per més de 20 persones. No respectar la directriu podria suposar sancions d’entre 1.500 i 3.000 euros.
“Un pedaç”
Ara bé, per als veïns del Gòtic aquesta mesura està lluny de ser una solució. Un integrant de l’Associació de Veïns del Gòtic, Martí Cusó, la cataloga al TOT Barcelona de “pedaç”. És molt difícil, diu, aconseguir que es compleixi i, a més, no farà que menys persones visitin el barri on viu. Defensa que vindrà la mateixa quantitat de gent, però que en comptes de moure’s en un grup de 40 ho faran, per exemple, en dos de 20. “És com una mesura pal·liativa: no cura, però potser pot fer que el patiment sigui més fàcil de portar”, indica.
Una altra dificultat que té aquesta iniciativa per ser eficaç, segons Cusó, és el paper que hi pot jugar la Guàrdia Urbana. “Tenim la sensació que no farà la feina. Tenim dubtes reals que s’apliqui la normativa”. La sensació és similar per a la Macarena Bergada, presidenta de l’Associació de Guies de Turisme Habilitats per la Generalitat de Catalunya per un Turisme Responsable i de Qualitat (AGUICAT). Afirma al TOT que cap dels companys amb els quals ha parlat del tema ha vist agents cívics ni agents de la Guàrdia Urbana controlant la situació. Al sector, assegura, li agradaria que el turisme de Barcelona fos més sostenible i que la vida del veïnat i el turisme poguessin conviure millor. “Nosaltres també patim la massificació. També ens repercuteix estar treballant en un lloc on hi ha molta gent. Els Free Tours, per exemple, no ajuden”, indica.
No cal arribar als nivells de turisme de Setmana Santa o del mes d’agost per palpar tot el que ha de canviar a Barcelona perquè el seu model turístic sigui més sostenible. En un dia entre setmana de mes de març qualsevol es veuen grups de turistes al mercat de la Boqueria, als carrers de Santa Llúcia, del Pont de Bisbe i de Ferran; les places Reial, del Rei i Sant Jaume; i a les portes de la Catedral de Barcelona, entre altres. En aquest darrer punt hi ha quatre grups a la mateixa vegada mentre una dona demana almoina.
Els encotxaments dels autobusos, un altre problema
Sobre aquesta massificació de l’espai també té alguna cosa a dir Bergada. Tal com recorda, el nou decret de control no planteja cap canvi sobre l’espai on han d’aparcar els autobusos que porten turistes que volen visitar el centre de la ciutat. El punt establert és l’Oficina de Correus del Gòtic, la qual cosa aporta més trànsit de persones a Ciutat Vella. “Si volen anar a la Casa Batlló han de creuar part del Gòtic i la Rambla. No té sentit”. En aquesta línia, també assenyala els altres busos turístics, els que tenen el sostre descapotat i ofereixen rutes per la ciutat sense moure’s del seient. “Els passatgers ocupen les voreres. Col·lapsen Barcelona”.
Una altra mesura que estableix el nou decret és limitar el nombre de grups que poden estar a la mateixa vegada en certs punts de Barcelona. Per exemple, a les places de Sant Jaume i Reial no pot haver-hi més de vuit, a la del Rei més de cinc, al Fossar de les Moreres més de tres i a la plaça de Sant Felip Neri més de dos. Per a Bergada aquesta mesura tampoc té la capacitat de descongestionar Ciutat Vella. “Si quan s’arriba al màxim de grups, els nous que arriben han d’esperar a l’entrada per després passar, s’acumularà gent en aquesta part”, avisa.
Una opinió similar és compartida per en Martí Cusó, que defensa que perquè la mesura sigui realment efectiva hauria d’anar acompanyada de polítiques de decreixement turístic i de canviar el model de ciutat perquè no depengui tant del turisme. “No podem repetir les xifres del 2019. Hem d’equilibrar l’economia”. En cas contrari, els veïns de Ciutat Vella continuaran patint les conseqüències que el turisme sense control pot suposar. Més enllà de la massificació de l’espai públic, hi ha altres de menys tangibles, com la pujada del preu dels aliments i dels lloguers que no deixen d’expulsar veïns dels quatre barris de Ciutat Vella i d’altres d’arreu de la ciutat. “Barcelona no pot ser un parc temàtic”, recalca.
Hi ha pocs espais del barri Gòtic que escapin de les paraules de Cusó. Un d’ells és com una mena d’oasi enmig de la ciutat: és el Temple d’August. Està conformat per les quatre columnes d’aquest temple que han sobreviscut als seus més de 2.000 anys de vida. Tot i això, és fàcil visitar el pati medieval on es troben sense compartir l’espai amb molta gent. Observar les columnes i sentir el goig d’estar davant d’un dels grans secrets de la ciutat.
