Al TOT Barcelona hem volgut compaginar la cobertura de la cursa electoral amb 10 reportatges de problemes de diferents barris de la ciutat. Dels grans debats irresolts, a les dificultats quotidianes de la vida a Barcelona: la lletra petita dels reptes del proper mandat.
La mort trasbalsa. Més encara quan la ressalta el focus mediàtic i afecta els més desfavorits. El cas de la Lily, la prostituta del Raval que va morir el març passat després d’una trajectòria marcada per l’explotació, és un clar exemple de les dues condicions. Va deixar un rastre que, en plena campanya electoral, encara es deixa veure sense haver d’esforçar-s’hi gaire, amb una manifestació amb enfrontament inclòs la setmana passada. Especialment perquè va mostrar els descosits d’un sistema de protecció a les treballadores sexuals insuficient i, de retruc, ens ha recordat que és molt fàcil aprofitar l’avinentesa per recuperar les grans proclames contra la totalitat del col·lectiu.
Ella era coneguda per exercir al carrer d’en Robador, un dels principals bastions del sexe per diners a Barcelona. I precisament en aquest punt és on, tant abans com després de la Lily, les prostitutes mostren el seu costat més visible a una ciutat que, tot i dir que les veu, “poques vegades ens mira”. Ho diu la Janet, part del col·lectiu de Putas Libertarias del Raval.
És la mateixa dona que fa 20 anys que fa el carrer –abans havia treballat a locals– i que “de tant en tant”, assegura, veu l’opinió pública acarnissar-se amb la seva feina de manera cíclica. “Ara torna a passar, hi ha barra lliure contra nosaltres i sovint, a més, sense escoltar-nos”, replica davant les acusacions que vinculen tota la prostitució al tràfic de dones. “No tenim cap més Lily al nostre voltant”, defensa enèrgicament. “Vam informar durant mesos sobre ella i vam demanar ajuda massa vegades; si coneguéssim un altre cas al Raval, faríem el mateix, però no està passant”, sosté.
El difícil recompte de víctimes de tràfic
La relació entre el tràfic de persones i el treball sexual és l’argument que es brandeix amb més persistència des de les associacions que reivindiquen la fi de la prostitució. Tanmateix, la dificultat d’accés a algunes de les dones –la majoria són estrangeres– i la persecució legal de la feina al carrer fan que no hi hagi una radiografia clara del fenomen i quedi espai lliure per a l’especulació, també al carrer d’en Robador. “Un 70% de la prostitució és sotmesa per la família o alguna màfia”, diu el Ricard, un veí del carrer que assegura que veu el dia a dia de les noies i com són vigilades. “Això cal desmitifcar-ho“, puntualitza Laura Labiano, portaveu de l’entitat Genera, que treballa pels drets de les dones que practiquen el treball sexual. “El tràfic afecta a entre un 10% i un 15% de les dones que exerceixen a Barcelona, depenent del context”, concreta.
Per la seva banda, les dades recollides pel darrer informe anual de l’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual (ABITS) de l’Ajuntament –referent al 2017– asseguren que el 41% de les dones ateses serien possibles víctimes de tràfic i tenen un expedient de seguiment obert. Una informació que es gestiona a nivell municipal en col·laboració amb la Unitat contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH). Meritxell Cabezón, dels col·lectius abolicionistes Escola AC i Stop Trata, en canvi, apunta que hi ha una gran falta de coneixement de fons. També adverteix que “les que surten a dir que exerceixen lliurement són cinc”, perquè “la majoria tenen algun grau d’explotació”.
Contra la llei d’estrangeria
Malgrat les discrepàncies, Genera i els col·lectius abolicionistes tenen certes idees en comú. Els dos punts de vista demanen canviar el tractament dels casos, actualment enfocats des de la llei d’estrangeria. “Es criminalitza la immigració”, denuncia Laura Labiano. A més, “la persecució de la seva feina” complica la regularització legal de les dones. També les dues posicions estan en contra de les sancions, perquè desplaçarien les dones a altres indrets en condicions més precàries. Per contra, Cabezón assegura que el tràfic i la prostitució són indestriables i que, per tant, cal endurir les investigacions del del ministeri de l’Interior i desenvolupar la figura del testimoni protegit.
Així, la situació no sembla que sigui fàcil de redreçar i les propostes punitives amb la prostitució al carrer no convencen de cap manera les treballadores, que temen que quedarien sense drets i en mans dels empresaris que gestionen espais privats amb llicència. “Tu creus que a mi, amb 59 anys, m’agafarien a un local?”, es qüestiona la Janet.
En Robador, “el buc insígnia”
Així i tot, mentre els canvis no arriben, la incomoditat al carrer d’en Robador afecta a una part dels veïns, tal com denuncien des de l’associació Illa Robador-Picalquers-Roig. “No les veiem com a enemigues”, remarca el Ricard com a representant veïnal, “però creiem que cal multar, no les dones sinó els clients”. “I que els arribi la multa a casa tot i que la paguin, així segur que no hi tornen“, defensa. Segons el relat del veí, actualment les prostitutes paguen 5 euros per fer ús d’una habitació a un home que controla l’accés als portals “14, 31 i 45” del carrer base de la prostitució al Raval.
La Janet, treballadora sexual des de fa dècades i mare d’un enginyer bioquímic que es va treure la carrera i el màster amb més d’un 9 de mitjana –diu orgullosa–, desmenteix que aquest sigui el funcionament per a tots els casos. Explica que alguns locals on treballen els lloguen i d’altres els tenen ocupats. “L’hostal més barat del barri et costa 30 euros i nosaltres estem treballant per 25”, argumenta. El mercat estàndard, per tant, no els surt a compte: “Som la baula més feble”.
Però “els atacs”, com ella els sent, no la faran marxar “ni amb oli bullint”. S’estan a Robador –el seu “buc insgínia“– perquè aquest carrer les lliura d’infringir l’ordenança municipal endurida per Xavier Trias, que estableix com a agreujant de les sancions exercir a menys de 200 metres de centres educatius. Tot i que encara n’hi ha, diuen que s’han anat distanciant del carrer de Sant Ramon per la proximitat de l’escola bressol Cadí. També ha canviat la clientela, que d’ençà la crisi mai no s’ha recuperat, assegura la treballadora. “Hem perdut molta gent humil, jubilats i joves amb pocs recursos, i hem passat de 200 dones exercint de manera diària a ser-ne 40″, concreta.
Per això, els delictes denunciats relatius a la prostitució fa anys que disminueixen de manera gradual, segons dades dels Mossos d’Esquadra. A menys clients, menys sancions, s’encarrega de recordar la representant de Putes Libertarias. Tot i així, les treballadores expliquen que sovint han d’afrontar multes per infringir l’ordenança que regula l’oferiment de serveis sexuals al carrer. En aquest aspecte la Janet assenyala que hi ha noies que han arribat a acumular 40.000 euros de deute en sancions. “Però al final, tan aviat com et posen una multa, la trenques al davant mateix de l’agent”, relata. La regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament, Laura Pérez, va revelar l’any 2015, en arribar al consistori, que la mesura impulsada per Convergència i el PP només aconseguia cobrar “el 10% de les multes imposades”.
“Ulls contra la inseguretat”
La Janet diu que se sent acompanyada per col·lectius com Genera, Ca la Dona o l’agència municipal ABITS. També per cada cop més dones que defensen els drets laborals de les treballadors sexuals, tot citant la creació del sindicat OTRAS d’àmbit estatal. Així, tot i remarcar que la seva lliure elecció de la professió hauria de ser argument suficient per garantir-la, defensa que al Raval les prostitutes tenen un valor afegit extra. Especialment davant l’augment dels fets delictius al carrer: “Tenim una funció de vigilància i prevenció. Quan detectem situacions de violència contra algú, no només contra nosaltres, les comuniquem a la policia”, argumenta.
Com a exemple, assegura que van ser elles qui va donar l’avís del comportament estrany del violador de Drassanes en ficar un matalàs dins d’un contenidor per cremar-lo. També en casos de robatoris de rellotges. “Som una mena d’ulls contra la inseguretat”, destaca la Janet. És més, afegeix que fins i tot la seguretat s’ha convertit en part de la seva feina: “Sovint, per no perdre clients, els fem de guardaespatlles després del servei i els acompanyem fins on se sentin segurs”.
