Els veïns de Gràcia tornen a estar inquiets pel Jardí del Silenci. Està al mateix carrer que les polèmiques casetes i l’alzina del carrer Encarnació, salvades ‘in extremis’ aquesta primavera. I com en el cas de les casetes, fa 7 anys el jardí es va salvar gràcies a una àmplia mobilització. Aquest pulmó verd centenari pertanyia a l’enderrocada escola i convent de les Missioneres del Santíssim Sagrament i Maria Immaculada. Un error en la qualificació urbanística permetia construir-hi pisos i aparcaments, com va anunciar que faria una promotora privada.
El gener de 2012 van començar els enderrocs i es van talar els primers arbres de la finca, el que va desencadenar les protestes. L’ajuntament de Xavier Trias va mediar per aturar l’operació i dos anys més tard va comprar el terreny per 1,2 milions d’euros. No obstant, la requalificació del solar encara està pendent i els veïns alerten que la compravenda tenia com a clàusula que es fes el tràmit abans de 10 anys. Temen que l’anterior propietat –el Bisbat, les monges del convent i la parròquia de la plaça de la Virreina– podria reclamar l’espai i edificar-lo si s’incompleix el termini.
“El canvi de qualificació triga tot un any”, avisa Tuni Torregrossa, presidenta de l’associació que gestiona l’espai des de 2014. Un conveni anual regula la cessió als voluntaris que havien tingut cura dels arbres durant els mesos de reivindicació. “Volem que la feina tècnica s’iniciï com abans millor per avançar temps”, coincideix Toni Ramón, portaveu de l’AVV de la Vila de Gràcia.
El Jardí del Silenci de Gràcia ocupa l’antic pati d’un convent i escola / David Cobo
“Pensàvem que amb l’arribada dels comuns a l’Ajuntament ens trauríem de sobre de seguida aquest tràmit però en 4 anys no l’han fet, no ens fan cas”, lamenta Torregrossa. L’última reunió amb el govern municipal va ser al maig i els van dir que havien d’esperar a l’entrada del nou equip. Han deixat passar l’estiu però demanaran una nova reunió pel setembre. Els voluntaris tenen por que els donin llargues per esgotar el termini a propòsit o que simplement hi hagi menys consens al nou govern bipartit i al nou ple electe.
“La qualificació d’edificable és fruit clarament d’una confusió en els plànols de paper, on els edificis d’habitatges del costat apareixen com a equipament i el convent com a residencial”, explicaRamón. L’activista demana a BComú i PSC celeritat i a l’oposició que no obstaculitzi l’aprovació inicial ni la definitiva. “És una modificació senzilla a nivell tècnic, molt més que la de les casetes i l’alzina d’Encarnació”, remarca.
Plantes i flors han retornat el verd al tros del Jardí del Silenci de Gràcia enderrocat el gener de 2012 / David Cobo
Fonts municipals asseguren al TOT Barcelona que el tràmit es farà aquest mandat: “El compromís del Govern municipal amb els veïns i veïnes és afrontar el nou planejament a l’inici d’aquest mandat”. L’executiu d’Ada Colau i Jaume Collboni emmarca la requalificació en els “ajustos de planejament” que ja s’estan fent per la revisió del catàleg de protecció del patrimoni de Gràcia, iniciat per salvar les casetes d’Encarnació.
Un centre cívic a l’aire lliure
El dia a dia de l’espai es veu limitat avui per la qualificació, que no permet fer-hi obres de millora, com arreglar les parets mitgeres. És una intervenció important, perquè el jardí és un terreny rectangular que entra des de la vorera fins a l’interior de l’illa de cases i per tant bona part està envoltada de mitgeres. L’entrada és al carrer Encarnació, entre Torrent de les Flors i Escorial.
L’espai es fa servir molt i acull revetlles, grups de criança i sessions gratuïtes de ioga i tai-chi, entre altres activitats. Durant la festa major de Gràcia organitza actes oberts als visitants cadascun dels set dies de celebració, per exemple vermuts i xocolatades, concerts, dansa i teatre.
Els voluntaris aspiren a que, un cop s’arregli la burocràcia urbanística, l’ajuntament s’avingui a firmar un conveni de gestió ciutadana i així puguin dinamitzar l’espai de forma més estable. “Volem que sigui com un centre cívic però a l’aire lliure i gestionat pel veïnat”, diu Torregrossa.
I és que la finca, d’una forma o altra, fa molts anys que dóna servei al barri. Pertanyia fa dos segles a la família Joanic –la que dona nom a la plaça i la parada de metro properes–. “L’any 1900 els hereus van cedir-la a l’Església a condició que la destinés a escola per a nenes”, relata Torregrossa. La parròquia de Sant Joan, de la plaça de la Virreina, es va encarregar de portar de Granada una congregació de monges que durant vora cent anys va viure en aquest racó de la Vila de Gràcia. Centenars de criatures s’han educat en aquest espai i avui, ja adults, valoren especialment la supervivència de l’espai.
