El conseller Miquel Buch té un pla i es diu Barcelona, ciutat segura. És el títol que el departament d’Interior ha posat a la proposta de que ha presentat a l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, en la Junta Local de Seguretat celebrada aquest divendres enmig d’un clima d’emergència per les xifres de delictes disparades, en especial dels robatoris violents de grups multireincidents.
En la trobada hi han participat també el director general de Policia, Andreu Martínez, el cap del cos, Eduard Sallent, el comissari en cap de la policia de la Generalitat a Barcelona, Carles Anfruns, el cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, i la jutge degana de la ciutat, Mercè Caso. Qui no s’ha presentat, i no se sap per què, ha sigut la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón.
A diferència del que va passar l’última vegada, que Buch ni tan sols va participar en la trobada, aquest cop el conseller ha volgut marcar perfil. I s’hi ha presentat amb aquest pla de 8 punts que la conselleria considera “un pas endavant” per agafar les regnes de la situació i marcar el camí de l’estratègia a seguir per reconduir la situació d’inseguretat creixent a Barcelona.
Tot i buscar aquest protagonisme, Buch ha assegurat que la conselleria “no vol tirar el pla endavant sola”. “Hem ofert a l’Ajuntament que hi participi, però també altres conselleries i organismes i entitats de la societat civil i econòmica”, ha anunciat al costat de Colau en la compareixença davant de la premsa després de la Junta Local de Seguretat.
El pla de xoc de Buch es concreta en “vuit accions”:
1. Compromís de tenir el pla redactat en 3 mesos
2. Increment de 320 efectius dels Mossos destinats a Barcelona (tot i que inclou els 170 que ja hi són dins del pla d’estiu)
3. Reforça de l’estructura de comandaments a la ciutat
4. Fer més prevenció: es crearà una unitat regional de seguretat ciutadana per intensificar el patrullatge, que ha de ser dissuasiu per als delinqüents que actuen al carrer, especialment els grups de lladres violents professionalitzats.
5. Que la comissaria d’investigació criminal se centri en Ciutat Vella, els narcopisos, les estrebades (robatoris violents), les agressions sexuals en els espais i moments d’oci
6. La reobertura de l’oficina de denúncies de la plaça Catalunya –amb la idea de buscar un local més adequat fora del metro quan l’Ajuntament el proporcioni– i millorar les instal·lacions de l’estació de Sants.
7. Augmentar la col·laboració amb la Guàrdia Urbana sobretot recepció denúncies i en els espais conjunts d’investigació
8. Fer front al top manta en la mesura que “també genera inseguretat”.
Els dos últims punts són els que poden ser més complicats d’aplicar, perquè comporten necessàriament l’entesa amb l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana: és a dir, l’encaix de dues organitzacions que funcionen des de fa anys amb els seus propis paràmetres, costums, problemes interns i vicis.
En la presentació del pla, que no ha sigut qüestionat per Colau ni per Batlle però que els deixava poc espai, no ha quedat clar com es portaran a la pràctica el punt número 7 i el número 8.
Sigui com sigui, la conselleria d’Interior entén que la Guàrdia Urbana ha de tenir un paper molt més actiu en la recollida de denúncies, però caldrà aclarir amb quins paràmetres s’executa aquesta proposta: quin tipus de denúncies, per quins fets, ha de tramitar la policia municipal, quan són els Mossos els que tenen encarregada la tasca de fer de policia judicial. En aquest sentit, tampoc s’ha concretat l’anunci sobre una col·laboració sistematitzada entre els investigadors dels dos cossos: hi han fet referència tant Buch com Batlle però no n’han donat detalls.
Pel que fa al top manta, Colau ha tornat a recordar que és un fenomen que no té només una solució policial perquè hi té a veure “la vulnerabilitat d’un col·lectiu, el de les persones migrants que no tenen permís de treball”, i ha assenyalat que cal aconseguir una reforma de la llei d’estrangeria. “Al consistori hi ha consens en això, amb ERC i Junts per Catalunya, i ho demanarem governi que governi a l’Estat, quan hagi passat el procés d’investidura”, ha assegurat.
Mentre l’Ajuntament continua les gestions amb la fiscalia per trobar a curt termini algun mecanisme legal per posar fre a la reincidència –malgrat la plantada d’avui–, també reclama un “canvi legislatiu” a llarg termini. I la conselleria també té la seva aposta en aquest sentit.
Segons Buch, Interior prepara accions de relacions institucionals per reclamar l‘enduriment del Codi Penal contra la reincidència, les agressions sexuals i el cultiu de marihuana. El conseller considera que aquest mercat “porta associat una delinqüència dona problemes” “La legislació a l’estat espanyol és més laxa que a l’estat francès, i als grups que s’hi dediquen els surt a compte instal·lar-se a Catalunya”, ha puntualitzat.
