La manca d’accessibilitat real entela la renovació dels parcs infantils

Eliane Baldomar, mare d'una filla amb la síndrome del miol de gat, reclama millores

Eliane Baldomar i la seva filla, Alexandra Soto, van molt sovint als parcs infantils. A la mare li agrada estudiar les reaccions dels altres nens quan interactuen amb la petita, que pateix la síndrome del miol de gat, que rep aquest nom per un soroll característic que fan els nadons que el pateixen quan ploren. Baldomar és una de les mares coratge de Barcelona que batallen contra la manca d’àrees de joc infantil totalment accessibles per a nens amb diversitat funcional. L’Ajuntament ha renovat molts espais de joc i poc a poc creix la ràtio dels que són inclusius, però encara són minoria a la ciutat i sovint l’accessibilitat real no és tan completa com havia promès el fabricant.

Al districte on viu la família Baldomar, a Gràcia, el 23% de les àrees de joc infantil són teòricament accessibles i inclusives. Estan situades, per exemple, als jardins Antoni Puigvert, a la plaça de les Dones del 36, a la plaça Lesseps i a la plaça del Diamant. Pel que fa a parcs inclusius però no accessibles, a Gràcia representen el 40% del total. Al districte hi ha un total de 45 d’àrees de joc infantil.

Tot i que es mouen per diversos parcs, tenen preferència per alguns concrets perquè a la pràctica resulten més accessibles que la resta. Per exemple el que està situat al passeig Sant Joan, entre els carrers Indústria i Còrsega. El parc permet a l’Alexandra jugar amb relativa autonomia, tot i que en alguns elements necessita ajuda de la mare. Per exemple per escalar una rampa, Baldomar l’ha d’empènyer per poder pujar. En canvi pot pujar tota sola al tobogan: s’enfila, espera a que la mare la miri i llavors es llança contenta cap avall.

El principal problema als parcs, diu Baldomar, és que els jocs són “molt complicats”. Contenen elements que no estan del tot adaptats a nens com l’Alexandra Soto. És per això que la lluita d’aquesta mare passa per aconseguir “més color” i jocs adaptats a tothom a Barcelona. A més, adverteix que alguns parcs del districte de Gràcia no calculen bé els riscos per aquests nens, que “no veu el perill” com d’altres infants. Així, quan va a una àrea de joc amb la filla, sap que ha d’estar atenta “al 1.000%”.

De l’1% al 12% en 4 anys

Dades de tota la ciutat facilitades al TOT Barcelona mostren que el 12% de les àrees de jocs són inclusives i accessibles. És un dels vectors d’actuació del Pla del Joc a l’espai públic impulsat pel consistori, més conegut per la política de crear espais singulars com el pop gegant de la Sagrera. El 2017 només l’1% dels parcs de Barcelona eren accessibles, segons va indicar el Síndic de Greuges aquell any. Actualment, a més, el 36% de les àrees de joc són inclusives, que no vol dir que siguin accessibles. Així, els parcs inclusius inclouen jocs per a tots els infants, mentre que els accessibles permeten l’entrada a tothom sigui quina sigui la seva condició física i edat.

Per districtes, Les Corts és el que té més àrees de joc inclusives, seguit de Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella. Pel que fa a parcs accessibles per a tots els nens, Gràcia, Ciutat Vella i Sant Martí lideren la llista. A la cua de parcs accessibles es troben Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi i Eixample, segons dades sol·licitades per aquest diari a l’Ajuntament.

L’objectiu del consistori és “ampliar i diversificar les oportunitats de joc lliure i inclusiu a l’aire lliure”, diuen fonts municipals. És una meta a llarg termini: el Pla de joc va engegar el febrer de l’any passat i té horitzó 2030. El full de ruta inclou 10 projectes, 63 actuacions i 7 criteris de qualitat. Les noves zones de joc dissenyades a partir de 2017 ja “busquen garantir la inclusivitat” totes elles, sosté l’Ajuntament.

“La inclusivitat es considera coberta quan l’activitat lúdica principal d’aquella àrea de joc és inclusiva i accessible. És a dir, que aquell element o activitat més engrescador de l’àrea del joc és accessible i hi pot jugar qualsevol infant”, especifiquen fonts municipals. Amb tot, reconeixen que la pandèmia de Covid-19 ha alterat calendaris. En aquest sentit, admeten que “caldrà reajustar” actuacions però asseguren que és aviat per saber si el desajust impedirà complirà amb l’objectiu 2030. Entre les properes passes hi ha la contractació de 50 persones “amb discapacitat i/o trastorn mental per col·laborar en la revisió d’accessibilitat de les àrees de joc infantil” de la ciutat.

Espais de normalització

L’Alexandra té 9 anys i és la més jove de 4 germans. És inquieta i corre amunt i avall del passeig Sant Joan fins que agafa la mare de la mà. Passen una tarda de diversió al parc acompanyades de l’Ericka, una cuidadora social municipal que ajuda la mare. Quan va als parcs amb l’Alexandra, Baldomar reconeix que la veuen com un “bitxo estrany”, però que quan explica als altres nens què li passa a la filla, aleshores ho entenen “molt bé”.

Eliane Baldomar ajuda la seva filla al parc / Adrià Lizanda
Eliane Baldomar ajuda la seva filla al parc / Adrià Lizanda

Baldomar és mare soltera, ha patit maltractament per part de dos exmarits i està disposada a lluitar el que calgui. Intenta tirar endavant un negoci de regals personalitzats, que aviat obrirà una pàgina web. La tasca més complexa que té per davant, però, és cuidar la seva filla i ajudar-la a créixer. “Alguns nens amb la seva síndrome no caminen a la seva edat”, diu, orgullosa dels seus progressos. Recorda que “fins l’any passat anava al cotxet”, és muda i té problemes de cor. “Quan va néixer vaig veure les problemàtiques i les necessitats que tenen aquests infants”, comenta. Una d’elles és la manca d’àrees de joc infantil adequades.

Pressió de l’oposició

Diversos partits polítics han portat a debat als districtes l’accessibilitat dels parcs infantils. Baldomar va treballar en política al seu país d’origen, a Bolívia, i aquí va estar afiliada a Ciutadans. El partit taronja és un dels que recentment ha abordat aquesta temàtica. Va presentar una proposta el 24 de febrer al consell de districte de Gràcia per reclamar que a finals de mandat cada barri gracienc tingui una àrea de joc infantil totalment adaptada i, “com a mínim”, la meitat dels parcs tinguin una zona plenament accessible. La proposta, presentada pel conseller de districte Jordi Bea, va ser aprovada.

A l’octubre el consell del districte de Gràcia va abordar de nou aquesta qüestió i va aprovar una proposició de JxCat que instava a fer més accessibles els parcs infantils del districte, començant pel de la plaça Antonella al barri de la Salut. Segons va defensar el partit, alguns dels nous parcs estan classificats com a accessibles i a la pràctica no ho són. Al febrer, just abans de l’esclat de la pandèmia, el govern municipal es va comprometre a elaborar un llistat públic amb el grau d’accessibilitat de cada parc per tal que les famílies puguin consultar-lo des de la pàgina de l’Institut de persones amb discapacitat.

Més informació

Nou comentari