L’Ajuntament de Barcelona prepara la paperassa per començar les primeres obres al Port Olímpic aquesta tardor, mentre en paral·lel continua oberta una batalla legal amb 27 pubs i discoteques que es neguen a marxar tot i haver expirat la concessió dels locals. Els tinents d’alcaldia Jaume Collboni (PSC) i Janet Sanz (BComú) han explicat aquest dimarts en quin estadi estan els diferents projectes de transformació del port, que va passar a mans municipals el 3 d’abril. Preveu completar tota la remodelació el 2023.
El consistori ha obert 31 expedients de desnonament però de moment només 4 han tingut l’efecte dissuasiu buscat. Dos negocis ja han entregat les claus i n’hi ha dos més que han dit que les lliuraran en breu. Els responsables de la resta de locals, fins a 27, han presentat al·legacions contra l’ordre de sortida. Collboni els ha llançat una advertència: “Si algú pretén guanyar temps interposant recursos està en el seu dret, però ha de saber que abans o després el canvi d’usos arribarà”. “Aquesta activitat cessarà, pels canals reglamentaris però cessarà”, ha insistit.
Sanz també ha subratllat que “la decisió està presa” i “no hi ha marxa enrere” per a l’adéu forçós dels pubs i discoteques. Cap dels dos, però, no ha posat una data exacta a la recuperació dels 31 locals. “Esperem que a la tardor tot això ja estigui fora”, ha dit la tinenta, a preguntes de la premsa. En canvi, “l’espigó de la restauració” com ha anomenat Collboni al moll de Gregal seguirà actiu i els bars i restaurants d’ambient familiar que hi ha seguiran operatius gràcies als nous contractes firmats.
Abans de reunir-se amb els veïns, que fa anys que clamen contra la inseguretat i l’incivisme en aquesta zona, el tinent d’alcaldia ha assegurat també que “la presència policial serà constant” aquest estiu al Moll de Mestral i els agents “estan molt a sobre” dels locals encara oberts per “fer complir estrictament els horaris” màxims d’obertura que fixen les restriccions pel coronavirus.
Estrena el 2023
En paral·lel, l’Ajuntament té entre mans 6 projectes d’obres, que avancen a diferents ritmes i sumen una inversió total de 29 milions d’euros. Des de l’abril l’empresa municipal B:SM recapta el lloguer dels amarradors nàutics i l’aparcament, dues generoses fonts d’ingressos que finançaran la transformació. Així doncs, no caldrà encabir el Port Olímpic als ja molt disputats pressupostos anuals de l’Ajuntament.
La primera actuació és la rehabilitació del Dic de Recer i els 4 dics submergits que tanquen el port, una complexa obra tècnica valorada en 10,6 milions d’euros i amb una durada prevista d’any i mig. La infraestructura té greus problemes des de fa temps, perquè les onades ultrapassen el dic quan hi ha llevantades, posant el perill les embarcacions. A més els 4 dics submergits són inestables i se’ls reforçarà amb més blocs de formigó.
A continuació venen dos projectes força avançats: l’ampliació del dic on hi ha l’Escola de Vela i una nova rampa d’accés des de l’avinguda Litoral fins el centre del Moll de Mestral. El primer és de poc import (520.000 euros) i durada (3 mesos) i s’executaria durant la tardor de 2021. El segon projecte és més important, perquè canvia tota la mobilitat del Port Olímpic. Els vehicles ja no entraran al recinte pel moll lateral de Marina, sinó pel central de Mestral, on ara hi ha l’oci nocturn. La gran rampa eliminarà part dels locals. Aquestes obres podrien començar a principis de 2022 i tenen un cost aproximat de 2,74 milions d’euros.
D’altra banda, el consistori ha anunciat 3 obres més, que tot just han completat la fase d’avantprojecte. Falta fer el projecte executiu i licitar obres. Es tracta de la reforma dels locals del Moll de Mestral –que finalment marxi l’oci nocturn–, la rehabilitació integral del Centre Municipal de Vela i la reurbanització del Dic de Recer. Costaran respectivament 3,96 milions, 3,76 milions i 7,04 milions d’euros. Sanz ha augurat que tots els projectes estaran “en marxa el 2022” i finalitzaran cap al 2023.
Els locals es convertiran en “un hub d’economia blava”, és a dir, que es llogaran a empreses dedicades a la navegació i pesca recreatives, a l’esport al mar, a la tecnologia marítima, la sostenibilitat… Preguntats per com s’evitarà una elitització d’aquest recinte a través de la nàutica –com ha acabat passant amb el Port Vell, molt criticat pels comuns fa 5 anys–, Collboni i Sanz han emfasitzat la tasca social del Centre Municipal de Vela, on practiquen aquest esport nens i nenes de qualsevol estrat econòmic. La resta d’activitats previstes, ha defensat Collboni, “democratitzen l’accés al mar” i crearan llocs de feina.
