L’Ajuntament oculta un informe que nega l’eficàcia de l’anticonceptiu que dona als coloms

L'estudi va ser elaborat per científics d'organismes municipals però el Servei de Drets dels Animals el desacredita i l'ignora

El fàrmac utilitzat per l’Ajuntament des de fa tres anys per intentar reduir la població de coloms no funciona, segons un estudi elaborat per científics del Museu de Ciències Naturals i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Són dos organismes consorciats pel mateix Ajuntament i la Generalitat i el referent dels responsables municipals per a qüestions de salut pública. Per això el mateix Ajuntament els va encarregar el 2017 l’avaluació dels efectes de la nicarbazina, quan el fàrmac es va començar a subministrar amb blat de moro com a mètode ètic per reduir la població de coloms, que és excessiva a la ciutat. Es tractava de substituir les captures i sacrificis, molt criticades pels animalistes. Però l’estudi va acabar en un calaix perquè els responsables del Servei de Drets dels Animals discrepen del resultat, de manera que n’han ignorat les conclusions i han continuat contractant cada any els serveis de Zooethics, l’empresa que té l’exclusiva a l’estat espanyol del medicament Ovistop. Ja s’han fet quatre adjudicacions que han costat un total de 662.069 euros.

El mes passat es va fer l’última adjudicació i la setmana passada el Servei de Drets dels Animals va fer una roda de premsa per presentar el que considera l’èxit del programa. Hi van participar Carme Maté, la cap d’aquest servei municipal, i Josep Costa, el director tècnic de Zooethics, l’empresa proveïdora. No hi havia cap representant de cap organisme científic, com ara l’Agència de Salut Pública o el Museu de Ciències Naturals. Ni tan sols hi havia cap membre de l’equip de la UAB que va fer un altre estudi sobre l’aplicació de la nicarbazina, qüestionat per l’informe que l’Ajuntament oculta però exhibit pels responsables municipals en la justificació de l’adjudicació d’aquest 2020.

Què és mesura?

En la roda de premsa i en el comunicat que es va difondre, s’assegurava que “després de tres anys de tractament, els resultats mostren una reducció del 50,9% del conjunt de la població de coloms als llocs on s’ha administrat el fàrmac“. Traduït, això vol dir que actualment acudeixen a les menjadores de blat de moro amb nicarbazina la meitat dels coloms que hi anaven al principi. I la utilització d’aquesta dada és justament el que qüestiona l’informe crític, que fins fa poc estava totalment ocult.

Tot i que l’Ajuntament continua amagant aquest treball, la comunitat científica i els professionals i estudiosos del control de plagues i de les aus l’han descobert perquè l’11 de juliol es va publicar a la revista especialitzada Pest Management Science. Sota el títol Nicarbazin has no effect on reducing feral pigeon populations in Barcelona, Joan Carles Senar, cap de recerca del Museu de Ciències Naturals, Helena Navalpotro –també del museu–, Jordi Pascual –del museu i de l’Agència de Salut Pública– i Tomás Montalvo –de l’agència– expliquen detalladament la metodologia que van fer servir per elaborar el seu estudi.

Van establir tres zones d’estudi: la primera, en un radi de 200 metres al voltant de cadascun dels 23 punts on s’havien posat menjadores, 37 amb nicarbazina i 10 amb un placebo, per poder comparar els resultats. La segona àrea d’anàlisi era 28 cercles situats a més de 200 metres de la menjadora més propera. I la tercera, 28 cercles més en punts allunyats a més de 500 metres de les menjadores. El recompte –que es feia cada dia en dues franges horàries de dues hores cadascuna– es va realitzar del novembre del 2016 al febrer del 2017 per tenir el cens de coloms d’aquestes àrees previ al tractament. Es va repetir en les mateixes dates l’any següent, per tenir les xifres posteriors al primer any d’utilització de la nicarbazina. Paral·lelament, es va fer un cens de la població total de coloms a la ciutat abans i després del tractament.

Turistes i barcelonins alimentant coloms a plaça Catalunya, aquest ge
Turistes i barcelonins alimentant coloms a plaça Catalunya, aquest gener / Meritxell M. Pauné

Increment inesperat de la població

Els autors de l’estudi indiquen que esperaven que al febrer del 2018 trobarien menys coloms residents a la zones on s’havia fet servir la nicarbazina i la seva àrea d’influència i que la població de coloms total de Barcelona també es reduiria. Però mantenen que no va ser així. Segons les seves dades, la densitat de coloms als cercles estudiats va pujar “lleugerament” (un 10%), la quantitat en xifres absolutes de la població a les àrees més properes a les menjadores amb anticonceptiu es va mantenir i a les àrees amb placebo va augmentar un 10%. I la població total de coloms de la ciutat va créixer un 9,5%, de 103.226 exemplars (amb un marge d’error de 14.000) a 113.048 (amb el mateix marge d’error). Per tot plegat, els autors de l’estudi afirmen amb contundència que el tractament no funciona, almenys de la manera que s’està aplicant a Barcelona.

Només hi ha una dada que Senar i la resta del seu equip van veure disminuir: la dels coloms que acudien a alimentar-se a les menjadores de blat de moro amb nicarbazina, que va caure un 25%. En canvi, als dispensadors amb placebo, els comensals es van mantenir igual. Per als autors de l’estudi, aquesta dada indica que el sabor del blat de moro amb l’anticonceptiu –que necessita portar una capa de silicona perquè no es desenganxi– no agrada als coloms, i van desertant de les menjadores que en tenen.

I, justament, la quantitat d’animals que acudeixen cada dia a menjar als dispensadors és la que utilitza l’anàlisi que va fer la UAB també entre el 2017 i el 2018 i la que han continuat fent servir l’Ajuntament i Zooethics per fer els seus balanços anuals. Per aquesta raó parlen només de disminució de “la població tractada”. De fet, l’informe de Senar va ser entregat a l’Ajuntament –i va ser arxivat– i ja no s’han fet més censos globals de la població de coloms a Barcelona, malgrat que es feien des dels anys 90 i se n’encarregava justament un equip dirigit pel cap de recerca del Museu de Ciències Naturals.

L’Ajuntament replica a l’informe

En conversa amb el TOT Barcelona, la cap del Servei de Drets dels Animals, Carme Maté, justifica haver deixat en un calaix l’informe encarregat a dos organismes municipals perquè no té sentit plantejar-se una reducció global de la població de coloms. També qüestiona la validesa dels recomptes globals per l’ampli marge d’error: “L’any 2017 el càlcul donava una forquilla d’entre 88.000 i 117.000 exemplars”, recorda. “Nosaltres parlem només de la població tractada, i és aquesta la que hem dit que s’ha reduït. L’objectiu era reduir la densitat de coloms als punts més crítics, i creiem que això s’està aconseguint. Si només tractes una població d’uns 4.000 exemplars, és impossible que es noti l’efecte en el total de la població“, argumenta. Segons Maté, “aquest tractament costa molts diners i l’Ajuntament està fent un esforç”. “Pretendre reduir el nombre total de coloms al conjunt de la ciutat està fora de pressupost”, afegeix.

Un altre punt en què la cap del servei discrepa de l’estudi dels científics és la hipòtesi sobre el fet que el producte de Zooethics no agrada als coloms. “Això no està comprovat científicament. I quan vam tenir les menjadores amb placebo vam veure que els coloms de les àrees amb nicarbazina es menjaven el pinso amb la mateixa rapidesa que els dels punts on no hi havia la substància”, afegeix.

Educar els “alimentadors”

Curiosament, sí que hi ha un punt en què estan d’acord els autors de l’informe marginat i Carme Maté: la veritable solució per a l’excés de coloms a Barcelona és reduir la quantitat de menjar a la qual tenen accés, en lloc de donar-los pinso amb anticonceptiu. I això passa per educar la població humana perquè deixi de donar-los menjar. De fet, és la mesura que recomanen Senar i els altres autors de l’estudi, que l’any 2010 van concloure que un pla pilot en aquest sentit a Sant Andreu i Horta-Guinardó va aconseguir reduir un 40% el nombre d’exemplars.

La cap del Servei de Drets dels Animals comparteix aquest punt de vista, però assegura que aquestes campanyes de conscienciació ja es fan: cada any, durant els sis mesos que dura el pla ocupacional de l’Ajuntament, es destinen informadors a aquesta tasca. “Tenim detectats almenys 300 alimentadors, i molts d’ells tenen un vincle emocional amb el fet d’alimentar els coloms, perquè estimen els animals i creuen que si no els porten menjar es moriran. Per a ells, es tracta del que els psicòlegs anomenen valors sagrats, conviccions molt profundes que costen molt d’eliminar”, explica Maté. En aquests casos, assegura que “és més útil convèncer aquestes persones que els donin menys menjar perquè els perjudicaran que no pas intentar que ho deixin del tot”. Segons les dades de l’Ajuntament, a la plaça Catalunya es donen cada dia 60 quilos de menjar als coloms, i això que la venda de veces es va prohibir. “Tant és. Hi ha gent que compra pipes i les dona als coloms, i hi ha qui porta arròs i en dona als turistes perquè en tirin i cobrar-los la foto que els fan donant menjar als ocells”, diu amb resignació.

El que és una incògnita és saber quin resultat s’obtindria si es dediqués una part del pressupost que es gasta en el tractament de nicarbazina a informadors i campanyes de sensibilització per “educar” aquests alimentadors.

Més informació

Comentaris

    Bernat 14/08/2020 11:16 am
    Per què no parlem dels pardals i la seva pràctica desaparició de les ciutats?

Nou comentari