Ofensiva judicial per salvar set restaurants del Port Olímpic

Una associació presenta un recurs contenciós administratiu contra el tancament dels locals

Els set restaurants situats al moll de Mestral del Port Olímpic sentenciats a desaparèixer l’abril d’aquest any busquen un indult, almenys de forma temporal. I esperen que un recurs contenciós-administratiu presentat el 27 de novembre serveixi per aconseguir-ho. De moment, la jutgessa del contenciós administratiu va acceptar el recurs el 10 de desembre. Sota el paraigües de l’Associació Empresarial del Port Olímpic (ASEMPORT) i amb la feina de l’advocat David Neila, del bufet Neila, els set locals volen seguir funcionant durant dos anys més.

El que demanen és, en concret, el mateix tracte que estan rebent els restaurants situats al moll de Gregal. Aquests establiments podran seguir funcionant fins al 2022 gràcies a una pròrroga pactada pels grups municipals en un document del 9 d’abril de 2019, just abans del final del mandat passat. El text, a què ha tingut accés el TOT Barcelona, assegurava la continuïtat de la restauració a Gregal fins a l’inici de les obres en aquest moll, previstes “com a mínim dos anys després de la finalització de l’actual concessió”. Així, els locals del moll de Gregal podran treballar fins, com a mínim, l’abril de 2022. 

Mapa del Port Olímpic / David Neila

Mapa del Port Olímpic / David Neila

El document està signat per Janet Sanz (comuns), Daniel Mòdol (PSC), Jordi Coronas (ERC), Jordi Martí (JxCat), Gerard Ardanuy i Juanjo Puicorbé (no adscrits), Xavier Mulleras (PP) i Koldo Blanco (Cs). Tots ells van establir cinc objectius pel que fa al futur Port Olímpic. Entre ells es troba mantenir la restauració com a “element distintiu” de l’espai.

[r:1]

L’Ajuntament de Barcelona, tal com es pot veure al document consultat per aquest diari, tenia pensat fer el concurs per a les llicències de restauració de Gregal al llarg de 2019. Un “endarreriment burocràtic” en el traspàs de competències entre Generalitat i consistori, però, ha obligat a atorgar dos anys més de permís als locals que hi són actualment. El text, tot i així, recull el compromís de celebrar un concurs i adjudicar les futures llicències “abans que comencin les obres al moll de Gregal”, és a dir, abans de l’abril de 2022. 

Restaurants del moll de Gregal, que gaudiran de dos anys més de llicència / Jordi Play

Restaurants del moll de Gregal, que gaudiran de dos anys més de llicència / Jordi Play

El recurs presentat per Neila s’agafa a la pròrroga dictada per l’Ajuntament per evitar el tancament de set restaurants ubicats al moll de Mestral. “Si bé tenen les mateixes condicions i drets que els restaurants del moll de Gregal, han estat menyspreats i discriminats per l’Ajuntament de Barcelona“, diu el text presentat al jutjat, a què ha tingut accés aquest diari. 

El text considera que el consistori ha renovat les concessions als restaurants de Gregal de forma “automàtica” sense haver fet un “procediment competitiu previ”. Això, prossegueix, vulnera la directiva 2006/123 del Parlament Europeu i del Consell. “Segons aquesta norma, ni l’Ajuntament ni cap altra administració tindria competències per acordar una pròrroga automàtica de concessions sense abans realitzar un nou concurs”, exposa el recurs. 

L’argument que ha esgrimit l’Ajuntament de Barcelona per justificar el canvi al moll de Mestral és la prevalença de l’oci nocturn i la necessitat d’un espai veïnal al lloc. En locals d’aquest moll s’han produït múltiples incidents violents, que el consistori vol erradicar. En aquest sentit, l’advocat David Neila assegura en conversa amb aquest diari que els set restaurants que han presentat el recurs disposen de llicència únicament com a restaurant i que no funcionen com a espais d’oci. 

Restaurants del moll de Mestral del Port Olímpic / Jordi Play

Restaurants del moll de Mestral del Port Olímpic / Jordi Play

Finalment, el recurs sol·licita al jutjat mesures cautelars com la suspensió de l’acord a què van arribar els partits polítics l’abril de l’any passat i que atorga una pròrroga de com a mínim dos anys als restaurants del moll de Gregal. A més, vol que s’anul·li l’accés al permís de dos anys més a aquests locals ja que genera una situació de vulneració de la lliure competència i la unitat de mercat. L’advocat que representa Asemport entén que els establiments que podran treballar uns anys més tindran uns beneficis que els permetran presentar-se amb més garanties al concurs que se celebrarà abans de l’abril de 2022 per ocupar l’espai de Gregal. 

L’Ajuntament descarta l’indult

Quant al document en què les formacions polítiques van decidir donar dos anys de pròrroga a alguns restaurants, fonts municipals consultades pel TOT Barcelona defensen que és un acord “de consens i coherent” amb els objectius. També recorden que es va presentar a la comissió de seguiment, a què van assistir grups polítics, veïns i els actors implicats al Port Olímpic. Comenten també que aquesta concessió estava contemplada en l’acord de la delegació de competències entre la Generalitat i l’Ajuntament. 

Respecte a les mesures cautelars demanades per Asemport, el consistori argumentarà davant la jutgessa que el pacte polític que permet la pròrroga de dos anys no és un “acte administratiu impugnable” perquè no té “efectes jurídics”, segons les mateixes fonts. 

Per acabar, rematen que el moll de Mestral viurà una transformació total i que s’hi situaran “activitats nàutiques i d’impuls d’economia blava”, i que no s’hi contempla la restauració. Així, descarten permetre que durant dos anys segueixin operant els set restaurants que busquen l’indult temporal. “Es posarà fi a l’oci nocturn, que actualment ocupa la pràctica totalitat dels locals, i tampoc es preveu que hi hagi restauració”, sentencien fonts municipals.

Més informació

Nou comentari