El jutjat social número 9 de Barcelona ha condemnat Transports Metropolitans de Barcelona a indemnitzar un treballador de la xarxa d’autobusos de la capital per vulnerar el dret a vaga durant dia de la dona treballadora, el 8 de març. La sentència -que no es ferma i que TMB pot recórrer- castiga l’empresa de l’Ajuntament de Barcelona a abonar 1.000 euros en concepte de danys i perjudicis a l’empleat.
El denunciant va rebre avís la tarda abans del 8-M per cobrir serveis mínims durant la jornada de mobilitzacions. Quan ja havia acudit a ocupar el lloc de feina, la companyia va rectificar i li va comunicar que, en realitat, no s’havien decretat mínims per al col·lectiu de comandaments del centre de control dels autobusos de TMB, de tal manera que podia marxar per secundar la vaga.
Indicacions contradictòries
El treballador va rebre la primera indicació verbal que podia deixar de treballar cap a les 10.00 hores del 8-M, quan ja feia unes dues hores que havia arribat a l’oficina per treballar. L’empleat va insistir en demanar que se li comuniqués per escrit la informació que no s’havien declarat serveis mínims.
Després d’un estira-i-arronsa, el denunciant va rebre un correu electrònic amb l’avís que la direcció va descartar ordenar mínims durant la jornada d’aturades pels comandaments del centre de control. En canvi, TMB havia informat a l’empleat el dia abans que havia de treballar entre les 08.00 i les 15.46 hores del 8 de març, perquè el servei no quedés desatès.
Infracció d’un dret fonamental
La jutgesa conclou que es va infringir un dret fonamental, perquè el treballador “va haver de comparèixer al seu lloc de feina quan volia exercir el seu dret a la vaga”. La sentència constata que els serveis mínims es van modificiar, “per la qual cosa es podria haver evitat que [l’empleat] es mantingués en el lloc de treball”, sosté. De tot plegat, la magistrada esgrimeix que “no hi ha dubte que la manca de correcció del llistat de serveis mínims va afectar” el denunciant.
El treballador va reclamar una compensació de 7.501 euros. La mateixa quantitat sol·licitava la CGT, el sindicat del qual l’empleat és delegat. El jutjat, però, desestima que es rescabali a la CGT, perquè indica que no s’ha acreditat que altres afiliats del sindicat fossin perjudicats per la correcció de TMB. En el cas del denunciant, rebaixa la indemnització que TMB ha de sufragar a 1.000 euros.
CGT acusa els responsables polítics
A banda del cas de TMB, l’Ajuntament de Barcelona ha rebut una condemna recent per transgredir també el dret de vaga el 8-M. En aquest cas, la infracció es va cometre el 2021. A instàncies d’una denúncia de la Intersindica, una jutgessa va revocar una resolució que ordenava a quatre treballadors de l’Institut Municipal d’Hisenda que anessin a treballar durant la jornada de mobilització feminista, sense ni tan sols consultar-los si pensaven sumar-se a la protesta.
Per la seva banda, la CGT acusa de “mala fe” a TMB en els fets pels quals la justícia li etziba un calbot. El sindicat considera que la direcció de la companyia va cometre “un error molt greu” difonent un llistat de serveis mínims dels quals després es va desdir. L’organització culpa els “responsables polítics i administratius de TMB, amb la presidenta Laia Bonet, del PSC, al capdavant”, apunta.
