El veto a les veces no redueix l’alimentació de coloms a plaça Catalunya

Veïns i turistes recorren a alternatives inadequades pels ocells, com arròs, pipes o fins i tot patates fregides, que minen l’eficàcia del pinso esterilitzador

La prohibició de vendre veces per a coloms a la plaça Catalunya ha complert un any aquest gener, sense haver reduït ni la presència de les aus ni l’afluència d’alimentadors. Les quatre paradetes de llaminadures que ja no les poden comercialitzar lamenten que els passavolants de la plaça alimenten igualment als ocells amb alternatives pitjors: pipes pelades, patates fregides o arròs són alguns dels productes que més fan servir els turistes i veïns per atraure’ls i fotografiar-se amb ells. A més d’embrutar el paviment, minen l’acció del pinso esterilitzador que ha implantat l’Ajuntament de Barcelona per reduir la superpoblació d’aquesta espècie.

La plaça compta amb quatre dispensadors i cada un pot alimentar fins a un centenar d’aus, segons han comprovat els experts universitaris i les entitats animalistes que col·laboren amb el pla municipal. La dotació, per tant, està ajustada als 400 coloms que viuen de forma permanent en aquest espai. La constant sobrealimentació lúdica, però, segueix sent massa alta i atrau molts coloms dels barris del voltant i fins i tot gavines. Segons les dades de què disposa el consistori, a la plaça es reparteixen cada dia una mitjana de 30 quilos d’aliment: tenint en compte que un colom consumeix uns 30 grams diaris, hi ha menjar per a uns 1.000 ocells.

[r:5]

“Si volem que el pinso sigui efectiu, hem de reduir el menjar a plaça Catalunya”, adverteix Alexis Calvo, cofundador de Corazón de paloma. És una de les associacions que han col·laborat amb el consistori per sensibilitzar als veïns i turistes a la plaça mateix. “Barcelona ha estat una ciutat pionera implantant el pinso esterilitzador, sí, però ara toca gestionar l’endemà de l’arribada del dispensador”, reflexiona.

Un grup de turistes es fa fotos amb els coloms a plaça Catalunya / Meritxell M. Pauné

Un grup de turistes es fa fotos amb els coloms a plaça Catalunya / Meritxell M. Pauné

Un grup de voluntaris ha rellevat als informadors municipals que fins octubre treballaven a la plaça i han comprovat l’excés d’aliment disponible. Per això, Calvo demana que hi hagi informadors permanents a la plaça com a “punt sensible” de la campanya de control de població: “Les entitats animalistes no podem estar tot el dia a plaça Catalunya, s’ha de solucionar d’una altra manera”. Els informadors, diu, no serien per disuadir als qui vulguin donar de menjar als coloms “sinó per ensenyar a fer-ho millor”. En aquest sentit, recorda que cal evitar portar grans quantitats de menjar o avançar-se a l’horari dels dispensadors, que deixen caure el pinso entre les set i les vuit del matí.

I, sobretot, cal cenyir-se a menjar apte per a aus granívores com els coloms: “La gent els hi tira de tot i ells s’ho mengen perquè tenen l’instint d’emmagatzemar nutrients, però en realitat és un problema greu per la seva salut”. “El pa els senta molt malament, perquè fermenta, els bloqueja el pap i els pot arribar a matar”, exemplifica. Tampoc haurien d’ingerir brioixeria, fruits secs o patates i altres aperitius fregits. En canvi hi ha opcions adients i barates, com el gra per a canaris, que ronda l’euro per quilo.

Inspeccions als quioscos

Molts turistes desconeixen tot això i compren qualsevol snack als quatre quioscos de la plaça per oferir-lo a les aus, que sobretot fan furor entre els visitants asiàtics i àrabs. D’altres compren paquets d’un quilo d’arròs al supermercat més proper, situat a pocs metres de distància. Les famílies que regenten les parades –han passat de pares a fills i ja van per la tercera generació– estan disgustades per la situació actual, perquè han perdut els ingressos que els proporcionaven les veces –més de 100 euros diaris– sense que el veto hagi realment aturat la sobrealimentació. El menjar inapropiat, asseguren, fa que hi hagi més coloms malalts o moixos entre els matolls.

Com ja van oferir fa un any a l’ajuntament, demanen poder vendre pinso esterilitzador –blat de moro amb nicarbazina– per tal que la reducció de la superpoblació no perjudiqui ni la tradició de la plaça ni el seu negoci. “Ens fan inspeccions i ens revisen com si fóssim delinqüents, però què puc fer-hi jo si em compren crispetes i després les llencen als coloms?!”, protesta una venedora. Per compensar els ingressos de les veces, ara complementen els dolços i globus habituals amb guants i bufandes, collarets i algun souvenir discret.

Una família de turistes es diverteix fent-se fotos amb els coloms a plaça Catalunya / Meritxell M. Pauné

Una família de turistes es diverteix fent-se fotos amb els coloms a plaça Catalunya / Meritxell M. Pauné

Fulletons en lloc de captures

L’ajuntament coincideix en què la millor estratègia per disminuir la població de coloms “és la combinació de l’esterilització i la reducció d’alimentació”. Una portaveu municipal explica que s’ha fet una campanya de sensibilització amb informadors i entitats i que s’ha repartit un díptic en quatre llengües entre els turistes. Aquest fulletó, consultat pel TOT Barcelona, inclou dos frases en cada idioma i diu literalment: “Ajuda’ns a controlar la superpoblació de coloms, NO els alimentis”. Avui per avui el consistori no es planteja que multar als alimentadors d’aus urbanes però avança que continuarà “fent campanyes” i que si cal recordarà que “embrutar l’espai públic” sí que és sancionable.

El desembre de 2017 es va autoritzar de forma extraordinària una captura i sacrifici de 950 coloms abans d’instal·lar la fira municipal de Nadal, que va provocar una gran polèmica. Des d’aleshores la gestió dels coloms ja no correspon a l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) sinó que se n’encarrega l’oficina municipal de Benestar Animal, que ha optat per tres mesos de conscienciació ciutadana in situ.

Un dels quatre dispensadors de pinso esterilitzador per coloms a plaça Catalunya / Meritxell M. Pauné

Un dels quatre dispensadors de pinso esterilitzador per coloms a plaça Catalunya / Meritxell M. Pauné

El consistori basa la seva estratègia en el pinso esterilitzador, que segons els animalistes estaria mostrant un alt rendiment amb reduccions de població per sobre del 20% anual previst. Els dispensadors es van començar a instal·lar a principis de 2017, però fins l’any passat no van arribar a plaça Catalunya. A més s’han hagut de reubicar: “Estaven tots junts i els coloms quedaven massa exposats a atacs de gavines, no hi anaven a menjar perquè estaven acollonits”, recorda Calvo. La ubicació actual, més dispersa i a prop de bancs i arbrat, ha multiplicat l’efectivitat.

Les entitats animalistes no veurien amb mals ulls, de fet, que l’ajuntament acabés amb la tradició de donar de menjar als coloms de plaça Catalunya. A la resta de la ciutat no hi ha concentracions tan evidents i es pot treballar molt millor la sensibilització quan els alimentadors són veïns enlloc d’un flux de turistes en constant rotació. “També era típic comprar animals a la Rambla i bé que es va prohibir!”, exclama Calvo. La presència dels coloms en aquest espai, en realitat, no té res de natural. El cronista Lluís Permanyer explica a Biografia de la Plaça Catalunya [La Campana, 1995] que hi són des de l’Exposició Universal de 1929: un funcionari municipal les va fer portar des del parc de la Ciutadella per imitar la imatge pintoresca de ciutats italianes com Venècia. Primer les alimentava el consistori, però aviat s’hi han afegir espontàniament desenes de barcelonins. I, amb ells, les paradetes de venta de veces que encara avui subsisteixen a la plaça.

Més informació

Nou comentari