El senyor X, el JR i l’Emi resisteixen. Formen part del grup del tall de l’avinguda Meridiana, en peu des de fa més de 40 dies per protestar contra la sentència del Procés. Ells, però, no es queden en la protesta que dura des de fa setmanes, sinó que volen fer un pas endavant. Per revitalitzar, sofisticar i “reinventar” l’acció, segons asseguren. Utilitzen noms abreujats i recelen de la premsa, tot intentant mantenir aquesta nova modalitat de manifestació que volen posar en marxa en la discreció.
Són el “grup jove i ràpid”. El seu objectiu és moure’s pels voltants del tall principal i fer accions llampec que obliguin els Mossos d’Esquadra a estar en constant moviment. “Si venen [els Mossos] no té cap sentit que ens quedem, marxem i fem un altre tall”, deia un dels joves durant la primera acció del grup aquest diumenge a la nit. Una quarantena d’ells s’havien desplaçat des del punt on s’havia celebrat l’assemblea diària i, després de recórrer diversos carrers, havien arribat a la Meridiana a l’altura del carrer Sant Antoni Maria Claret, on van aguantar el tall durant uns 10 minuts fins que la Brimo va fer acte de presència.
[r:1]
Organitzats a través de Signal
El grup està organitzat mitjançant un grup de Signal, en què participen 25 persones, segons explica el senyor X al TOT Barcelona. Forma part d’un grup reduït que sembla prendre les decisions, però ho desmenteix. “No és el que pot semblar”, defensa. Tot i així, alguns joves s’apropen a ell per parlar-li a cau d’orella, intentant evitar curiosos i oients no desitjats.
Aquesta escissió va néixer fa un parell de dies de forma espontània, i aquest diumenge s’ha fet oficial en assemblea. El tall de la Meridiana s’organitza a través de trobades assembleàries diàries, on es decideixen horaris i protocols en cas d’actuació policial. En la d’aquest diumenge, el jove que portava la veu cantant, el senyor X, va exposar la proposta: crear un grup de gent gran o amb poca mobilitat per “visibilitzar” la protesta a la Meridiana, i un altre format per joves que faci accions “ràpides” per desestabilitzar l’operatiu policial.
[r:4]
“Alternatives” per esquivar la pressió policial
De fet, el dispositiu ampli de la policia catalana dels últims tres dies ha estat l’espurna que ha encès la iniciativa del nou grup de manifestants. “Si no ens deixen fer el tall a Meridiana, hem de buscar alternatives”, justificava l’Emi caminant a bon ritme amb la resta del grup. La dinàmica dels joves consisteix a tallar un punt fins que vingui la policia i després marxar per fer un altre tall més endavant. Diumenge, però, el resultat no va ser satisfactori per a tots.
Un infiltrat?
“Hem de fer accions ràpides, no podem estar fent assemblees constantment”, es queixava un d’ells. Els dubtes sobre la presència d’un infiltrat al grup alentien el pas. El grup, però, volia posar fil a l’agulla: “Que cadascú s’ajunti amb amics seus i, qui veiem que es queda sol, és l’infiltrat”. Això deia una noia, però un home cridava que ell havia vingut sol i que no era policia. Uns passos més endavant, després de passar per uns lavabos portàtils que alguns van aprofitar, una altra idea per esvair els dubtes sobre un infiltrat: “Que tothom es destapi i comprovem qui porta un auricular”.
L’acció d’aquest diumenge, finalment, no va donar els resultats desitjats. Només un tall dels “diversos” que planejaven. La falta d’organització, els dubtes sobre si hi havia un infiltrat i la manca de rapidesa exasperaven alguns joves, que esbufegaven cada vegada que el grup s’aturava. Després de moure’s a bon ritme per carrers propers a la Meridiana, el grup jove i ràpid s’ha afegit al de gent gran i amb poca mobilitat, que havia aconseguit tallar la Meridiana amb una estratègia innovadora inspirada en Hong Kong.
1 
