El cap de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, Xavier Pastor, ha admès aquest dimecres, per primer cop i davant del jutjat que les llançadores de projectils de foam no són armes de precisió. Ho ha dit en el marc de la causa que investiga la pèrdua d’un ull d’una manifestant en les mobilitzacions a favor del raper lleidatà Pablo Hasel a Barcelona. Pastor contradiu així la tesi mantinguda fins ara pels Mossos quan fa uns anys es van canviar les pilotes de goma pel foam, al·legant que eren mecanismes més segurs i menys lesius.
El comandament policial ha afirmat que no es pot considerar el foam com una arma de precisió, ja que no es pot assegurar amb prou concreció l’impacte allà on l’agent apunta. Tot i això, ha assegurat que el protocol d’ús, que ell signa, sí que compleix els requisits del fabricant sobre la distància dels trets i la zona del cos on disparar-los. Malgrat això, Irídia assegura que el fabricant diu que a menys de 30 metres els trets poden ser molt lesius, i que els Mossos disparen a uns 20 metres de distància, com va ser el cas de la noia de Gràcia, que és la que va perdre l’ull durant aquelles mobilitzacions. Així mateix, les acusacions creuen que la policia catalana no distingeix entre els dos tipus de projectils de foam que disparen, un més potent que arriba a més distància i un menys lesiu.
El cap d’armes dels Mossos no declara; té covid
Aquest dimecres estaven citats a declarar com a testimonis el cap de la Brimo, responsable del protocol d’ús del foam, i el cap d’armes del cos, especialista en la matèria. Aquest últim no ha declarat perquè està de baixa per covid-19, i previsiblement ho farà el proper 1 de juny. Aquell dia està citat a declarar com a investigat el sergent que comandava la Brimo sobre el terreny el dia dels fets. Inicialment, el jutge instructor només va acceptar que declarés com a testimoni, però un recurs de les acusacions, amb el suport de Fiscalia, va fer que l’Audiència de Barcelona ordenés al magistrat que l’interrogués com a investigat.
També ha declarat com a testimoni el fotoperiodista que va fotografiar els dos escopeters investigats mentre un dels dos disparava el foam que va impactar a l’ull de la víctima. Ha explicat que just instants després de fer la foto va girar-se cap a la víctima i la va veure dempeus i amb la mà a l’ull. També s’ha fet el bolcat de les imatges que va prendre aquell dia, ja fa més d’un any.
Jornades de revolució als carrers
Durant diversos dies els carrers de Barcelona es van convertir en un autèntic camp de batalla on manifestants s’enfrontaven als Mossos. La dinàmica era similar tots els dies, mentre van durar les protestes, que es van succeir a les tardes i nits al llarg d’una setmana, al febrer de l’any passat, aproximadament.
Mentre que a les tardes l’ambient era més reivindicatiu i pacífic, a mesura que s’anava fent de nit començaven a predominar grups de persones encaputxades, algunes d’elles equipades amb malls, que feien servir per rebentar les llambordes dels carrers i fer-les servir com a munició contra les forces de l’ordre. Durant diversos dies es van repetir aquestes imatges, on es veia com diversos grups violents entraven al cos a cos contra els Mossos i de vegades forçaven als agents a retirar-se de la zona, perquè patien per la seva integritat física.
