Els veïns redoblen la pressió contra les macrocuines fantasma

Mentre l'Ajuntament prepara noves mesures al voltant de les 'dark kitchens', les protestes s'intensifiquen fins que s'aturin els projectes en marxa

“No volem les cuines ni amb motos voladores, ni amb drons, ni amb una xemeneia més reduïda. No volem les cuines i punt“, sentencia la Verónica Soto, una de les veïnes de la Verneda directament afectada pel projecte del conjunt de dark kitchens que una empresa projecta a un interior d’illa, enganxat a diversos edificis residencials. Ho diu megàfon en mà, després que més d’un centenar de veïns tallessin la Gran Via com a protesta per la macrocuina fantasma que es projecta a tocar del Mercat de Sant Martí. Avui han tallat el trànsit, però altres dies han forçat els operaris de l’obra a marxar abans d’hora amb cassolades populars, i en altres ocasions han fet mans i mànigues per reunir-se amb polítics, tècnics i advocats. “Ja no sabem com dir-li al senyor Escudé que no volem les cuines”, insisteix la dona erigida en portaveu de la protesta.

Es refereix al regidor del districte de Sant Martí, David Escudé, amb qui els veïns es van reunir ahir. D’aquella trobada se’n va desprendre que, de moment, no s’ha trobat la manera d’aturar l’aposta de l’empresa Cooklane per convertir aquell espai en una mena de fàbrica de menjar a domicili per a tota la ciutat. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, el projecte contempla la creació de fins a 19 cuines en un espai d’uns 500 metres quadrats i l’empresa ja tindria reservades algunes cuines per a clients que s’han interessat pel projecte.

Des del districte s’ha treballat darrerament per buscar solucions a l’angoixa veïnal per l’impacte dels fums, les olors, el soroll o el trànsit constant de riders que s’hi podria generar quan aquesta vintena de cuines de menjar a domicili estiguin a ple rendiment. En aquest sentit, s’han posat algunes propostes sobre la taula. D’una banda, s’ha garantit que els serveis municipals vigilaran de prop que no se sobrepassi les emissions de soroll o fums permeses. I d’altra banda, s’ha contemplat que els repartidors no hagin d’esperar al carrer, ocupant la via pública, sinó que tinguin un espai a l’interior del local. Una opció que també es planteja aplicar als contenidors de la brossa que generin, que estiguin a dins i que no saturin els contenidors del veïnat. Tanmateix, res d’això lliga amb l’esperit de les reclamacions veïnals.

Els veïns demanen canvis efectius

Els veïns mantenen que la macrocuina fantasma en mig d’un entorn veïnal s’ha de poder aturar de totes totes, mentre que l’Ajuntament reconeix que està preocupat pel fenomen però apunta que, de moment, no té les eines per frenar-lo perquè aquesta nova activitat no està regulada al detall i la llei que ho hauria d’impedir depèn de la Generalitat. “Només reclamem que ho moguin dos carrers, amb això n’hi hauria prou. Tenim zones del carrer Josep Pla o del de Santander sense veïns i perfectament vàlids per a aquestes activitats”, matisa la Sheila Gascón, una altra veïna implicada en les protestes.

Davant la insistència veïnal, que també s’ha activat per un altre projecte molt similar les Corts, l’Ajuntament prepara un nou anunci vinculat a les dark kitchens que es farà aquest divendres a primera hora. Els veïns, però, temen que els canvis que puguin venir facin tard i no els solucioni la papereta. “Tot el que se’ns ha plantejat de reformar la normativa perquè això no passi a altres districtes de Barcelona ens sembla genial, però com no serà retroactiu, ens deixa venuts”, insisteix Verónica Soto.

Amb aquesta situació, els veïns mobilitzats —gent gran i famílies, en la majoria de casos— s’han esperonat els uns als altres i ja plantegen nous moviments per mantenir el pols a l’administració. En una assemblea aquest vespre, proposaven desplaçar la protesta al mateix Ajuntament. Alhora, celebraven que ja havien aconseguit un advocat que els assessoraria i que, de fet, s’unia als arquitectes i enginyers que també s’han implicat en la resistència a la macrocuina fantasma de la Verneda.

Per la seva banda, el regidor del districte va reconéixer recentment que ell tampoc no veia amb bons ulls l’arribada d’aquesta mena de projectes a entorns residencials. Ho va expressar en una compareixença pública juntament amb la número dos d’Esquerra Republicana al consistori, Elisenda Alamany, que al seu torn va lamentar que, a més, el projecte “està basat en la precarització del seu personal laboral”.

Les diferències entre dark kitchens

Sigui com sigui, un dels problemes afegits d’aquest nou fenomen és l’embolic que suposen els termes dark kitchen o cuina fantasma per a qui no els ha sentit mai, especialment quan es posen en el mateix sac diversos projectes de dimensions i naturaleses molts diferents. Així, per intentar-ho resoldre, la manera més clara d’explicar-ho és dividir la tipologia d’aquestes cuines de menjar a domicili arribades a Barcelona en tres grans categories. Així, trobaríem les cuines fantasma individuals en un primer esglaó, els petits conjunts de cuines en un segon nivell i les macrocuines fantasma en un tercer grau.

Les primeres, les cuines fantasma individuals, són les que han viscut el boom per excel·lència durant la pandèmia. Són espais que han nascut directament per cuinar menjar i portar-lo a domicili, sense haver de disposar un espai per al consum al local, en alguns casos. En d’altres, són antics bars o restaurants que han apostat per dedicar-se únicament a les comandes d’àpats per emportar a partir d’ara. En aquest sentit, la cuina fantasma d’un espai com aquest és equivalent a la cuina d’un bar qualsevol. La principal diferència és que no hi ha cadires perquè es consumeixi al local.

Més enllà de la relació amb els repartidors d’aplicacions i amb el model de negoci que s’hi vincula, però, aquests establiments no arrosseguen crítiques. Al contrari, ha irromput com una manera de salvar la viabilitat de projectes gastronòmics en un context de pandèmia i restriccions. En qualsevol cas, i malgrat l’Ajuntament no en porta un registre, a Barcelona n’hi ha moltes. Des de l’inici de la pandèmia “les sol·licituds de pressupostos per crear dark kitchens s’han multiplicat per deu”, explicava al TOT Barcelona el setembre passat Carles Cervera, director executiu del portal Projectum que ofereix pressupostos de projectes tècnics en línia.

En aquell moment, la tardor passada, les dark kitchen individuals eren la norma absoluta a Barcelona, segons apuntaven les fonts del sector que s’hi dedicaven. I només hi havia una excepció coneguda: el projecte de Coocció a les Corts, un espai que treballava des de feia anys abastint food trucks de festivals, empreses sense obrador, o la mateixa aplicació de Glovo. Ara bé, arran del rebombori dels últims mesos al voltant de les cuines fantasma, el sector ha conversat molt més i han sortit a la llum altres casos similars. Segons ha explicat avui mateix l’ACN i ha confirmat el mateix Cervera a aquest diari, ara ja es té constància d’uns deu projectes que, en un mateix espai, sumen al voltant d’una desena de cuines cadascun d’ells. Aquestes iniciatives barregen l’abastiment per a diverses marques i, de moment, tampoc no han generat rebuig veïnal a la ciutat. Tanmateix, requereixen una inversió important pel que fa a la insonorització, la gestió de residus o l’emissió de fums.

I, per últim, hi ha l’actual maldecap dels polítics i els veïns afectats: les macrocuines fantasma. Aquestes són les propostes on es poden concentrar 15, 20, 40 o 60 dark kitchens en un espai reduït. Aquests projectes amoïnen als residents de la zona perquè suposen un salt important respecte a les altres tipologies de cuines fantasma pel que fa a l’impacte que poden generar al seu voltant. Especialment davant del risc que, a la pràctica, s’acabi convertint un interior d’illa en una fàbrica constant de menjar a domicili. Aquesta por encara no s’ha pogut constatar perquè no s’ha estrenat cap iniciativa així a la ciutat, però tant els veïns com el govern municipal estan convençuts que el seu lloc no pot ser un entorn residencial. La incògnita, però, és si aconseguiran aturar-ho a temps.

Nou comentari