Khadim Ressol Sock, Mbaye Samb i Serigne Khadim Lo van marxar del seu país, el Senegal, per buscar un futur que veien complicat. I van decidir, com tants altres joves senegalesos, acomiadar-se de la família i els amics i dirigir-se al nord del continent africà per pagar a una màfia perquè els portés a Europa amb pastera. Les seves històries comencen amb un viatge, segueixen amb una manta i acaben amb un patinet. 

Els tres treballen a Reby, una de les tres empreses de patinets elèctrics compartits que operen a Barcelona. La companyia dona feina a sis exmanters, explica la fundadora de Reby, Cristina Castillo. Tres d’ells conversen amb el TOT Barcelona i expliquen com va ser el pas de la manta al patinet elèctric.

Serigne Khadim Lo va arribar a la capital catalana al novembre del 2011. “Mai abans havia pensat a marxar del meu país”, admet, amb un somriure que no aconsegueix amagar la seva timidesa. Però ho va acabar fent, i va abandonar la seva feina com a mecànic al Senegal per marxar al Marroc i, després d’una setmana, pujar a una pastera que el va portar fins a la costa andalusa. El primer contacte amb europeus el va tenir amb agents de la Policia Nacional espanyola, que el van enviar a Almeria. I, més tard, a Barcelona, on va patir 22 dies d’ingrés al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE). Se li neguen els ulls quan rememora aquells moments al centre. No cal que aprofundeixi en què hi va viure: “Tothom sap el que passa al CIE”. 

Serigne Khadim Lo al taller de Reby / Adrià Lizanda

Serigne Khadim Lo al taller de Reby / A. L.

Quan va sortir del CIE, com és habitual en aquests casos, el van instar a contactar amb algun conegut a l’estat espanyol per marxar amb ell. Va trucar al seu germà i va arribar a Barcelona. Els sis primers mesos va viure amb ell i la seva dona, fins que van marxar a un país amb altres senegalesos que, com ell, es dedicaven al top manta. 

“Vaig fer venda ambulant del 2011 al 2014”, recorda. “És molt temps…”. “Sí, però és el que hi ha”, reconeix, resignat. Tres anys d’una rutina infernal: comprar els productes falsificats en naus de Badalona –als “xinesos”–, arribar a Barcelona per vendre, fugir de la policia… I quan no era prou ràpid, detenció i decomís dels productes. 

Sis anys al top manta

Mbaye Samb va perdre el compte dels arrestos que acumulava. El seu viatge a Barcelona es remunta a uns anys abans que el de Khadim. Concretament, al 2005. “2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012”. Són els sis anys que va dedicar al top manta. Els compta en veu alta, amb una intensitat a la veu menor a la de les paraules anteriors, conscient del patiment que va viure en cadascun d’ells. I cada any mereix ser esmentat, per les corredisses, les detencions, la suor i la cruesa del dia a dia.

Narra la seva història assegut al costat de Khadim Ressol Sock, company seu al taller de Reby. “A mi m’hauràs de parlar en castellà”, demana Samb. Dues històries, dos idiomes i dos recorreguts vitals diferents. A difereència de Samb, Ressol només va treballar durant sis mesos en la venda ambulant després d’arribar a la capital catalana al desembre de 2015. “No m’agradava. Quan treballes al top manta no ets una persona normal. Molestes”, lamenta Ressol, que llueix una gorra i un anell durant l’entrevista. 

Samb (esquerra) i Ressol a les oficines de Reby / Jordi Play

Samb (esquerra) i Ressol a les oficines de Reby / Jordi Play

Tots dos van sortir del Senegal, com Khadim. Samb va decidir provar sort a Mauritània, des d’on, després de dos mesos, va aconseguir arribar a Las Palmas de Gran Canaria. Ressol, en canvi, es va estar gairebé un any al Marroc abans d’aconseguir entrar a Espanya. “Ho intentava pràcticament a diari”, rememora Ressol. Els seus viatges, doncs, han tingut dosis diferents de fortuna. Si bé Ressol va haver de malviure durant deu mesos al Marroc abans d’arribar a Europa, el seu company a Reby només va haver d’esperar dos mesos a Mauritània. Ara bé, Ressol va aconseguir papers després de poc més de tres anys a Barcelona. Però l’espera de Samb va ser molt més llarga. 

Sis anys de top manta i moltes detencions després, al 2012 Samb va aconseguir els papers que el convertien en un ciutadà legal que podia tenir una feina. Va ser l’advocat que el va defensar després d’un arrest que el va ajudar a obtenir-los. Després d’anys de dubtes, per fi veia la llum. Un temps després, un amic li va oferir un contracte com a personal de neteja de la llar per poder demanar els papers. Amb el contracte a la mà es va dirigir a l’Ajuntament de Barcelona, després al registre social i, per últim, a la seguretat social. I ja els tenia.

“Quan vaig aconseguir els papers vaig anar a casa, vaig posar música a màxim volum i vaig ballar”, detalla, i mostra les seves dents ennegrides en un somriure ampli. Per al seu company a Reby, va ser un contracte com a mecànic el que li va obrir les portes de la legalitat i del dret a treballar. Amb els papers a la mà, l’empresa va ser el següent –i de moment, l’últim– capítol de la seva història. 

“Ell va ser qui em va dir que necessitaven un mecànic”, expressa Serigne Khadim Lo mentre assenyala un altre company del taller de Reby, que també va ser manter. Va contactar amb la companyia “per si tenia sort”. I la va tenir. Quant fa que treballes per a ells? “Cinc mesos i catorze dies”. 

De seguida que va saber que tenia l’opció de treballar com a mecànic a Reby, Ressol va deixar la seva feina al restaurant que havia tingut fins llavors. “M’agrada molt la mecànica i vaig dir ciao al restaurant”, justifica mentre es col·loca la gorra. A més, el seu pare té un taller al Senegal i ja tenia pràctica en la professió. Samb es va assabentar de l’oportunitat a través d’un amic. Tots dos treballen al torn de nit al taller. “Diagnostiquem el patinet fent ús d’un app i també manualment. El que sol fallar són el fre, la direcció, la bateria i el timbre. Una vegada els hem revisat, els arreglem si cal o bé els separem perquè tornin a sortir al carrer”, precisa Samb sobre el seu dia a dia.

Ressol i Samb amb patinets elèctrics de Reby / Jordi Play

Ressol i Samb amb patinets elèctrics de Reby / Jordi Play

Afortunats, però decebuts

Serigne Khadim Lo no es vol definir com una persona afortunada. Prefereix afirmar que és un lluitador, i manté que sense una actitud positiva no hagués aconseguit superar tots els obstacles fins arribar a Reby. Però Europa no és el que esperava. “Si la meva família no depengués de mi, demà mateix tornaria al Senegal”, sentencia. 

Samb mai es va imaginar que passaria jornades senceres al carrer intentant vendre productes falsificats sense cap altra sortida possible. Ho tornaria a fer? “No”. I una pausa que precedeix la justificació: “Sabent el que sé ara… No ho faria de nou”. Tampoc Ressol, que és encara més taxatiu. “Mai!”, exclama. Tots dos, a més, intenten convèncer els seus compatriotes perquè no facin el que han fet ells. I menys sabent que l’empresa que els ha donat feina es troba en dificultats per la pressió de l’Ajuntament. “Ara mateix no podem contractar ningú”, es queixa Cristina Castillo, fundadora de la companyia. 

Després de l’entrevista, demostren el seu coneixement dels patinets de Reby. “Mira, aquí està la peça de la direcció”, ensenya Samb. I expliquen, orgullosos, el funcionament de l’app de l’empresa, el cost de cada viatge i la feina al taller. Conscients que amb la resiliència, la valentia, l’agraïment, l’esforç i el sacrifici han pogut canviar la manta pel patinet. 

Més notícies

Els manters tornen al vestíbul de plaça Catalunya

Notícia: Els manters tornen al vestíbul de plaça Catalunya
Comparteix
Un dispositiu policial permanent havia d'"eradicar" el top manta, segons deia Albert Batlle al juliol
Notícia: Els manters tornen al vestíbul de plaça Catalunya - Mobile

Una persecució policial a manters al metro acaba amb llançament de pedres

Notícia: Una persecució policial a manters al metro acaba amb llançament de pedres
Comparteix
Alguns venedors ambulants van agafar balast de les vies i el van llençar contra la Guàrdia Urbana
Notícia: Una persecució policial a manters al metro acaba amb llançament de pedres - Mobile
Els manters, recollint el gènere en veure la policia, aquest estiu / D.C.

Els manters, disposats a pagar impostos per no “caure en el parany” de vendre droga

Notícia: Els manters, disposats a pagar impostos per no “caure en el parany” de vendre droga
Comparteix
Demanen sortides laborals després que els hagin "fet fora" dels carrers
Notícia: Els manters, disposats a pagar impostos per no “caure en el parany” de vendre droga - Mobile

Els manters proposen engegar un mercat a la Zona Franca i posar-hi una parada del Bus Turístic

Notícia: Els manters proposen engegar un mercat a la Zona Franca i posar-hi una parada del Bus Turístic
Comparteix
Un representant del sindicat de venedors ambulants ha reivindicat que el top manta evita que moltes d'aquestes persones delinqueixin
Notícia: Els manters proposen engegar un mercat a la Zona Franca i posar-hi una parada del Bus Turístic - Mobile

El Col·legi de Criminòlegs alerta dels perills d’estigmatitzar els manters i els MENA

Notícia: El Col·legi de Criminòlegs alerta dels perills d’estigmatitzar els manters i els MENA
Comparteix
Consideren “molt preocupant” la proliferació de discursos que els responsabilitzen de l’augment de la delinqüència a Barcelona
Notícia: El Col·legi de Criminòlegs alerta dels perills d’estigmatitzar els manters i els MENA - Mobile

“L’únic que ha canviat amb Batlle és que els manters som encara més pobres”

Notícia: “L’únic que ha canviat amb Batlle és que els manters som encara més pobres”
Comparteix
Els venedors ambulants han trobat en la nit la seva única escapatòria a la pressió policial, però asseguren que les hores i vendes els són insuficients
Notícia: “L’únic que ha canviat amb Batlle és que els manters som encara més pobres” - Mobile

Nou comentari

Comparteix