Les set discoteques i restaurants del Front Marítim de Barcelona es reivindiquen com a motor econòmic i font de llocs de treball estables i de proximitat, enfront de les crítiques veïnals per l’impacte de l’oci nocturn a l’espai públic i la massificació turística. Els locals, ubicats entre les torres Mapfre i l’Hospital del Mar, han presentat aquest dijous un estudi realitzat per la Universitat Rovira i Virgili (Eurecat) amb el que ofereixen xifres actualitzades sobre la seva actualitat: juntes facturen més de 60 milions d’euros anuals i sustenten 580 llocs de treball. “El 60% són contractes indefinits i la meitat dels treballadors són veïns de la Barceloneta o de l’entorn”, assegura David López, president de l’Associació Front Marítim Barceloneta.
Els empresaris agrupats en aquesta entitat defensen que es volen integrar al barri i que inverteixen quatre milions d’euros a l’any en mesures preventives per garantir la seguretat i neteja de l’entorn. L’estudi també indica que un terç de la despesa en aprovisionament i serveis recau a empreses que treballen a la mateixa Barceloneta o a barris adjacents com Vila Olímpica, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
El Front Marítim no és el Port Olímpic
A més, han marcat clares distàncies amb el veí Port Olímpic, un nucli de bars i pubs nocturns que genera moltes crítiques veïnals pels episodis d’inseguretat i incivisme que s’hi han viscut. “Sempre ens posen al mateix sac, però nosaltres apostem per una oferta de qualitat”, es queixen. En aquest sentit, han avançat la seva bona disposició per a la reforma del port que l’Ajuntament preveu realitzar el proper mandat i avalen la reordenació d’usos anunciada –menys oci nocturn i més nàutica i activitats familiars– “si es fa bé”.
La proposta vol aprofitar que la Generalitat va cedir la gestió del Port Olímpic a l’Ajuntament per no renovar les concessions dels restaurants i locals d’oci nocturn, que finalitzen el 2020, i potenciar “usos més positius”. En aquest sentit, López ha insistit en diferenciar el Front Marítim, que inclou locals com Shoko, Opium, CDLC o Pacha, del Port Olímpic perquè la seva associació s’oposa “a determinades ofertes d’oci” que no contribueixen a millorar la imatge de la ciutat i demana que s’escolti als empresaris. “Les bones intencions de l’administració no seran suficients si no es coordina amb el sector privat”, ha dit.
Impacte positiu al barri
L’estudi de la Universitat Rovira i Virgili destaca l’impacte positiu que l’activitat dels set restaurants i discoteques del Front Marítim té al barri. “Estem ubicats en una zona privilegiada perquè malgrat estar oberts 365 dies l’any i tenir una activitat força intensa no destorbem els veïns”, defensa López. Malgrat la mala imatge que s’ha creat la zona, el president de l’Associació Front Marítim Barceloneta recorda que treballen de forma activa per integrar-se al barri.
Un dels objectius de l’associació, que van en línia amb la reforma del Port Olímpic impulsada per l’Ajuntament, és aconseguir que els veïns es sentin “orgullosos” del Front Marítim. Cada any 1,7 milions de persones passen per les seves taules, però només un 30% són residents a Barcelona. “És complicat aconseguir atreure més barcelonins”, explica López, tot i que l’any passat van superar la barrera del mig milió de clients locals, un 17,5% més que l’any anterior.
Més enllà de la gran inversió que fan en serveis de neteja i seguretat, l’associació fa altres accions al barri: col·labora amb el Banc d’Aliments per donar els excedents de cuina, organitza una campanya de Nadal per recollir joguines, impulsa una iniciativa de micromecenatge amb l’Hospital del Mar per la investigació del càncer de mama i fins i tot s’involucren amb les festes de la Barceloneta.
